La Punteta · 1 de Novembre de 2016. 17:24h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'agonia d'Unió

L’altre dia parlava amb un dirigent d’Unió que m’explicava que la intenció d’alguns militants és aixoplugar-se a la fundació del partit, INEHCA, no afectada pel concurs de creditors, i a la llarga refundar el partit o bé fundar una nova formació. Em resum, que hi ha espai per a Unió.

El que volen és donar una imatge diferenciada respecte als seus antics socis de Convergència -ara PDECAT- en matèria de gent gran, educació, sanitat i fiscalitat, entre d’altres. Curiosament es va deixar el tema immigració. Quan li vaig esmentar el detall em va replicar que ells són social-cristians. Com pot ser que un país que ha rebut un milió de persones en deu anys d’aquest tema no en parli? No en volen parlar ni els d’Unió. Així ens va.

Per això crec que no faran res de bo. Si només volen competir amb l’antiga CDC en qüestions com la tercera edat o les escoles concertades més val que abaixin la persiana sense fer soroll i tanquin la paradeta en ordre. Tots cap a casa malgrat que encara hi ha coixí: al voltant de 3.500 militants i representació en molts ajuntaments. Com a molt poden aspirar a esgarrapar algun diputat i entrar al grup Mixt.

El que hauria d’estar fent Unió és començar a disparar a tort i a dret. D’entrada dir la veritat: no es pot fer la independència amb la meitat de l’electorat. I després continuar dient la veritat: aquesta legislatura no xuta. És una fugida endavant permanent. Un anar tapant forats. No n’hi ha prou amb fer un tuit de felicitació al PNB després que guanyés les darreres eleccions basques. Així no aniran enlloc. Això és com un funeral.

Per descomptat, ja sé que no deu ser difícil gestionar un partit amb un deute de 22 milions. És pitjor que un deute, és una llosa: qui pot confiar en un partit que té una càrrega financera com aquesta?. Quina imatge de bona gestió poden donar? Encara que, en honor a la veritat, em sembla que tot va començar a les eleccions del 2003. Quan es van disparar les despeses electorals en la primera campanya de Mas.

Val a dir també que Ramon Espadaler no ho ha tingut fàcil: mai el líder d’un partit havia rebut una herència tan difícil. Ha hagut de donar la cara i fer la feina ingrata però inevitable d’intentar posar ordre als comptes i acomiadar militants del partit que, en molts casos, portaven molts anys treballant-hi. Deu haver fet bé la feina perquè no he vist cap protesta laboral.

Però Convergència, ara PDECAT, ha deixat un desert. Del centre a la dreta no hi ha res. Un buit immens. Ara van de progres. No ho deu entendre ni Jordi Pujol. Sembla que pateixin Síndrome d’Estocolm respecte a Esquerra, la CUP o fins i tot Ada Colau. Aquest dissabte rebia un nota de premsa de Jordi Xuclà, un dels homes més propers a Puigdemont, en el que reclamava acollir refugiats “de manar immediata”, que és exactament el mateix que reclama l’Ajuntament de Barcelona. No hi havia cap diferència entre uns i altres. Ni de matís.

Jo els he vist, amb els meus propis ulls, votar una ILP a favor dels porros amb el mateix entusiasme amb el que sis mesos abans enviaven els Mossos d’Esquadra a tancar clubs de cannàbis. O diputats de Junts pel Sí manifestant-se, al costat de l’esquerra alternativa, a favor de tancar el CIE de la Zona Franca. Tenen alguna alternativa a tancar el CIE?.

Als països civilitzats hi ha partits a dreta i esquerra, però aquí sempre anem amb remordiments de consciència. Deu ser una herència del franquisme. Encara que a Itàlia van passar pel feixisme i la Democràcia Cristiana va remenar les cireres durant 40 anys. Mentre que Alemanya va patir el nazisme i la CDU ha governat en conjunt més anys que l’SPD. Quan serem normals?.

Tant se val, en el fons estem de sort. Segurament haurem de passar en el futur per un període de govern d’esquerres a la Generalitat com ha passat ara a l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha una alcaldessa que s’oposa als hotels de cinc estrelles, però en canvi vol obrir un macroalberg a la Vila Olímpica per al turisme de motxil·la. Algú ho entén?.

Per això, quan hagi passat tot espero que aquest país es normalitzi definitivament. L’electorat valorarà llavors tenir un partit de centre dretà. Costa de creure que sigui social-cristià perquè la democràcia cristiana sempre ha estat minoritària a casa nostra i hi ha una realitat inexorable: cada vegada hi ha menys catòlics. Les esglésies cada cop estan mes buides i les mesquites més plenes. Si els d’Unió volen tenir futur potser que es facin islàmics.

La majoria de grans polítics que conec -de Churchill a De Gaulle o els anomenats pares d’Europa- són més de dretes que d’esquerres. Al capdavall, governar bàsicament és saber sumar -dos i dos igual a quatre- i no gastar més del compte. Catalunya necessita més que mai lideratges sòlids. A una banda i a l'altra de l'especte ideològic. I sobretot començar a dir les coses pel seu nom. També la premsa. Sense manies i sense complexos.

4 Comentaris

#3 Jordi br, L'h, 03/11/2016 - 16:21

Em sorpren senyor Rius que obvii la dada que la destrossa economica d'Unio ve d'una sentencia judicial per corrupcio. Em sorpren sr Rius que obvii que si Cdc ha caigut en suport electoral, hauria d'admetre que el d'unio ha desaparegut porque no han entes que dones l'esquena a l'independentisme. Rig

#2 Sarola , Castelldefels, 02/11/2016 - 07:20

Sr. Rius, no hi ha res a fer, per ser com la resta han de renunciar al secular Narcisisme els politics nacionalistes i els 1,86 Mil.lions del 9 de Novembre de 2.014 i aixo es enormement dificil. Com deia/diu el gran Albert Boadella seguim pensan
que ¡ Som una maravella !.

#1 Pepe, Alacant, 01/11/2016 - 22:08

No espere normalidad y coherencia en Cataluña mientras no tome una considerable dosis de humildad, por eso mismo el tema va para largo.

#1.1 pepe.----, andorra, 02/11/2016 - 15:27

depende, si es para pegar un pelotazo o hacerle un quebranto al presupuesto publico, entonces si hay normalidad y coherencia. Por cierto pepe ¿Tu sabes pq metieron a un pavo q se llamaba galindo en cronicas marcianas? Para q la peña cuando se dijera galindo no pensara en el picoleto de intxaurrondo.