La Punteta · 29 de Març de 2017. 19:21h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'amistat Salellas-Mas

L'encaixada final

 

La compareixença de Mas al Parlament sobre el cas Palau ha confirmat que l’amistat amb Benet Salellas continua intacte. Semblaven Freddy Mercurie i Montserrat Caballé. Amigos para siempre. Però no em facin dir quin era un i qui era l'altra.

La història està plena d'amistats similars. Com la d'Aníbal-Escipió, Cèsar-Brut, Napoleó-Wellington o Patton-Zhukov. El general nord-americà anava pel món dient que el mariscal soviètic era "un actor d’opera còmica carregat de medalles" (1).

Encara que, tot sigui dit, Mas i Salellas s’han saludat al final. En sóc testimoni com mostra la foto. Certament, la relació ve de lluny perquè el diputat de la CUP és aquell que un cop va dir -en una metàfora més de secà, que marinera- que havien enviat Mas a la "paperera de la història”.

Sospito que l’expresident no li ha perdonat des d'aleshores. El director d’El Punt-Avui, Xevi Xirgo, en una entrevista publicada el passat 30 de gener, li feia aquesta pregunta:

- Què va pensar el dia que va sentir la frase “Hem enviat Artur Mas a la paperera de la història”?

I Mas contestava:

- D’entrada, aquesta frase la va dir un personatge que no queda clar si continuarà o no en política. Ja ho veurem. Dir que envies algú a la paperera de la història és ser molt petulant, com si l’escrivís ell, com si ell dominés la història. Ja veurem què dirà la història i en quin lloc deixarà cadascú.

En la seva compareixença, el 129è president ha començat una mica en pla Pujol. Repartint. Una de freda i una de calenta: “hauria pogut comparèixer abans”, però “he perdut el compte de les vegades que he comparegut” tot i que si “em tornen a cridar hi torno a venir” perquè “he estat diputat 20 anys”. Home, president, no faci trampes. Vostè compareix perquè és la seva obligació. Només faltaria. I les vegades que convingui.

Benet Salellas ha confirmat, en efecte, que quan deixi de ser diputat se n'anirà a fer d’advocat, però avui ha tirat pel dret: “en cap moment digui que se’l persegueix per ser independentista, a Esquerra i la CUP no se’ns persegueix”, “no representi el procés”, “vostè és clarament el passat”, “no ens ajuda a guanyar el referèndum.

Per això quan ha acabat la sessió, a micròfon tancat, a Mas se li ha escapat un “quanta nosa que us faig”. L’home que ha donat peixet a la CUP -de l’abraçada amb David Fernández a convocar eleccions sabent que els necessitaria- ha estat víctima de la mateixa CUP. Al PDECAT deuen tremolar. Els costarà molt reconstuir el seu marc mental.

La resta de la sessió ha estat un Mas donant voltes com un pollastre a l’ast i l’oposició punxant-lo a veure si estava prou cuit. Inés Arrimadas ha afirmat que “Convergència té 23 casos de corrupció, 35 imputats i quinze seus embargades”. No sé f'on ho ha tret, però ha superat fins i tot les meves expectatives.

Miquel Iceta ha tirat de currículum i ha recordat que va ser secretari general de CDC del 2000 al 2012 i president del 2012 al 2016. També conseller de Política Territorial, d’Economia, conseller en cap i president successivament. Costa de creure, ha vingut a dir, que no sabés res.

“Van canviar de nom i no per casualitat”, ha recordat. Encara que el millor ha estat la frase final, quan li ha reclamat responsabilitats polítiques “perquè molts que no s’atreveixen a demanar-li li agrairien”. No he vist la cara que posava Marta Pascal en aquell moment.

Lluís Rabell, que cada vegada està més esmolat en les seves intervencions, ha manifestat que “la seva credibilitat està sota mínims”, que “la gent amb la que vostè ha treballat ha mentit al Parlament”, que “Convergència s’ha estat finançant durant anys de manera il·legal venent favors” o que “ha anat dopat a unes eleccions”.

La veritat és que a mi, quan fa aquell somriure gioconda -el de la xiulada durant la Copa del Rei o els insults falangistes l'altre dia a Madrid- em dóna la sensació que pren alguna cosa. Fa el mateix posat que feia Saura a les acaballes del tripartit.

Finalment, Alejandro Fernández ha disparat per elevació encara que avui crec que no era el dia. El portaveu parlamentari del PPC ha plantejat, tanmateix, la teoria -com la dulce Inés d’altra banda- que CDC es fa independentista per tapar la corrupció. “Quan canvia tot? -s’ha preguntat-, quan els Mossos entren al Palau de la Música Catalana”.

