La Punteta · 10 de Setembre de 2015. 14:38h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La patacada electoral de Junts pel Sí

La patacada electoral de Junts pel Sí el proper 27-S pot ser encara més gran del que es pensen. D’entrada ja és greu que una coalició formada per CDC i Esquerra no arribi ni a la majoria absoluta. Entre d’altres raons perquè CiU tenia 50 escons abans de la marxa d’Unió mentre i Esquerra 21. En teoria, doncs, la suma hauria de ser 71. Una xifra còmoda per governar: la majoria absoluta està fixada en 68.

Però la política no és com les matemàtiques. Això ho sap fins i tot Oriol Junqueras que, en el llibre amb Justo Molinero (1), comparava una coalició d’ERC amb CDC a una fusió entre Ràdio Teletaxi d’una banda i Rac1 i Catalunya Ràdio de l’altra. Segurament encertava de ple perquè la fusió de les tres cadenes tampoc significaria necessàriament que sumessin les audiències. Més aviat els respectius oïents pararien bojos. Junqueras deu ser un home de sólides conviccions perquè, curiosament, tot això ho deia només tres mesos abans que fes el contrari.

En fi, m’estalvio també de preguntar com es pot governar aquest país si, a més, necessiten la CUP. Aquest dimarts el president de la Generalitat deia als empresaris en un dinar a la Cambra que ell està a favor de l’”economia productiva”. Just l’endemà que el responsable econòmic de la formació d’esquerres, Josep Manel Busqueta, confessés en un debat a Rac1 que “mai ens hagués semblat estar en un escenari tan confortable: en una jugada, podem desfer-nos de la monarquia, de l'OTAN i amb una mica de sort ens fan fora de la UE”. Tsipras deu estar a la seva dreta perquè ni els grecs volen sortir de la Unió Europea.

Però és que resulta que, endemés, cap de les enquestes publicades fins ara garanteix la majoria absoluta a Junts pel Sí. La més favorable era la d’El Punt-Avui de dissabte passat que, en la seva forquilla més alta, atorgava entre 65-70 a la candidatura encapçalada per Raül Romeva. La d’El Periódico de l’endemà predeia entre 60 i 62 i la d’El Mundo de dilluns de 62 a 65.

Tampoc me’n refiaria de les enquestes tal i com està el pati. No és que jo sigui un expert en sociologia electoral -de fet no sóc expert en res-, però és que a les eleccions del 2012 cap va encertar el resultat: totes, absolutament totes, van situar CiU per damunt dels 60 escons. En alguns casos, folgadament.

La d’El Periódico del 4 de novembre calculava entre 63 i 65 diputats, la del CEO del 8 de novembre 69-71, la del CIS del dia següent 63-64, i la de La Vanguardia de l’11: 64-66. El dia 18 de novembre, el diumenge anterior a la votació, se’n van publicar quatre: El Periodico calculava de 62 a 64, El Mundo 60-63, El País 62, i La Vanguardia 62-64. A l’hora de la veritat, com se sap, CiU va caure a 50. D’ença d’aleshores ja no ho celebren al Majestic. El cop va ser massa dur.

Per què? D’una banda perquè acostuma a haver-hi força abstenció, però sobretot molt vot indecís. El Punt-Avui titulava dissabte passat amb lletres ben grosses: “Junts pel Sí voreja l’absoluta”. Com per donar-se ànims. Però després, en un requadre més petit, reconeixien que hi havia un 26,7% d’indecisos. Els darrers mesos no havien de ser per convèncer els indecisos?.

Encara hi ha un altre factor que distorsiona més els sondejos: el vot ocult. A Catalunya difícilment hi ha gent que reconegui que vota PPC o Ciutadans. Un exemple clar és l’alcaldable del PPC per Barcelona, Alberto Fernández, que sempre ha tret millors resultats electorals que els que li vaticinaven els baròmetres del propi Ajuntament. Almenys fins a les darreres eleccions quan va caure a tres regidors.

