La Punteta · 30 d'Abril de 2017. 09:48h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Línies vermelles

Foto de grup de Junts pel Sí a l'inici de la legislatura

 

Sovint a la història s’han travessat línies vermelles. Cèsar amb el Rubicó. O Hernán Cortes quan va cremar les naus.  De vegades, surt bé. D’altres surt fatal.

A Catalunya s’han travessat definitivament en la tarda del passat 26 d’abril. Quan el ple del Parlament va debatre la proposta de reforma de la cambra que ha de permetre, en teoria, la independència exprés.

No havia passat mai. Hi havia quatre esmenes a la totalitat. Una per cada grup de l’oposició. Per ordre d’intervenció: Catalunya sí que es Pot, Ciutadans, PPC i PSC.

Jordi Turull, el portaveu de Junts pel Sí, va intentar vestir-ho com si fos un simple tràmit burocràtic “per adaptar-se a les noves exigències” o “donar més eines als diputats”. No s’ho creu ni ell.

Turull ha esdevingut una mena de voz de su amo. Si li demanessin defensar una cosa i mitja hora després exactament la contrària trobaria arguments per fer les dues.

Ara s’escarrassa a justificar iniciatives amb la mateixa professionalitat que, quan era portaveu de CiU, denunciava les incoherències del tripatit.

El que passa és que les incoherències ara les fan ells. Projectes de llei amagats a pany i forrellat; el Parlament aprova la dimissió de la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, i continua al càrrec; reformes del reglament a corre-cuita.

Com va dir Lluís Rabell: “Quants cops, en aquesta cambra, no hem sentit a parlar de la democràcia espanyola com una democràcia malalta o de baixa qualitat?”. Perquè, en efecte, van ser advertits per tots i cadascun dels grups de l’oposició.

El mateix Rabell els va avisar que “no és possible, per dir-ho d’alguna manera, assolir noves fites democràtiques trepitjant drets". José María Espejo-Saavedra, de Ciutadans, que “como no les favorecen las reglas de juego quieren cambiarlas por la vía de urgencia, sin acuerdo y sin debate”.

Alejandro Fernández, del PPC, va alertar que “ustedes traen hoy aquí una reforma que puede parecer un asunto trivial, pero no lo es. Es un asunto gravísimo”. I Eva Granados, del PSC, va augurar que quan hagi passat tot “haurem de recompondre i reconstruir moltes coses perquè hauran deixat aquesta institució també molt tocada”.

Per això vull deixar constància avui dels diputats que han travessat aquestes línies vermelles. Però especialment els del PDECAT. Que aquestes coses les faci la CUP encara perquè diuen que són antisistema malgrat que després s'integrin en el sistema. Fins i tot Esquerra: de vegades -com al 6 d’octubre- els hi surt la rauxa.

Però el PDECAT havia encarnat fins ara una manera de fer les coses. L’antiga Convergència era el partit que més bé representava les classes mitjanes d'aquest país. La prova és que Pujol -ara l’empestat Pujol- va governar durant 23 anys.

Ara això s'ha acabat. Els esforços de Marta Pascal de marcar distàncies amb la CUP  o de Santi Vila de presentar-se com un moderat no colen. Ell, Neus Munté o Carles Puigdemont també estan a la llista, però van deixar de ser diputats.

A les llistes del PDECAT hi hauria d'haver-hi, aparentment, gent seriosa. Catedràtics d'economia (Oriol Amat), exconsellers de Justícia (Germà Gordó), advocats (Josep Rull) alcaldes (Albert Batalla o Albert Batet) o fins i tot mestres (Irene Rigau).

Per això, com deia, cal deixar escrits el seu nom per a la història. En el futur convindrà recordar els noms. Espero no deixar-me'n cap:


- Jordi Turull

- Albert Batalla

- Oriol Amat

- Antoni Balasch

- Ramona Barrufet

- Albert Batet

- Germà Bel

- Davdi Bonvehí

- Montserrat Candini

- Joan Ramon Casals

- Anna Caula

- Violant Cevera

- Lluís Corominas

- Jordi Cuminal

- Anna Figueras

- Natàlia Figueras

- Germà Gordó

- Lluís Guinó

- Josep Maria Forné

- Neus Lloveras

- Jordi Munell

- Marta Pascal

- Àngels Ponsa

- Irene Rigau

- Meritxell Roigé

- Maria Rosell

- Dolors Rovirola

- Josep Rull

- Jordi Sendra

- Maria Senserrich

- Marc Solsona

- Montserrat Vilella

 

Han contret una responsabilitat immensa. No només tinc la sensació personal que portaran Catalunya al desastre -i no saben com m'agradaria equivocar-me- sinó que han trencat també el consens social. Fins ara hi havia un consens de país sobre la Diada, l’himne nacional, la llengua o TV3. Ara això s'ha acabat.

Els propers que governin podran fer el que vulguin. Si es pot plantejar la independència amb només 72 diputats i de la manera com ho estan fent es podrà esmenar qualsevol tema. Si continua havent-hi majoria sobiranista no passa res, però i si un dia hi ha una majoria unionista?.

Al capdavall després d'unes vénen els altres. El PNB va deixar de governar Euskadi durant una temporada (2009-2012). I els que ja tenim una certa edat recordem també que la Comunitat de Madrid -per citar un cas- va ser un feu del PSOE abans de ser-ho del PP. Els mapes polítics no són immutables.

Per això, han obert la porta a canviar l'Onze de Setembre per Sant Jordi, els Segadors pel Cant de la senyera, la immersió pel bilingüisme o fins i tot a tancar TV3. Llavors no es podran queixar. No tindran ni dret al pataleo.

 

 

 PD/ Yo he venido a hablar de mi libro:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

22 Comentaris

#16 pepe.----, andorra, 02/05/2017 - 13:33

unionistas? Esos solo estan en irlanda del norte y son los lealistas q estan a favor de la continuidad de irlanda del norte bajo el reino unido y la institucion monarquica. Llamar unionistas a los q no son mas q españoles traicionados por otros españoles, es neolengua separata.

#15 Pepón, Bcn, 02/05/2017 - 09:39

De gente que en sus autodenominados "plebiscistos" cuenta escaños y no votos no te puedes esperar mucho talante democrático y sí mucho totalitarismo.

#14 La hora de los egoístas, Bcn, 01/05/2017 - 14:23

Los golpes de estado... !perdón!, las leyes de desconexión expres más recientes son las de Venezuela y Turquía. El Puigdemont decía que después de la "la ley de desconexión" de Erdogan vendría la democracia a Turquía ¡Profeta!

#13 Gerardo Quesada, Vilatorta del Riu Sec, 30/04/2017 - 23:46

A Catalunya més del 50% de la gent té cognom castellà. Però en aquesta llista de 32 diputats del PDECat, tots tenen cognom català. No cal cap més evidència per adonar-se de la "transversalitat" d'aquest partit.

#13.1 Felipe, Barcelona, 01/05/2017 - 11:07

Casta, etnia y derecho de pernada. El club de los 200 ampliado. Pero esto va a acabar. Y más pronto de lo que se piensa la gente.

#12 Pepu P, El Masnou, 30/04/2017 - 22:08

És un cul de sac imperdonable i vergonyós per CAT. De grand ginyol, també. Han devastat el centre politic catalanista. Els hi dóna igual. Encara tenim estona pel patiment, abans de la debacle final, per als Feriants del procés.