Mas ha fet una defensa jurídica com si fos el judici del 9N. Tampoc és qüestió a hores d’ara -amb un judici pel mig- d'entonar un mea culpa. En aquest cas se’ls hi ha escapolit una mica de l’oposició. Quan ha afirmat que "hi havia uns convenis entra la fundació del Palau i Convergència” que eren legals i estaven auditats ha oblidat de dir que encara és hora que la Catdem organitzi un concert de música classica.

Després ha encoratjat, com ja va fer el passat dia 10 a can Basté, a investigar el DOGC. "Si realment hi havia comissions a canvi d'obra pública s'hauria d'analitzar les adjudicacions. No s'analitzen perquè saben que estan ben fetes" va afirmar aleshores.

Avui, si fa no fa, també. Però Mas sap que difícilment es trobaran proves. Els concursos públics no són cap garantia. I les comissions il·legals no deixen rastre documental, per això són il·legals. Ningú va pel món fent factures del 4%. Els casos de finançament irregular dels partits només surten a la llum quan xerra algú de dintre. Com va passar amb el tresorer del cas Filesa.

I, ves per on, l’únic que ha sortit al Divendres -aquell programa tan equànime que presenta Helena García Melero, la de la paella, a TV3- ha estat això. L'oposició ha estat condemnada a pa i aiguaAixò i les comparacions amb Turquia. Ara resulta que Rajoy és com Erdogan. Vicent Sanchis va per feina. S'acosten les eleccions.

Però el que més m’ha agradat ha estat és quan Mas ha dit que ja ha assumit prou responsabilitats polítiques. Això també ho va dir a Rac1: ”Sóc dels pocs polítics d'aquest país que ha plegat d'un munt de coses."

Un munt? Que jo sàpiga només ha plegat de la presidència de la Generalitat. Al PDECAT continua de president encara que, en teoria, no executiu. I en el primer cas no va plegar, el van fer plegar. Com ha recordat Miquel Iceta, Artur Mas porta disset anys en primera línia. Va començar de candidat amb 44 anys i ara en té 61. Facin números.

 

 PD/ Si t'ha agradat aquest article potset t'agradarà aquest llibre:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

 

(1)  GILES MacDONOGH: "After the Reich", John Murray, London 2007, pàg 238. Hi ha edició en castellà a Galaxia Gutenberg: "Después del Reich" (2010)

11 Comentaris

#10 Telamarinera , Vilanova, 02/04/2017 - 12:41

Fué CDC la que posibilitó la ayuda financiera y de otro orden de la CUP. Más le reprochó, su poca memoria.
Otra "astucia".
Por cierto, se agradece que sean coherentes. No tienen dobles mensajes.

#9 Carles, Narnia, 01/04/2017 - 23:05

Hi havia un partit que es deia UCD. La gent el votava perquè votava a Suárez. Van governar. Es van convertir en CDS. Van desaparéixer.
Hi havia un partit que es deia AP. El votaven la gent que votava a Fraga. Es van convertir en PP captant les restes de la UCD. Van créixer i van governar.
Hi havia

#8 Cuaderno GrisPla , Santpedor, 31/03/2017 - 10:32

Salellas un cachondo de comarques amb pasta que li va la nit de Can Fanga, y la CUP es diversio y farra
primitiva plena de material psicopirotecnic.

#7 emprenyat, Barcelona, 30/03/2017 - 19:31

La comparació Mas - Saura es molt encertada.

(Mas: si aquest es l'actiu més important que tenen, els independentistes ho tenen magre)

#6 De-MAS-Cràzya, Barcelona, capital de Lemmings Land, 30/03/2017 - 13:47

Al tanto (ex)President, no vagi de farol treient pit de les adjudicacions, sap perfectament que no hi ha res més fàcil que amanyar un concurs. Potser no només s'ha de revisar les adjudicacions sinò els nomenaments dels tècnics que hi han participat. Potser és aquest l'arbre que deia en Pujol que

#6.1 De-MAS-Cràzya, Barcelona, capital de Lemmings Land, 03/04/2017 - 13:55

... que cauria si el sacsejaven gaire. I no és l'antiga CdC i actual PDeCAT l'únic que té interessos en què tot segueixi igual. Hi ha molt vividor a l'administració pública que serveix a qualsevol interès tret del general.