I sospito que, a les eleccions del proper dia 27, encara hi haurà més vot ocult. El suport explícit o implícit de molts mitjans de comunicació -públics o privats- a favor de la llista de Junts pel Sí fa que el que no participi del ‘mainstream’ calli. A veure qui és el valent que, quan el truquen a casa, diu que votarà Ciutadans o PPC. Fins i tot PSC o Unió.

Malauradament el propi president de la Generalitat, Artur Mas, ha contribuït a crear dos blocs electorals quan, en la seva darrera compareixença al Parlament, va dir que “el diumenge 27 al vespre, quan hi hagi el recompte, es comptaran sís i es comptaran nos”. Ho ha feia per apel·lar al vot útil sobiranista, però en certa manera també ajudava a fer més difícil el treball de les empreses de sondejos. Era com dividir el país entre bons i dolents. Com una pel·lícula del Far West.

D’acord, però llavors si la majoria de mitjans de comunicació estan a favors del procés com és que la victòria del sí pot ser pels pèls?. Perquè una cosa és l’opinió pública i l’altra l’opinió publicada. TV3, per exemple, té una ferma posició a favor del procés, però l’audiència oscil·la entre l’11 i el 12% dels catalans!.

Dimarts passat, per exemple, va ser líder amb el 12,2 gràcies als Telenotícies i la nova temporada de “La Riera”, un culebrot que ja fa set anys que dura. Però això vol dir que el TN migdia -el programa més vist amb un 29% de quota- va arribar només a 546.000 telespectadors. Tampoc es pot dir, d’altra banda, que tots siguin votants de Junts pel Sí. Ni tan sols que tots siguin majors de 18 anys.

Amb els diaris passa si fa no fa el mateix o pitjor. Segons les darreres dades d’OJD, La Vanguardia ven 145.000 exemplars i El Periódico 96.000. Els diaris més proclius al procés es queden en 24.000 El Punt-Avui i 15.000 l’Ara. Quan jo vaig començar en periodisme, d’això fa més de 30 anys, La Vanguardia fegava els 200.000 exemplars i El Periódico d’Antonio Asensio li anava darrera.

En el benentès que, a més, tots els diaris fan mans i mànigues per inflar artificialment les audiències amb l’objectiu de mantenir almenys el preu de la publicitat i de … les subvencions. Qui no ha aconseguit un diari de franc a Rodalies, al Metro, al Sagalés o fins i tot en una benzinera?.

Jo sempre recordaré l’enquesta de La Vanguardia que va publicar aquell 18 de novembre que deia que CiU guanyava “fins a dos diputats” i que es quedava “a quatre de la majoria absoluta”. Finalment la federació nacionalista es va quedar en els 50 esmentats. A més, a e-notícies vam descobrir que el gerent de l’empresa havia estat assessor electoral d’Artur Mas.

Recordo que un gat vell de la política i de les enquestes com Miquel Iceta -ara candidat del PSC- va dir un dia després d’una roda de premsa al carrer Nicaragua quan encara feia de portaveu del partit que “les enquestes no serveixen per detectar l’opinió, sinó per crear-la”. Com veuen la frase em va quedar gravada.

Personalment, sempre he pensat el mateix: si CiU va caure de 62 escons a 50 a les darreres eleccions al Parlament malgrat el suport mediàtic dels dos grups de comunicació més importants del país -un de públic i l’altre privat- com la CCMA i el grup Godó quina influència tenen els mitjans tradicionals?. Sobretot davant els mitjans digitals i les xarxes socials.

José María Aznar es vantava d’haver guanyat dues eleccions -una per majoria absoluta- sense haver donat mai una entrevista a El País, el diari més important d'Espanya. I per posar un altre exemple als antípodes de l’exlíder del PP, Alfons López Tena deia un dia, en un article a l'enyorat Avui, que no calia perdre “ni un segon per sortir a TV3 o La Vanguardia” (2)

“No importen -afegia- els mitjans de comunicació nacional, importen els locals i comarcals, importa internet. Són més frescos, més estesos, més creïbles i menys controlats”. Potser la premsa catalana, amb el procés, s’ha fet el seu propi hara-kiri.

