La Punteta · 28 d'Octubre de 2016. 14:36h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Les tres relliscades de Neus Munté

Neus Munté, en un moment de la roda de premsa del Govern

La consellera Munté va tenir dimarts passat, durant la roda de premsa de Govern, una sortida fulgurant. En pla Marc Màrquez. Primer va recordar, arran de la querella contra Carme Forcadell, que “el sistema polític dels Gürtel, dels ERE a Andalusia o de les converses del senyor Jorge Fernández Díaz queden absolutament impunes”. “Aquesta és la diferència entre un sistema i un altre”, va afegir. És a dir, el discurs aquell que Espanya és una democràcia de baixa qualitat, gairebé una dictadura, un bassal de merda i nosaltres estem nets com una patena.

Quan li vaig recordar -espero que les ràdios m’hagin perdonat perquè sempre pregunten primer- que el cas Gürtel s’està jutjant -de fet hi ha 37 processats al banc dels acusats- se’n va sortir com va poder: “sí, s’acostumen a posar moltes coses al mateix sac, no som nosaltres els que les posem”.

Després, segona relliscada, va dir criticar que determinades causes “avancen a un ritme molt ràpid” en al·lusió al regidor de la CUP de Vic Joan Coma, que el dia anterior va decidir no declarar a l’Audiència Nacional. Però allò era una citació judicial, no una investigació.

En aquest cas em va venir al cap, com la madalena de Proust, el cas Palau, que afecta a l’antiga Convergència. Va esclatar el 2009. Amb una mica de sort veurem la vista oral entre el gener i l'abril de l’any vinent: vuit anys després. Si ho permet l’estat de salut dels acusats. Amb l’edat d’algun d’ells -Fèlix Millet farà 81 anys el proper 8 de desembre- dubto que mai paguin pel que van fer, però sobretot dubto que mai sàpiguem la veritat.

Després, tercera relliscada, la portaveu del Govern també va afirmar que “altres denuncies corren una sort diferent, com les del senyor Jorge Fernández, que acaben arxivades”. Ho he dit sempre, les converses del ministre de l’Interior amb l’aleshores director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, són un escàndol polític.

Però un escàndol polític no sempre té conseqüències judicials. Esquerra i el PDECAT es van afanyar a denunciar el ministre davant la fiscalia, però els seus propis advocats devien saber que no tindrien recorregut. Era un acte més aviat de cara a la gal·leria: les proves van ser obtingudes il·legalment. L'únic delicte en aquest cas és va ser gravar el ministre. Al seu despatx per més vergonya dels seus propis serveis de seguretat. Probablement una guerra policial interna.

Potser recordar també que Daniel de Alfonso va ser escollit director per una abrumadora majoria de 111 dels 135 diputats del Parlament aquell 21 de juliol del 2011. Amb només tres vots en contra i 21 absencions. Quatre formacions van votar-hi a favor: CiU, PSC, PPC i Ciutadans van votar-hi a favor. Només Solidaritat va votar en contra. ICV-EUiA i ERC es van abstenir.

M'he passat anys denunciant -en persona, per escrit o en vídeo- que això de l’Oficina Antifrau era un xiringuito ningú em feia cas. L’any passat de 153 denúncies rebudes, només 11 van acabar a fiscalia. Però tant per tant ens estalviem un organisme que té un edici de quatre plantes, 44 persones treballant-hi i més de cinc milions de pressupost i reforcem la fiscalia. Al capdavall, l’únic que fa l’OAC és d’intermediari: quan té coneixement d’alguna presumpta activitat irregular la porta al ministeri públic.

De vegades em pregunto com Neus Munté ha pogut arribar tan amunt. Crec que ho vaig entendre definitivament el dia que La Vanguardia va explicar, fil per randa, una tempestuosa sessió del Consell Executiu sobre la resolució de desobiediència pactada amb la CUP l'octubre de l'any passat. Aquella que ha passat a la història -en teoria les reunions són secretes- per una expressió del conseller Mas-Colell mentre es posava les ulleres a l'alçada del front amb aquell gest peculiar: "això què és?".

Doncs bé: en un tema tan important com aquest, la llavors vicepresidenta del Govern -juntament amb la consellera de Governació, Meritxell Borràs- no va dir res. No sé si perquè sortia a les travesses de succesió de Mas. En realitat quan va sonar el seu nom abans del de Puigdemont va dir que no.

Neus Munté, en efecte, ha fet tota la seva carrera política a base de no trepitjar ulls de poll, anar amb peus de plom, no parlar més del compte. Pel que sé des de la seva època a la UGT. L'altre dia m'ho deia un excol·lega. Una mica com el criticat Mariano Rajoy. És tan legítim com els que van de cara.

Però, amb aquest perfil, no m'estranya que Mas l'hagués triat a ella per continuar remenant les cireres al nou PDECAT. L'altra és Marta Pascal. La diferència d'edat en aquet cas entre el president (Barcelona, 1956) i la coordinadora general (Vic, 1983) és gairebé de trenta anys. Qui pot portar la contrària a una persona quan t'ha posat ell i podria ser el teu pare?.

6 Comentaris

#5 La hora de los egoístas, Bcn, 29/10/2016 - 20:14

¡Lo de siempre!. Crean un "mantra" y luego todo lo pasan por ese nuevo "mantra".

#4 Alfredo, BCN, 29/10/2016 - 18:05

Admirado Sr.Rius: Sigo a lo mío. ¿Cómo puede seguir siendo independentista? Conoce mejor que nadie qué es el independentismo actual, el único real, quién lo alienta, por qué métodos y qué persigue. ¿Es su tozudez romanticismo, amor irracional por una causa idealizada o temor a reconocer que est

#4.1 Xavicu, BARCELONA, 29/10/2016 - 20:30

Amigo Alfredo, el Sr. Rius és tan independentista como usted y como yo. Pero no le queda más remedio que fingir-lo para que no lo echen de e-notícies. Elemental, querido Alfredo.

#3 unborreguuu , de poble, 29/10/2016 - 13:45

aquesta pobre dona ès un exemple clar i català de la mediocritat que hi ha en aquest pais....jo sempre que l'escolto penso com pot mirar als seus fills als ulls, desprès de fer el paperot que fa cada vegada que surt a parlar .....però suposo que tot això ho fa per la seva pàtria, es a dir ,

#2 Carlos Gomez, Bcn (Valencia Nord), 29/10/2016 - 00:26

"De vegades em pregunto com Neus Munté ha pogut arribar tan amunt"

La resposta no esta al vent. Et podries preguntar el mateix de l´Artur Mas.
A un bassar xines no esperis torbar un Lladro. Nomes cal repasar la seva galeria de notables.

L´epitafi de la antiga casa pujol ja esta escrit.

#1 Pepe, Alacant, 28/10/2016 - 19:54

Es excepcional que un político haga autocrítica o acepte una crítica sólidamente fundada, lo normal es que mienta, tergiverse, exagere, eche balones fuera, etc., cualquier cosa antes que admitir un demérito o que se ha equivocado, la consellera Munté, como buena profesional, cumple con su trabajo.