La Punteta · 3 de Febrer de 2017. 07:35h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La setmana negra de la premsa catalana

Portada de La Vanguardia

En els anals del procés, la tercera setmana de gener -la de 23 al 29- passarà a la història com la setmana negra de la premsa catalana. Encara més, si s’escau, que la de l’editorial conjunt sobre l’Estatut el novembre del 2009.

En aquella ocasió el van publicar dotze capçaleres: La Vanguardia, El Periódico, Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

A la premsa digital, sortosament, no ens van convidar. Els diaris de paper encara tenien llavors complex de superioritat. Érem una mica la púrria. Ara se’ls hi estan baixant els fums. No cal que els hi digui com estan avui alguns d’ells. De fet,  l'Avui ha desaparegut. Va acabar absorbit per El Punt.

Però l’editorial de l’Estatut va demostrar per primer cop que la premsa tradicional vivia en un altre món. Perquè l’Estatut havia estat aprovat amb més abstenció (50,6%) que participació (49,4%). Sense oblidar els 500.000 vots en contra i els 135.000 en blanc. Per això és una fal·làcia dir que tot va començar amb l’Estatut: a més de la meitat dels catalans tant se’ls hi en feia.

El segon cop que es va demostrar que la premsa perdia no només audiència sinó també influència va ser amb les eleccions del 2012. Quan Artur Mas va perdre dotze diputats de cop malgrat els dos grups comunicatius més importants del país, un de públic i un de privat: la CCMA i el grup Godó.

Però les informacions de Christian Segura sobre el jutge Vidal han estat la cirereta. Com pot ser que anés pel món dient el que va dir durant tres mesos sense que ningú més se n’assabentés?. Sense que els assistents a les seves conferències -va fer una onzena d’actes- s’esgarrifessin? I sobretot sense que el mateix partit que el va encimbellar no li parés els peus?

pilarcarracelas.jpg

Un cop publicades l’autor de la informació ha estat l’ase dels cops. Li han dit de tot:  de becari cap amunt. Malauradament no els guarda. Haguéssim pogut fer una e-notícia.

csegura.jpg

 

Però m'ho conec: mercenari, submarí, quintacolumnista, botifler i altres subtileses per l’estil. Ho dic per experiència. D’altres -que sospito que no han fet mai periodisme de carrer- han considerat que s’havia de contrastar. Contrastar? Però si era un vídeo. Estava penjat a youtube.

  jordigraupera.jpg


Em sembla que els únics que han sortit en la seva defensa ha estat individualment algun col·lega, els d’Autobús de Campanya i el grup de periodistes Pi i Margall, que aplega els ‘unionistes’. Què ha dit el Col·legi de Periodistes? el Grup de Periodistes Ramon Barnils? El Sindicat de Periodistes de Catalunya? El Consell de la Informació?. Res. Un silenci eixordador.

tonivall.jpg

Però tot anava a missa. L’endemà el jutge Vidal va dimitir del seu escó al Senat. Més ben dit: el van fer dimitir només unes hores després que s’hagués refermat, en declaracions al diari Ara, que tot era veritat.

buscampanya.jpg

L’home se n’ha anat dient que “continuaré treballant discretament”. Ell que parlava pels descosits. I el seu partit ha explicat que, per no generar més polèmica, “durant les properes setmanes suspendrà la seva agenda pública”. Ara?

Ha dimitit, per cert, amb un comunicat penjat a la web d’Esquerra. Ni tan sols van convocar roda de premsa temerosos segurament que Santiago Vidal pogués embolicar encara més la troca. Molt criticar la pantalla de plasma de Rajoy, però aquí fem igual.

En realitat, la pantalla de plasma jo l’he vista també als consells nacionals del PSC -on has de seguir els discursos des de la sala de premsa- i si fa no fa als del PDECAT: et deixen entrar per escoltar el discurs del líder, però després et fan fora.