De fet, jo estic convençut -ja ho he dit més d’un cop- que a Palau viuen en una bombolla. La versió autòctona de la famosa Síndrome de la Moncloa: quan perds el contacte amb el carrer. Mas sempre ha dit que va avançar les eleccions el 2012 per la gent que va sortir al carrer, però sense la tasca de TV3 i de Convergència -el primer partit de Catalunya en nombre de militants, simpatitzatns i votants- que s'hi van abocar tampoc hagués sortit tanta gent al carrer. La bombolla es retroalimenta.

Un dia, durant un dinar amb el conseller Homs -suposo que em permetrà la indiscreció- li vaig recomanar que el que havia de fer és sortir a la Plaça Sant Jaume, agafar una persona pel coll de la camisa i porta-la al despatx del president perquè xerressin un estona.

No em referia a un guiri, sinó a un autòcton: un autònom, un petit empresari, un aturat, un desnonat. Qualsevol d’aquests que ha hagut de suar la cansalada durant la crisi. Si jo hagués estat el president, li hagués preguntat: “com veus el procés”. I si hagués estat l’escollit li hagués demanat: “president, vol dir que anem bé?". Però, obviament, no tinc constància que hagin fet l’experiment. Es deuen refiar més de les enquestes.

L’altra opció, que jo també he provat, és anar al barri de Sant Ildefons de Cornellà a comptar quantes estelades veuen penjades. Esmento expressament aquest barri perquè jo ho vaig fer el diumenge 15 de febrer i només en vaig veure una: era republicana. Devia ser votant de Podemos. Allà, els blocs de pisos tenen tretze plantes d’alçada.

Si no poden el barri de Bellvitge de l’Hospitalet, el Buenos Aires de Martorell o qualsevol altre de l’àrea metropolitana. Ja no dic Llefià, a Badalona, o Rocafonda, de Mataró, perquè potser tenen un ensurt i veuen una bandera negra de l’Estat Islàmic.

En fi, perdonin l’extensió, les anècdotes personals, fins i tot el pessimisme. Sobretot no em diguin traïdor, botifler o unionista. Però em temo que aquest país pot ser ingovernable el 27-S. Tant de bo m’equivoqui.
 

 

(1) Saül Gordillo: "Revoltats". Ara Llibres. Barcelona, 2015. Pàgs. 86-87

(2) "Referèndum a Osona", 23 de desembre del 2009

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

81 Comentaris

Publicitat
#39 Mentari, Barcelona, 14/09/2015 - 23:48

Pareces pertenecer a la Rauxa con Seny.
Esa que cuando alguien diga que hay que salir a la calle se lo pensará muy mucho.
Al día siguiente tiene que ganar el salario para continuar pagando deudas e hipotecas , suyas y familiares.
Diferente son los de los pueblos que son herederos y con subvenciones.

#38 Protágoras, bcn.España, 13/09/2015 - 15:36

Ya ves Rius como son los tuyos.

Ni a ti ni a nadie van a tolerar opinar con libertad. En cuanto lo haces pasas a ser el enemigo.

Mejor que no pienses y te limítate a reproducir las consignas; será lo mejor para ti.

#37 jaume castell, BCN, 13/09/2015 - 00:14

El Rius com tots, escriure el que li manen i cobrar a fi de mes.

#36 ei !!!, l'h, 12/09/2015 - 18:27

Ei Rius!!!
jo em considero un independentista crític i pensava que tu estaves en aquesta línea, pero últimament sembla que t'has canviat la xaqueta.

#35 Rafa, BCN, 12/09/2015 - 16:56

Aquesta vegada la gent no votara a partits, crec que votaran al SI o al NO. La paraula independencia tindrá la clau del tema.
Y respecte del PPC se votara en contra de l´actitut del PP en contra de Catalunya.
Vots per el SI poden ser vots en contra del PP.
El 27 a la nit veurem que ha pasat.