La Punteta · 25 d'Octubre de 2017. 11:20h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Les portes giratòries de Mònica Terribas

 

De totes les mostres de suport contra la intervenció de TV3 la més entendridora va ser el del debat de quatre exdirectius celebrat dilluns passat a Catalunya Ràdio. De fet hauríem de parlar-ne de cinc perquè la pesentadora, Mònica Terribas, també va ser-ne directora.

Terribas és un curiós cas de portes giratòries que mai ningú ha gosat criticar. De directora de TV3 (2008-2012) a consellera delegada de l’Ara alguns accionistes del qual van rebre importants contractes quan ella era directora.

I de consellera delegada a presentadora del Matí de Catalunya Ràdio. Quan al seu programa sento que cita una notícia de l'Ara no sé mai què pensar. Com quan hi porta un convidat, un terulià o un col·laborador d'aquest diari. Deu preparar el retorn perquè, tard o d'hora, tot s'acaba.

A e-notícies sospito que no ens cita mai. És que ni que aixequéssim el Watergate. Un dia, a primera hora del matí, vaig sentir que citava Público, Vilaweb i la Directa, el setmanari proper a la CUP. Tots de la mateixa corda que ella.

Però, com deia, feia molta patxoca escoltar els quatre directius parlant d’independència, de neutralitat, de llibertat d’expressió i d'informació. De les eventuals ingerències del PP, en definitiva. Com la cita bíblica: qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.

Evidentment, jo no posaré la mà al foc per la gestió del Partit Popular al capdavant dels mitjans de comunicació públics. Però a tots aquests els van posar a dit els seus respectius partits i llavors, per descomptat, no criticaven res.

Potser el que em va fer més gràcia va ser Enric Marín (2010-2012). Va dir amb tota la sang freda del món que “les teles públiques s’han de governar amb independència dels governs”. Ho diu ell, que és d'Esquerra i que va passar directament de Secretari de Comunicació de Govern a president de la CCMA.

Tampoc va ser l'únic en fer el mateix recorregut professional.  Abans que ell, la trajectòria d'Albert Sáez (2008-2010) va ser idèntica: de Secretari de Comunicació del Govern a presidir la CCMA. Imaginin la independència professional en ambdós casos. Estava garantida.

Amb el tripartit van vetar David Madí com a membre del consell de govern la CCMA amb l’excusa que havia estat Secretari de Comunicació del Govern. Quan van arribar al poder van fer el mateix que havien criticat.

Sobre Jaume Ferrús (1989-1995) puc explicar menys coses perquè era més jove. Professionalment no el vaig patir. Però potser recordar que va ser director la cadena durant les majories absolutes de Pujol.

D’aquella època són els informes sobre les tendències dels periodistes. La paternitat dels quals no ha estat mai revelada. Però hi havia conclusions tan subtils com que un tenia "tendències antinacionalistes, anticonvergentes i antipujolistes". Un altre era  “quintacolumnista, col·laboracionista i botifler”.

Pel que fa a Joan Majó (2004-2008) escriu a l’Ara i s’acaba de donar de baixa del PSC. Però quan el van fer director general de la Corporació (2004-2008) no li vaig sentir tampoc cap queixa. Em recorda una mica tots aquests exdirigents -d’Ernest Maragall o Germà Bel- que han descobert el dret a decidir quan van deixar el càrrec. Quan hi eren no els hi vaig escoltar mai una paraula a favor.

El que haguéssin pogut també convidar per acabar d'arrodonir-ho és al meu amic Jordi Vilajoana, director general de la llavors CCRTV entre 1995 i 1999. Però hagués cantat una mica perquè ara és president de l’ACN, l'agència de notícies de la Generalitat. No confondre amb l'ANC.

Encara recordo una resposta parlamentària seva a finals dels 90 en la que assegurava que els culebrots de TV3 ajudaven a la conscienciació nacional de Catalunya. O sigui, que tot devia començar amb els culebrots. Ara crec que s'ha estés de l'InfoK a Economia en colors.

Vilajoana ha arribat a la presidència de l’ACN després d’haver-ho estat tot en política: director de campanyes electorals de CiU -havia estat directiu de Tiempo BBDO-, conseller de Cultura, diputat al Parlament, al Congrés, senador, Secretari General de Presidència i lampista a Palau. Fins i tot amic d’Artur Mas. Diuen que l’únic que l’expresident té en política.

El passat mes de gener va passar de la Secretaria de Difusió a president de la citada agència en una mostra més de la neutralitat dels mitjans públics a Catalunya. L'ACN, per cert, va ser fundada pel president Puigdemont. A base de subvencions, per descomptat. Com tot el que feia. Aquests donaran lliçons de pluralitat?

17 Comentaris

Publicitat
#13 Lo tortosí, Tortosa, 25/10/2017 - 22:22

Tota la colla de gent que menciones son d'una obscenitat descarada. La seua arma dialèctica es lo cinisme que, amb tota la poca vergonya del món, l'utilitzen com doctrina per vituperar i despreciar les normes i valors morals dels que no son de la tribu. Només cal mirar a la imatge la cara que irradia la Mònica "Terrible".

#12 Xavier , Barcelona , 25/10/2017 - 20:54

Temps al temps. Els vorem pasar.

#12.1 pepe.----, andorra, 26/10/2017 - 14:22

vorem? q xerras mallorquí?

#11 Fígaro, Barna, 25/10/2017 - 19:55

Esta lengua viperina debe pagar por el odio inculcado contra España. Debemos exigir que pida perdón públicamente por tantas y tantas infamias como ha cometido y no se vaya de rositas. ¿Qué oyentes tiene? Los garrulos de la Cataluña profunda que se tragan los bulos de Cucurull: Santa Teresa, Cervantes, Leonardo...eran catalanes

#9 Carlos Gomez, lilas rojas y amarillas, 25/10/2017 - 19:04

Una de els poques conseqüencies positives d´aquesta reaccionaria aventura sera la expurgacio de la descomunal plaga de parasits resistents a tot que han estat corroint Catalunya des de fa 30 anys.

#9.1 pepe.----, andorra, 26/10/2017 - 14:22

ojala, pero lo dudo mucho, el problema no esta en Barcelona, el problema esta en Madrid.

#8 Saavedra, Bcn, 25/10/2017 - 17:32

Garrapatas = paparres