La Punteta · 5 de Desembre de 2014. 09:20h.

JOAQUIM MARIA PERRAMON

Loteria: una bombolla sota control

Perquè juguem a la loteria si resulta que la probabilitat de perdre el que hem jugat és del 85 per cent? És un impost en tota regla, disfressat d'il·lusió i destinat a les classes populars. Doncs a mi m'agradava una explicació que deia que el sentit del joc a la loteria és que amb 20 euros a la butxaca es pot fer molt poca cosa i hom prefereix destinar-los a una aposta que, de guanyar-la, donaria un ingrés important que ajudaria, com a mínim, a tapar forats.

Amb el temps, però, hi ha una altra idea que encara em sedueix més. Resulta que a totes les bombolles financeres de la història hi ha hagut un element clau, que era la immensa necessitat personal a no perdre la posició respecte l'entorn immediat. Una pujada important dels preus especulatius que doni uns quants èxits personals atreu de manera patològica l’atenció del públic general i això mateix estimula una altra pujada de preus, fet que pot provocar una bombolla. Això ha passat des de la primera bombolla coneguda, la Tulipmania a Holanda l'any 1640, als inicis del capitalisme, fins la recent bombolla que ha acabat amb la crisi de 2008. El veí es pot fer milionari! No podem romandre plegats de mans. Cal fer quelcom; actuar. Farem el mateix que ha fet ell: comprar bulbs de tulipa pel preu d'una casa i així quan el preu pugi fins el valor de dues cases ell serà milionari però nosaltres també.

Potser he exagerat, però l'exemple és real, ha succeït. Narcís Oller a la Febre d'Or també fa referència a aquest comportament. Goethe, que a part d'escriptor havia estat ministre d'hisenda, a la segona part del Faust, il·lustra una bombolla financera a partir dels pretesos tresors soterrats en el país.

Per a entabanar els incrèduls, Mefistòfil (el diable) diu:

“quina pena fan els que dubten, i, bescantadors ens provoquen ¡quan s’hi hagin avesat no voldran altra cosa!”

I això és exactament el que passa amb la loteria. Ens estremeix la idea que pugui tocar la loteria al mercat i tot el veïnat esdevingui milionari menys nosaltres. O a la feina. Quin desastre! Per això m'agrada tant l'anunci publicitari amb què aquest any ens ha obsequiat l'empresa Loterias y Apuestas del Estado. Fa temps que em vaig adonar que els publicitaris coneixen perfectament les nostres debilitats. Quan veig un anunci em pregunto quina percepció té el publicitari del públic objectiu, i són més llestos que la gana.

A l'anunci hi surt un pobre correctíssim. Malgrat això, el seu aspecte físic, la seva mirada, no deixa dubtes que és pobre. És solitari. La pensió de 400 euros li permet prendre un cafetó d'un euro, però no pas comprar un dècim de 20 euros; un cinc per cent del seu ingrés mensual. El súmmum de la desgràcia esdevé quan la loteria toca en el bar del cafetó. Però compte, llavors el propietari del bar li dóna un bitllet que li havia reservat que el treu de la marginalitat (no se sap per quant temps). Total,  la concepció de l'anunci podria ser d'un tal Mefistòfil.

La publicitat ha costat 17,8 milions. S'ingressaran 3600 milions, i un 60 per cent es destinarà a premis, és a dir, els ingressos nets seran de 1440 milions. Els venedors de loteria (La Bruixa d’Or, La Manolita, el Gat...) percebran un 30 per cent dels ingressos nets (deu n'hi do). Les despeses d'administració em surten en 300 milions; la capital del Estado sempre en surt beneficiada, i l'Estat percebrà 691 milions restants del pastís. Si bé la cosa no acaba aquí, perquè s'ha d'afegir l'impost que cobra Hisenda als premis superiors a 2.500 euros. Jo calculo uns 430,5 milions d'euros. En total l'Estat pot ingressar 1.121,7 milions d'euros amb la grossa de Nadal. Tot, una bombolla sota control.
                   

...................................

Són dades que les hauria de facilitar  Hisenda i l'empresa administradora però, a manca d'això, estan 'pescades' d'aquí i d'allà. Podem dir allò que semblen versemblants.

2 Comentaris

#1 Advocada, Barcelona, 07/12/2014 - 23:19

O sigui que mes pasta pel montoro

#1.1 PILAR PERDICES, barcelona, 16/12/2014 - 09:27

Quim, Tot el que llegeixo de tu em sorpren més.
I em pregunto ¿Com no em vaig adonar del geni que tenia a classe?