La Punteta · 16 de Febrer de 2016. 08:56h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La Rosa Parks del procés

Xavier Torrens, que va comparar Muriel Casals amb Rosa Parks

Diumenge passat, en un atac de lucidesa, vaig pensar: què diria Gregorio Morán dels elogis que li hem dedicat a Muriel Casals?. Dic Gregorio Morán perquè em sembla que és dels pocs periodistes que, a Cataluya, encara no viu dins d’una bombolla. No és respirava tanta unanimitat a la premsa catalana des de l'editorial sobre l'Estatut.

Per descomptat, a mi també m’ha commogut la mort de l'expresidenta d’Òmnium. Vaig quedar glaçat com tothom encara que se sabia que el seu estat era cada vegada més greu. I com la immensa majoria de mitjans -inclosa TV3- també voldria aprofitar per demanar disculpes als lectors perquè, a e-notíces, la vam donar per morta abans que clínicament ho estigués.

Però d’ençà d’aleshores els elogis han estat ditiràmbics. Només per al president Puigdemont “ha contribuït decisivament a canviar la història”, “ha tingut un rol fonamental”, ha  estat “una lluitadora per la democràcia”, “una defenosra de les persones”, un “referent ètic”, “lluitava pel bé comú”, “ennobleix el país” i el seu traspàs servirà per completar un “somni que és “lluminós i possible”. No sabia que els somnis poguessin ser lluminosos.

Mas va aprofitar per buidar el pap perquè, en las seva opinó, “concentrava totes les virtuts del procés sobiranista i cap de les seves misèries: de tots nosaltres era la millor”. N'hi deu haver tantes que això de "misèries" ho va repetir dos cops. També era “energia positiva” i sovint va ser decisiva “per tornar al camí” en moment de desorientació. A l’expresident se li nota que encara està dolgut amb la CUP i no ha paït el seu relleu.

Però potser dels més grossos que he sentit ha estat aquest dilluns a un programa de pluralitat contrastada com el Divendres de TV3. En concret parlaven de les negociacions a Madrid per formar govern sense ningú proper al PP, PSOE, Ciutadans o Podemos a la taula per poder almenys replicar.

Tot s'ho manegaven entre ells: Tian Riba, Toni Soler, Vicent Sanchis. Em va quedar gravada, en aquest sentit, una frase del primer quan parlava de la dimissió d'Esperanza Aguirre: “les anàlisis de la premsa de Madrid són interessades". Sort que aquí tenim TV3 per posar les punts sobre les is. Per mi que ni la Núria Ribó tampoc va estar, en aquest cas, a l'alçada.

La presentadora de l’espai, Helena García Melero, va aprofitar després l'avinentesa per definir Murel Casals com “la mare de la revolta dels somriures”. Fins i tot l'esmentat Vicent Sanchis, que era amic personal, va admetre que potser “ens hem passat tots a l’hora de reconèixer les seves virtuts”. Sanchis pot ser moltes coses, però ningú no podrà negar que és periodista.

En canvi, un dels tertulians, Xavier Torrens, va afirmar sense embuts que Muriel Casals havia estat la “Rosa Parks del procés català” -en al·lusió a l’activista afroamericana que, des del seient d’un autobús, va desafiar la segregació als Estats Units- sense que la resta dels convidats o la pròpia presentadora s'immutés. Del senyor Torrens no en puc dir res llevat que, segons el seu perfil de twitter, és politòleg i escriu a l’Ara mèrits suficients per sortir a TV3.

Però no sé si n’adonava que la comparació té una certa dosi de mala llet perquè si Muriel Casals és la Rosa Parks, els catalans som els negres i els racistes són els espanyols. Suposo que és un dels múltiples missatges subliminals que corren per les tertúlies i espais d’entreteniment de la cadena pública. Les intervencions, en efecte, van ser molt aplaudides al final per les àvies i tietes que omplien el plató. La cosa va calant.

A mi el que més m’ha sorprès és que els mitjans s’hagin afanyat a destacar com a llegat aquella frase de “no som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni” pronunciada el 29 de juny del 2013 al Camp Nou. Perquè pensava que era més important el projecte que les persones. A banda que si “nosaltres som el somni”, la resta de catalans què són? Un malson?. Fins i tot sembla que, subliminalment, es plantegi el procés com un ascensor social: ara és la nostra i qui no corre, vola.

Tanmateix, la majoria han passat de puntetes sobre altres afirmacions més polèmiques. Com quan el passat mes de gener va afirmar que Artur Mas “representa l’aspiració de les classe populars d’esdevenir aquesta classe mitjana culta, desvetllada i feliç”. Ergo, les classes populars són incultes i malaventurades. I això que va passar pel PSUC.

També em va quedar gravat quan el 2014, durant una entrevista a Els matins de TV3, li va etzibar a la presentadora: “podeu ajudar molt amb aquest procés fent que més persones coneguin què significa construir un país nou”. Encara més? vaig pensar. Fins i tot la Lídia Heredia va dir que ja feien prou i que el que havien de fer era “ajustar-se a la veritat” cosa que no sé si han aconseguit des d'aleshores.

Encara sort que l’autor de l’atropellament que va esdevenir mortal no era una agent encobert del CNI, un membre de Societat Civil Catalana o simplement un votant de Ciutadans, PSC o PPC perquè llavors l’hagués jutjat un tribunal popular presidit per Santiago Vidal i l’haguessin condemnat a morir a la forca al bell mig de la Plaça Catalunya.

En fi, espero que tot plegat no sigui un mal averany per al procés. De moment, el 2016 -dos anys després del Tricentari a bombo i plateret- ha portat un perllongat episodi de sequera en ple hivern, l’esfondrament del campanari de l’església de Rosselló, al Segrià; i el traspàs de l’expresidenta d’Òmnium.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

16 Comentaris

#19 Cal estar tristos? Prou hipocresía!, Bcn, 17/02/2016 - 21:46

Amb tot el respecte que calgui...però prou hipocresía i falsa correcció política....cal estar tristos perque ha mort aquesta dona? Cada día mor gent. Demà tornarà a sortir el sol...

#18 Carlos Gomez, Bcn, 17/02/2016 - 02:45

Aixo forma part d´una Grand Bouffe intelectualoide pero ells encara no ho saben.
Quan estiguin a punt de rebentar intoxicats de tant deliri i arrivat el final del disbarat sera el moment walkiric de tota aquesta farsa.
Expectant per veure.ho

#17 pepe., andorra, 17/02/2016 - 00:30

la boutade de rosa parks es como cuando goebbels decia q los ciclistas y los judios tenian la culpa, es el mismo tipo de propaganda sutil y despreciable. Rosa Parker y la tal Muriel no se parecen ni en el blanco de los ojos. Q cuando el menda este lo solto, en la tumba de Rosa se debio notar algo.

#16 angelito, barcelona, 16/02/2016 - 20:10

Nosaltres som el somni em fa pensar en el som república. Competint a veure qui diu la burrada més grossa.

#15 h22, a, 16/02/2016 - 19:43

El carril bici donde fue atropellada es criminal. La calzada tiene 2 carriles para coches, luego una linea de coches aparcados, y entre los coches aparcados y la acera el carril bici de doble sentido!!
Los coches aparcados impiden que el peaton vea al ciclista o el ciclista al peatón.