La Punteta · 22 de Juliol de 2017. 13:07h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La "ulsterització" de Catalunya

Veïns al municipi de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat)

 

L’alcalde de Batea ha anunciat que si la Generalitat no els hi fa més cas es passen a l’Aragó. Batea és un muncipi de la Terra Alta, a les Terres de l’Ebre, de poc més de 2.000 habitants. Veïna d’altres localitats com Caseres (1), Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Gandesa, Corbera d’Ebre, Villalba dels Arcs, la Fatarella i la Pobla de Massaluca. He estat en la majoria. En alguns casos més d’un cop.

Em vaig quedar parat quan al Telenotícies vespre de dimecres va sortir l’esmentat alcalde, el socialista Joaquim Paladella, i va atribuir la decisió als problemes amb les places del geriàtic o amb els parcs eòlics. “Això no pot continuar d’aquesta manera”, es lamentava davant les càmeres. I això que el delegat de la Generalitat és Xavier Pallarès, que havia estat alcalde d’Arnes i diputat de CiU al Parlament, municipi una mica més avall.

Però encara em vaig quedar més parat quan va sortir la cap de l’oposició, la senyora Cinta Rams, i va admetre que “amb tot el que s’ha fet fins ara no s’ha aconseguit res". "Però no crec que per les males, amb aquest tipus de declaracions, de pressions, anéssim a aconseguir res", va afegir. Batea té tres grups municipals. L’antiga CiU només té un regidor. Pel que sembla no han canviat ni el nom.

El senyor Joan Tardà, d'Esquerra, s’ha afanyat a esmentar el fantasma de la “ulsterització” de Catalunya. També  a donar ànims a Miquel Iceta. “Ara us toca reclamar-ho a Cornellà”, ha manifestat. És un dels errors més greus del diputat d’ERC a Madrid. I mira que entre el mori el Borbó i anunciar en un debat de l’estat de la nació, crec que el del 2013, que l’any vinent ens veuríem a l’ONU n’ha comés uns quants. Fins ara ningú no hi havia pensat. A partir d'ara és una hipotesis impropable, però plausible.

A Irlanda ja saben el que és. Quan van començar a bufar els vents de la independència els irlandesos de l’Ulster -protestants i probritànics en la seva immensa majoria- van signar-hi en contra. El setembre del 1912 gairebé 237.368 homes i 234.046 dones -en una època en què encara no podien votar- van firmar a l’Ajuntament de Belfast contra el traspàs de la sobirania.

La història és coneguda. Anys després de l’Easter Rising, la revolta de Pasqua del 1916, i una guerra civil -els irlandesos van començar a matar-se entre ells després d'haver matat anglesos- Irlanda va esdevenir l’Estat Lliure Irlandès: la somiada independència. Però no tota: els nou comtats del nord van continuar formant part del Regne Unit.

Va ser una gran frustració. Els independentistes irlandesos s’havien empescat una bandera -inspirada en la francesa- amb tres colors. D'esquerra a dreta: verd per Irlanda, blanca pel Vaticà -en un país llavors molt catòlic- i taronja pels protestants. En el fons, des d’un punt de vista territorial, Irlanda és un estat fallit.

Joan Tardà esmenta Cornellà perquè és el seu poble i perquè va exercir-hi de professor de català. No vull ni pensar què els hi devia explicar als seus alumnes. Però aquest municipi del Baix Llobregat té 25 regidors dels quals només dos són d’Esquerra. CiU no va treure ni escons a les eleccions municipals del 2015. Es va quedar per sota del 5% dels vots.

La resta són del PSC (11), Cornellà en Comú (5), Ciutadans (3), Iniciativa-EUiA-Esquerra Plural (2) i el PP (2). El socialista Antoni Balmón, un dels homes forts del PSC, és l’alcalde des del 2004. Des que va substituir José Montilla, que se’n va anar a fer de ministre d’Indústria a Madrid.

Personalment, més que Cornellà sempre penso en l’Hospitalet de Llobregat perquè és la segona ciutat de Catalunya. Aquí són 27 regidors. Els indepes en tenen només quatre: Esquerra dos, el PDECAT un -i això que és la vila nadiua de la consellera Borràs- i la CUP un. La resta: PSC 11, Ciutadans 4, Comuns 3, PPC 3, Ganemos 2.

Ara imaginem que el cap de llista de Ciutadans, l’incombustible Miguel García, un home conegut perquè havia estat president del club de futbol, presenta en un ple una moció segons la qual, en cas d’independència, l’Hospitalet es queda a Espanya. O assumeix la capitalitat de la Catalunya espanyola. Encara pitjor perquè podria provocar un efecte crida. Amb els 11 del PSC, els 4 de Ciutadans i els 3 del PP s'aprova segur.

