La Punteta · 10 d'Abril de 2017. 10:37h.

XAVIER DEULONDER

La vella política de sempre

Una de les forces polítiques que participa en la formació del nou partit dels Comuns és Iniciativa per Catalunya (ICV), en la creació de la qual, ara fa uns trenta anys, hi va prendre part el PSUC, el tradicional partit comunista català. En principi, l’alternativa que proposava el PSUC era ben clara: instaurar a Catalunya, i també a la resta de l’Estat, el comunisme, és a dir, el sistema polític i econòmic de la Unió Soviètica, i ací no hi havia cap mena d’ambigüitat ni de doble llenguatge perquè el PSUC era el primer a afirmar, d’una manera rotunda i sense embuts, que l’objectiu final era aquest i no pas cap d’altre. Ara bé, el problema no va ser pas que l’aplicació del model soviètic fos impossible, sinó que, després de dècades d’haver-se entossudit a afirmar el contrari, al final, fins i tot el PSUC va haver d’admetre que el comunisme no era pas, de cap manera, un mitjà per arribar a una societat més justa, ans al contrari. I, a partir d’ací, el PSUC es va quedar sense programa; primer, optà per l’eurocomunisme però no va quedar mai clar què proposava una vegada havia esdevingut insostenible l’alternativa soviètica, i, per això, es va passar de la claredat a l’ambigüitat. Després, com que es deuria considerar que les velles sigles de sempre eren, més aviat, un llast, es va impulsar ICV dins de la qual, el PSUC s’hi va “congelar”, és a dir, el partit continuava existint però no feia cap acte fora d’ICV. Iniciativa es va definir com a “eco-socialista” i va passar a usar el lema “roig, verd, violeta”, que, en realitat, no volia dir res perquè no remetia a cap mena d’alternativa concreta sinó que es limitava a enunciar tot un seguit de bons propòsits. Ara fa uns pocs anys, als eco-socialistes els deuria semblar que la fórmula ICV ja estava exhaurida i, per això, van confluir en diferents col·lectius en la formació dels Comuns, dins de la qual, cal suposar-ho, ICV s’hi “congelarà” igual com en el seu dia va fer-ho el PSUC dins d’ICV.

A partir del 2012, un nombre considerable de gent es mobilitza per la independència, no pas per realitzar un objectiu nacional i patriòtic sinó, sobretot, per superar les deficiències d’un sistema democràtic pactat amb les jerarquies del franquisme. Per la raó que sigui, ICV no ha volgut sumar-se al projecte independentista, una opció, lògicament, del tot respectable, però tampoc no ha estat capaç de proposar un projecte que no sigui ni l’immobilisme de mantenir el marc jurídic del 1978 indefinidament, tal com ho defensen el PP, Ciutadans i el PSC, ni la independència, i el resultat de tot plegat ha estat l’original proposta de l’assemblea fundacional del partit dels Comuns de proposar la creació d’una república catalana sobirana, però, compte, dins de l’Estat espanyol, al qual, erròniament, es considera plurinacional; ens mantenim doncs dins de l’ambigüitat utòpica iniciada quan el PSUC va adonar-se que el projecte comunista no era pas inviable sinó, pitjor encara, indesitjable, i, com és natural, les afirmacions sobiranistes dels Comuns tenen el mateix valor que el “roig, verd, violeta” d’ICV. Queda clar, doncs, que els testos sempre s’assemblen a les olles i que el fill del gat sempre caça ratolins; per tant, qui busqui una nova política haurà de mirar de trobar-ne en un altre lloc.

Per més que vulguin daurar la píndola, els Comuns no ofereixen res més que continuar amb l’actual marc jurídic, ja que les seves propostes transformadores només serien possibles en el cas hipotètic que en unes eleccions generals espanyoles, la suma dels Comuns i de Podemos donés majoria absoluta, i això encara suposat que, en el trànsit d’esdevenir un partit de govern de debò, Pablo Iglesias i els seus seguidors no seguissin una evolució semblant a la que van seguir Felipe González i el PSOE a partir de la seva victòria electoral de 1982, perquè, en els anys de la Transició (1977-1982), el discurs del PSOE era molt semblant al que, avui dia, fa Podemos. Mentre Espanya sigui una monarquia, cap comunitat autònoma espanyola no podrà constituir-se en república; aplicar una política social a Catalunya sense haver resolt el problema de l’espoli fiscal espanyol i del centralisme econòmic de Madrid és impossible, i si hem de compartir sobirania amb els “pobles germans de l’Estat espanyol”, la història dels darrers quaranta anys ens mostra com s’entén a la resta d’Espanya la qüestió de la sobirania, coses aquestes que, com és lògic, Podemos haurà de tenir en compte a l’hora de buscar vots fora de Catalunya.

0 Comentaris