Aquest és l’article que jo no hauria volgut escriure mai. Els que m’heu seguit sabeu que jo sempre vaig defensar el projecte Spanair, tot i alertant de les seves dificultats. Ara que ja sabem que la venda a Qatar ha fracassat i que l’aerolínia catalana suspèn les seves operacions, vull clarificar alguns fets i apuntar el futur de Barcelona en l’aviació comercial.

1. L’operació Spanair era complicada, incerta i arriscada, això ho sap tothom. Però era necessària. L’oportunitat de comprar una aerolínia en fallida i donar-li la volta no es presenta cada dia, i cal aprofitar-la.

2. La majoria dels que han criticat l’operació des del principi, entre els quals alguns mitjans econòmics de Barcelona i Madrid, no han ofert mai una alternativa. Si quan una part del país estira l’altra s’ho mira i se’n riu, no farem mai coses grans.

3. El sector aeri a tot el món està subvencionat de dalt a baix, començant per Iberia, que no existiria si no s’hagués inflat amb diner públic durant els 90 i Caja Madrid no hi hagués entrat per imperatiu polític. En un país normal, el Govern de Catalunya tindria diners per formar part de l’accionariat d’una companyia amb seu a Barcelona i ningú no s’exclamaria. Les misèries del finançament de la Generalitat també ens han portat al fracàs.

4. Els empresaris de FemCat van posar una part dels diners de la seva butxaca i una altra contra garanties de la Generalitat. Tot i així van ser els únics empresaris que es van arriscar de debò. Tota la “burgesia” que encara pul·lula per la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment o la llotja del Barça no han mogut un dit, com tampoc no el van moure quan Iberia estava en venda.

5. Des de la compra, Spanair ha jugat un paper molt significatiu per atraure altres aerolínies. El cas més simbòlic és el del vol triangular Singapur-Barcelona-Sao Paulo, que ara queda en entredit per falta d’una companyia local que li faci l’alimentació.

6. Si algú vol crucificar els gestors actuals d'Spanair, que ho faci després d’haver muntat una companyia aèria, si us plau.

7. Com vaig dir al desembre, la fallida d'Spanair passa a ser el primer gran fracàs del Govern Mas, part d’una herència enverinada del tripartit.

Dit això, parlem del futur: L’Aeroport de Barcelona continua essent molt atractiu, i aquesta mateixa setmana vam rebre una boníssima notícia: Emirates oferirà el vol Barcelona-Dubai directe tot l’any a partir de juliol. El Comitè de Rutes Aèries, en què participen la Generalitat, l’Ajuntament i AENA, està fent una bona feina de promoció.

A més, els drets de vol que quedaran lliures poden ser molt interessants per companyies com Lufthansa, que podria muntar una petita base a Barcelona. També hi ha els nous aventurers de Volotea, que encara són un enigma.

Però per ser atractius per a les empreses multinacionals necessitem connexions directes diàries amb els grans hubs de tot el món, i encara ens en falten moltes. Vueling, que ja és la companyia amb més passatgers a Barcelona i previsiblement s’endurà bona part de les rutes d'Spanair, està cridada a jugar un paper molt important, tant amb rutes pròpies com amb codis compartits per atraure altres aerolínies. Estaran a l’alçada? Ho desitjo de tot cor.

Adrià Alsina
Twitter.com/adriaalsina