La Punteta · 10 d'Agost de 2016. 10:47h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La paella del president

La paella de Cadaqués

La foto de la paella de Puigdemont fa un mal immens a la premsa d’aquest país: amb quina neutralitat parlarà Pilar Rahola del propi president o del procés si fan plegats una “festassa” a Cadaqués? Fins i tot fa mal a La Vanguardia, a Rac1, a 8TV -els mitjans en els que col·labora- perquè la distància amb el poder és una condició imprescindible per a l’exercici del periodisme

Ara entenc també el protagonisme d'Helena García Melero a TV3: presenta el programa estrella de la tarda, la Marató del 2016 -juntament amb un altre periodista de confiança, Ramon Pellicer- o la campanya institucional del 012 de la Generalitat. Suposo que tot això ho cobra a part.

Però sobretot fa un mal immens al propi Carles Puigdemont: tenim un president que ha estat incapaç d’aprovar els Pressupostos, un país pendent d’una moció de confiança i surt fent de beatle. Havia de ser també a Cadaqués, el lloc més pijo de la Costa Brava?. I la CUP què en pensa?. A aquests han de votar?.

Per què no a les Cases d'Alcanar, que almenys són a les Terres de l'Ebre?. Fins i tot ho hagués pogut organitzar Germà Bel, que és d'allà. O a les comarques de Ponent. O a l'àrea metropolitana, on Convergència perd bou i esquelles a cada convocatòria electoral.

Així, de pas, podrien aprofitar per comptar les estelades que es veuen pel barri de Sant Ildefons (Cornellà), per exemple. Jo ho he fet i només en vaig veure republicanes o de Podemos. Però com diu la pròpia Rahola: “Mostrar un President relaxat, amb guitarra, cançons i amics, em sembla una extraordinària imatge de país”.

I tant. Algú em pot dir qui governa? Vostès segueixen les rodes de premsa de Neus Munté de cada dimarts sobre els acords de govern?. Ha superat tots els seus predecessors. Saben quantes lleis ha aprovat el Parlament d'ençà que Puigdemont és president? Una. El Govern va adoptar el Pla de Salut 2016-2020 el passat 19 de juliol. L’altre dia, en ple agost, encara feien publicitat a l’Ara.

La veritat és que Puigdemont s’esforça en demostrar que potser és un bon tio -cosa que ningú no dubta: ni jo mateix-, però que el càrrec li va gran. Ara entenc perquè el va posar Mas: difícilment li farà ombra. I això que la situació del 129è president de la Generalitat tampoc és per tirar coets.

De fet Artur Mas li va deixar el seu cap de gabinet, Joan Vidal de Ciurana, de Secretari del Govern. I l’exsecretari del Govern, Jordi Baiget, de conseller d’Empresa. Crec que fins i tot li ha deixat la secretaria. Tot controlat. Allò deu ser un formatge gruyère.

Ara hem descobert a més que, a Catalunya, qualsevol pot ser president de la Generalitat. Tarradellas estaria esgarrifat. El poder són també les formes. Saber fer i saber estar. La dignitat del càrrec. Al capdavall, el poder és carisma. Pujol va saber exercir la presidència. També Maragall, Montilla i Mas. Ara tenim un president que va amb americana i corbata a la Cerdanya i després surt retratat amb shorts i espardenyes a Cadaqués.

Si us plau, que els seus assessors d’imatge -si en té- deixin de transmetre la idea que Puigdemont com un paio proper. Ja sabem que toca la guitarra. Surt a tot arreu amb l'instrument a la mà: al concert amb els Sopa de Cabra -no va ser espontani, estava tot preparat-, al suplement del Time Out, ara amb la colla de Cadaqués.

Em temo que tot plegat ha estat idea de Pilar Rahola per demostar que és cul i merda amb el nou president com abans ho va ser amb l'anterior. Poter ha estat qüestió d'ego. Però l'ha enfonsat: el que necessitem és un president no un guitarrista cumbaià.

