La Punteta · 18 de Març de 2016. 13:41h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Les veritats de mossèn Ballarín

El Ramadà, a Badalona, en una foto del 2012

L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha expressat el seu condol per la mort de mossèn Ballarín (Barcelona 1920-Berga 2016) del que ha destacat que era una “persona compromesa amb totes les causes nobles, començant per les de Crist i de Catalunya”. Mas no deu haver paït encara la seva marxa perquè signa els comunicats oficials com a "129è president de la Generalitat".

En la seva opinió -i en aquest cas coincideixo- tenia "una llengua esmolada" que “sintetitzava com ningú grans veritats de la vida”. L’expresident insisteix que “teníem una amistat fonda” i que “sempre el vaig notar al meu costat” per això li va agrair “que acceptés tancar la llista per Lleida, tot i que ja estava molt delicat”.

A mi, que fa anys que he deixat de creure en res, el que m’agradava de mossèn Ballarín era que les deia com les pensava, un luxe en els temps que corren. Per això m’he afanyat a recuperar el libre-entrevista que va publicar el 2010, -a càrrec de la periodista Mònica Fulquet, crec que ara als caps de setmana de Rac1- “Què pensa Josep M. Ballarín?” (Dèria Editors).

En un tema tan delicat com el de la immigració diu coses com aquesta: “Catalunya sempre ha estat un país d'immigrants, però aquesta dosi massiva no la podrem pair i certament no sé com s'ho faran, perquè els tractem bé". "El tema de la immigració, diguem-ne peninsular, jo penso que a la llarga la podríem anar absorbint, però és que ara resulta que hi ha moros, i aquests no s'integraran mai”. "Integrar-se a la nostra cultura no ho faran mai", insisteix més endavant. Totes tres cites son de la pàgina 151.

Més: “El moro sempre té una vocació de conquesta” (pàg 152). O “sobre la immigració no vull dir gaire cosa peqruè no hi veig sortida. Aquest país nostre ha perdut la seva fesomia” (Pàg 154). Fins i tot advertia sobre una qüestió tan carca com la natalitat de la qual, en campanya electoral, només en parlava en Duran. En un moment determinat li pregunta a l’entrevistadora: “Saps quina és la mitjana de naixements a la franja de Gaza?”.

“T’esborronarà -s'autorespon-. La mitjana de fills per família és de deu i a tot Àfrica de sis, i aquí ja saps com anem. A més passa una cosa, que ho trobo normalíssim, si la dona treballa, deu fills no els podrà tenir, i la teoria d'abans que cada fill naixia amb un pa sobre el braç ara no és veritat perquè la canalla tenen unes necessitats, i un matrimoni normal en podrà aguantar dos o tres, però no més. En canvi, els musulmans aquí van criant" (pàg. 155).

Mossèn Ballarín explica també una anècdota personal sobre el Metro de París. "Mira, una vegada vaig voler anar a Saint Denis, a París, allà on va néixer el gòtic, i al metro hi anàvem un andorrà i jo, érem els únics blancs. I és un ajuntament que depèn de París i on guanyen i dominen els comunistes; ho torno a dir, érem els únics blancs" (pàg 155.). Tot això ho arriba a dir l'Anglada i li diuen rata.

El llibre, per cert, tenia tres pròlegs a càrrec de personalitats tan il·lustres -almenys aleshores- com l'expresident Pujol; l'expresident Maragall; i l'expresident del Barça, Joan Laporta. O sigui que suposo que devien llegir-ne el contingut. A la presentació per la porta gran, a la llavors Llibreria Bertrand de Rambla Catalunya, van assistir tant Pujol com Laporta.

El que passa -com Mas- és que els ambdós viuen al districte de Sarrià-Sant Gervasi i allà, llevat la noia del servei, no hi ha immigració. La imatge que tens sobre la immigració canvia quan comences a veure gel·labes pel teu carrer, que és el que m’ha passat a mi. De fet, jo ja hi he vist també barbes estil salafista i fins i tot algun nicab.

Per això, dissabte passat, a twitter, vaig tenir una enganxada amb Pilar Rahola. La vaig felicitar per un article (“Quants són?”) en el que afirmava que “si a Catalunya hi ha uns 400.000 musulmans, es considera que entre un 25% i un 30% són obertament radicals, la qual cosa situa la xifra de l’extremisme islamista en més de 100.000 persones”. Però també li vaig recordar que Mas havia estat cinc anys de president -amb Àngel Colom com a cervell en matèria d'immigració- i em va contestar que estava obsessionat amb l’expresident.
 
En fi, més val no entrar ara a parlar d’obsessions, però potser que en comptes de bones paraules o amagar el cap sota l’ala millor que comencem a agafar el problema per les banyes o un dia ens esclatarà a les mans.

Incloc aquí tots els que, alegrement, demanen acollir tots els refugiats del món. Sí, és una tragèdia i a mi també em trasbalsen les imatges de gent desesperada, però com vaig dir dies enrere a Europa no hi cap tothom. Anem amb compte perquè estem jugant amb foc i ningú no ho vol reconèixer.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

13 Comentaris

#11 angelito, barcelona, 22/03/2016 - 11:37

Otro que no vive en El Raval, Miquel Roca, escribe que aunque se cuestione si se puede pagar la acogida, el gesto de Puigdemont ?es un canto a la libertad?. En su gabinete jurídico, montado en poquísimos años de su etapa postpolítica, los 200 abogados ya estarán cantando a coro libertad libertad.

#10 Oriol2, BCN, 21/03/2016 - 23:24

L'Església Catòlica condemna els anticonceptius. Agradarà o no, però és així. I aquest bon home criticant els musulmans, precisament, perquè no en fan servir...

#9 Granell, Caen. Normandia, 21/03/2016 - 22:11

Que vingui qui vulgui mentre pagui impostos i no toqui els collons.

#8 Neferu, Barcelona, 21/03/2016 - 11:30

Todos los que tachan de racista a quienes piensan y alertan del peligro islamista en occidente, es que están confundiendo a refugiados de guerra con inmigración masiva y dirigida. Algún día se dolerán de su poca visión para detectar el problema, pero para entonces ya será tarde para solucionarlo.

#7 Kadra, Reus, 20/03/2016 - 00:20

Fugen de les bombes que els hi hem venut. No volem que vinguin? fàcil, deixem de vendre'ls-les.