La reacció dels mitjans va ser peculiar. La Vanguardia es va afanyar a posar un tallafoc entre l’escàndol i el Govern. En portada donaven per fet que el que deia el jutge eren “falsedats” i, a les planes interiors, que eren “mendites”. No vull ser malpensat, però el Grup Godó és el que més subvencions rep del Govern. La CUP ha arribat a parlar de quinze milions encara que no sé d'on ho treuen.

Potser el paper més trist el va fer El Punt-Avui que ho van relegar a la plana 21 encara que la pròpia crònica explicava que les declaracions del llavors encara senador d’ERC havien aixecat “una gran polseguera”. En portada quasi no es veia. Era més important que el govern aprovava, segons el CEO, o el partit del Barça.

svidalpuntavui.jpg

Cantava tant que l’endemà, l’Ara -en la seva secció de la pàgina dos- destacava que “l’enfocament més sorprenent ve d’El Punt Avui. Li reserva un espai a portada, però en canvi a la secció  només mereix un breu a l’última pàgina”. I això que habitualment evita el foc amic.

“Una de dos -afegien-: o a El Punt-Avui hi ha al·lergia a la pols o passa com a la pel·lícula Good bye, Lenin, que hi ha realitats que val més explicar poc per no generar sobresalts. No digueu gaire que un heroi del processisme com Santi Vidal s’ha disparat al peu”. S’acosten eleccions.

Mentre que a El Periódico i l’Ara destacaven que la dimissió havia estat forçada. Esquerra, en efecte, va reaccionar ràpidament i el va fer plegar en menys de 24 hores. En política si has de prendre una decisió dolorosa més val que sigui ràpidament. Encarta recordo que Ernest Benach, quan va ser objecte pel cas del ‘tunning’ del cotxer oficial, va trigar quatre dies a sortir. L’home anava fent escrits al seu bloc.

El segon episodi negre de la setmana va ser l’entrevista de Mònica Terrribas a El Punt-Avui el diumenge 29 de gener. No semblava la presentadora del programa del matí de la ràdio pública, sembla una dirigent de Junts pel Sí: “Fa molt de temps que vivim el xoc”, “l’Estat no ha llegit el ’tsunami polític’”, “el punt d’inflexió és la sentència dle 2010”, Espanya és “un fracàs col·lectiu”

Ben mirat, semblava que parlés Artur Mas. Era al mateix argumentari: “El judici és el punt d’inflexió de la via de no-retorn, perquè, quan tu tens un expresident de la Generalitat, o una presidenta del Parlament, asseguts als tribunals, comproves que no hi ha taula per raonar solucions, sinó tribunes per jutjar-les”.

66502-screensnapz008.jpg

 En alguns moments semblava de la CUP i tot. Quan deia que Espanya “forma part d’una Unió Europea desorientada, desprestigiada institucionalment, democràticament feble, sense marge de maniobra per uns tractats que bloquegen les seves polítiques –la crisi de refugiats en la seva expressió més salvatge i tràgicai amb el creixement de moviments xenòfobs. Espanya forma part d’aquest fracàs col·lectiu”. És molt fàcil semblar de la CUP quan vius a Sant Cugat i cobres 145.000 euros anuals.


Però la pregunta és inquietant: amb quina neutralitat pot entrevistar Oriol Junqueras? O Mas, Ortega i Rigau?. No els hi sabria dir: ja no l’escolto. L’únic que sé es que hi va anar també Inés Arrimadas, al capdavall és cap de l’oposició, i li va dir “miri’m als ulls” com si fos un interrogatori policial.

Abans, a primera hora del matí, jo m’informava per Catalunya Informació. Però ara a aquella hora del matí surt la veu perforadora de Mònica Terribas fent mítings i ja no puc. Per mi que aquesta dona te veu de tele, no de ràdio.