En realitat, amb el seu accés a la Generalitat, tothom s’ha afanyat a construir una biografia a mida de Carles Puigdemont. Fins i tot s’han publicat quatre llibres sobre ell -tots a càrrec d’amics i coneguts- amb títols tan punyents com “Puigdemont, el president KRLS”, “L'Amic president”, “De pedra picada”, “Em dic Carles”. Mentre que una editora espavilada s’ha afanyat a reeditar una obra oblidada del propi Puigdemont dels anys 90 amb pròleg d'Artur Mas.

També s’ha volgut transmetre la imatge -per unes paraules profètiques del traspassat abat de Poblet- que gairebé estava destinat a ser president de la Generalitat. A més de voler destacar la seva trajectòria professional com a periodista o com un dels peoners digitals d’aquest país. Tot plegat demostra inseguretat no només en el propi personatge, sinó inseguretat col·lectiva en els nostres pròpies possibilitats.

Jo que, modestament, també he picat pedra en això d'internet estic una mica fart d’aquest imatge ensucrada: quina neutralitat podia tenir Puigdemont com a periodista si era militant de Convergència?. A més, tots els projectes que va engegar van ser finançats generosament amb fons públics. No ho dic jo: ho diu La Vanguardia. Algú hem pot dir per exemple l’OJD del Catalonia Today?. Perquè és molt important tenir mitjans en català o en anglès, però sobretot tenir mitjans amb audiència.

Pel que fa a l’ACN ja en parlarem un altre dia. Però va ser el projecte impulsat per Convergència a través de les tres diputacions que governava aleshores per contrarrestar el poder mediàtic que el PSC exercia a través de la Diputació de Barcelona amb ComRàdio. Quan ERC va arribar al Govern ja li anava bé la criatura: es van trobar la feina feta.

En fi, una darrera consideració, si el procés no surt bé els seus rivals podran fer servir la foto de l’estelada per enfonsar la campanya electoral del Partit Demòcrata Català a les properes eleccions. Jo no desobeïria mai, però desobediència és el que diu l’Otegi.

L’altre dia li vaig dir a Jordi Turull per twitter i em va respondre -la consellera Munté s’ho va apuntar-: “Nosaltres més que dir, fem. I Oberïem le mandat del 27S. I qui vull més l’olla és l’Estat i els seus resorts”. Però ni una paraula de desobediència. L’olla està a punt d’explotar.

A aquest pas, no serem mai independents. La culpa no és de Madrid. És el factor humà.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

44 Comentaris

#40 pep_1, Barcelona, 17/08/2016 - 23:23

Faltó la entrega de la llave de la casa como en la Casa de los Martinez de los años 60. Espero que no inviten semanalmente al personaje famoso de turno, no lo podría soportar.

#39 Ignasi Ripoll, Sant Carles de la Ràpita, 15/08/2016 - 09:42

"la distància amb el poder és una condició imprescindible per a l?exercici del periodisme".
A quin país vius, Rius?

#39.1 pepe.-., andorra, 16/08/2016 - 00:45

Sera en q mundo vive, pq todos los q mandan lo primero q hacen es tratar de domar a la prensa o llevarala por donde quieren o engañarla y manipularla. Una cosa es lo q deberia y otra la realidad, pero conocer la realidad no implica no saber o querer lo q se deberia.

#38 fart, cart, 14/08/2016 - 15:25

Au Pilar, ves-te'n cap a Israel, si us plau.

#37 Polifem, -, 14/08/2016 - 15:23

Espero que la paella aquesta sigui el principi de la fi de l'hegemonia mediàtica de la sra Rahola i els seus amics.

#36 POC AGRAITS, Barcelona, 13/08/2016 - 19:20

En sap greu que no posesin un grapadet d'arros de mes per el President Mas

Tan amics que deian que eren
i amb el que tots aquets
li deuen per estar hon estan
a mes d'un dells
ell el va possar a dit

poc agraits