Sí, ja sé que tot això es política ficció. Però hem entrat en una fase molt perillosa segons la qual les lleis injustes s’han d’incomplir. Al principi ho deia només Ada Colau. Ara s’hi han apuntat també els d’ERC o fins i tot els del PDECAT. I la Llei del Referèndum preveu, en el seu article 3, que és “excepcional” i que “preval jeràrquicament” sobre totes les altres. Però si ells opten per la desobediència, els altres també poden fer-ho.

 

(1) Vila nadiua d'Edmond Gimeno (1923-2014), supervivent de tres camps nazis: Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen. Llegeixin les seves memòries: "Vivències d'un deportat", Amical de Mauthausen, Barcelona 2007

37 Comentaris

#25 Peter Kelly, Barcelona, 30/07/2017 - 14:27

Sus conocimientos de Ulster son escasos.Sin entrar en profundidads los protestantes fueron implantados por los ingleses aprox.siglo 17(táctico ruso!)La bandera tricolor de irlanda fue un regalo de Francia,no copiada,con verde para Gaelicos,naranja para complacer a los protestantes y blanco como símbolo de paz entre ambos. No es lo que usted pone.

#25.1 pepe.----, andorra, 31/07/2017 - 11:34

pues lo mismo q hacen siempre los ingleses, exterminan o expulsan a la poblacion local por completo y luego repueblan con ingleses de la campiña, esos q parece q salgan de una novela de charles dickens....En España tenemos el ejemplo de Gibraltar.

#24 Carles, Gandia, 30/07/2017 - 11:48

Sembla un article d'opinió que simplifica de sobremanera el cas d'Irlanda. Tan simplificat que s'allunya molt de la realitat.
En tot cas... si aceptem aquesta simplificació com a exemple podriem dir que les comunitats autònomes que va guanyar el PSOE i no El PP podrien no aceptar el govern del PP i tenir un govern paral·lel del PSOE. Estupidesa

#23 Oriol, BCN, 29/07/2017 - 18:19

A Catalunya no hi haurà "ulsterització" perquè no hi ha una situación equivalent. De fet, si Catalunya tingués un "Ulster" -p. ex. una provincia de Tarragona "espanyola", contra una resta "independentista"- tot seria més fàcil. El cinturó de Barcelona no és un territorio que es pugui separar d'una eventual Catalunya independent.

#23.1 pepe.----, andorra, 31/07/2017 - 11:35

la única verdad absoluta, es q no existen las verdades absolutas - Carl Sagan

#23.2 pepe., Andorra, 31/07/2017 - 11:36

la mejor manera q tiene Barcelona de librarse de la lacra separatista es constituirse en comunidad autónoma al margen de la generalidad, pq contra el expolio y la represión separatista, ahora mismo, la única solución, es Barcelona autonomía, pásalo...

#23.3 Oriol, BCN, 31/07/2017 - 23:20

Bé, home, tot és possible, però l'Ulster és una regió d'Irlanda amb continuïtat territorial i una identitat protestant específica. Hi ha llocs a Catalunya on el sentiment espanyol és més fort, però no formen pròpiament una entitat com l'Ulster i seria molt difícil de separar-los per fer una nova CA. I tampoc no tinc clar que els interessa

#23.4 pepe.----, andorra, 03/08/2017 - 15:49

no creo q fuera muy dificil q Tarragona o Barcelona se constituyesen en comunidad autonoma, solo hay q ver, mas en Barcelona, las notabilisimas diferencias q hay entre un pueblo como Berga o Guissona, con Barcelona, hospitalet, santaco o Badalona. Es la noche al dia. Para bien y para mal.

#22 Oriol, BCN, 29/07/2017 - 18:17

Em sembla que s'ha confós, Sr. Rius. Els comtats de l'Ulster són nou, però els d'Irlanda del Nord són sis. No és ben bé el mateix concepte. Els altres tres comtats de l'Ulster formen part de la República d'Irlanda.

#20 Fem servir El Quebec per a tot..., Quebec: ciutats q voten no=A Canadà, 24/07/2017 - 16:26

Senyor Rius,

Amb tot el respecte, un home informat com vostè, li demano resposta. Al referèndum del Quebec, les poblacions que votaven no, romandríen a Canadà, en cas de guanyar el sí a la indèpendència. Curiosament, els indepes sempre parlen del Quebec però mai comenten això. És rellevant al seu article, p q diem Ulsterització? És Democr