Val a dir que tampoc ha estat l’única a dir la seva. El diari està fent una campanya abans del judici del 9N i han sortit periodistes de TV3 com Xavier Graset i Martí Gironell. Graset, que va presentar un antic membre de Terra Lliure com “un gran reserva”, deia que el judici del 9N li semblava “un despropòsit”, “un absurd”, defensava l”adéu a Espanya” i criticava la “concepció pètria de la pàtria”. L'espanyola, suposo.

xavier-grasset.jpg També hi surten altres col·legues com Germà Capdevila, Vicent Sanchis, Pere Cardús o Salvador Cot. Però això és un altre tema perquè són mitjans privats. Encara que, en aquest cas, potser sí que podríem debatre sobre l’objectivitat -o les subvencions- de la premsa comarcal catalana: a Germà Capdevila l’he vist assegut com un convidat més en les reunions del Pacte Nacional pel Dret a Decidir en representació de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Com abans hi veia Francesc Dalmases.

61317-tv3xgrasset.jpg

En cas de periodistes en mitjans públics -i en alguns de privats- sempre tinc el mateix dubte: han fet carrera per mèrits professionals, ideològics o els dos. Jo, sortosament, no he passat de la porta de TV3. L’última vegada que em van convidar va ser al començament del tripartit. Devien pensar que era dels seus.

Potser la cirereta de tot plegat, ja la setmana passada, han estat les informacions sobre el 3%. TV3 i El Punt-Avui van ser els únics mitjans que no van donar en portada les sigles del PDECAT o de l’antiga Convergència. La cadena pública parlava, en titulars, de l’operació pika com si fos l’operació nécora, una actuació policial contra el narcotràfic gallec.

tnimg0209.jpg

Vaig remarcar-ho a twitter i l’actual director general de Mitjans de Comunicació del Govern, Jordi del Río, em va replicar que sí que ho havien fet després. Deia en titulars, Jordi. Qui t’ha vist i qui et veu. El Jordi del Río havia estat membre de l’executiva del PSC. Però la resta ningú es va creure el que deia Mas o Trias, que era “un muntatge” i una “persecució”. És que ni l’Ara

Potser podria acabar amb una frase de Gregorio Morán d'aquest dissabte encara que molts el considerin un xarnego desagraït: “I nosaltres, els reporters? Només una pregunta que es converteix en reflexió: vostè, posat a defensar la llibertat, la veritat o la pàtria, què escolliria?”.

Jo prefereixo dir la veritat. És la meva manera de defensar la pàtria. Però ja veuen com està el pati.

 

PD/ Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

 

18 Comentaris

#18 Galderic, Barcelona, 07/02/2017 - 20:54

" Jo prefereixo dir la veritat ", uff, uff, uff !! . Els posseïdors de la veritat revelada, han portat a la civilització als pitjors indrets de la condició humana.

#17 nohate, Barcelona, 06/02/2017 - 23:58

Xapó, Sr. Rius, xapó... quin mala premsa tenim. Potser sigui els raudals d'odi i victimisme en què alguns han estat educats

#17.1 el talp venjador, Bcn, 07/02/2017 - 09:31

deu ser que la premsa nacional és molt millor. Tenim grans exemples: OK diario,el Mundo,el Pais,Abc...grans periòdics, ecuànims, sensats i veraços... Ai Deu Meu el que hem de veure.Aquest cop Rius,no hi estic d'acord amb vostè

#16 un musclu, Bcn, 06/02/2017 - 20:53

Molt be Rius. con un par...

#14 "SEMANA GRANDE" DE LA PRENSA/PROPAGANDA CATALANA, Barcelona, 06/02/2017 - 13:44

I com punt culminat hem pogut asistir al
FESTIVAL
MONTATGE
FOCS ARTIFICIALS
COMEDIA
...
Montada en torn al judici, es del que es tracta
fer bullir l'olla
Fins quant? JA QUEDA POQUET
hi han massas ganes de "trencar..." a la revolucio del SOMRIURE

#13 Pepón, Bcn, 06/02/2017 - 13:43

Forman parte y muy importante de DIE SEPARATISTEN MAFIA