La Punteta · 20 de Setembre de 2015. 17:37h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'unionisme surt de l'armari

Una dona amb una samarreta contra la independència a la Festa de la Rosa del PSC

Una de les conseqüències del procés sobiranista és que l’unionisme ha sortit de l’armari. Abans només es veien banderes espanyoles quan Espanya guanyava el Mundial o els Jocs Olímpics.

Els hi perdonàvem perquè Iniesta marcava el gol de Sud-àfrica i Guardiola jujava a la selecció. El fet que ambdós fossin jugadors del Barça disminuïa una mica el pecat original.

Però ara ja no fa vergonya sentir-se espanyol a Catalunya. No només per les mobilitzacions pel 12 d’octubre o el Dia de la Constitució. Ara qualsevol patriota espanyol penja la bandera del toro d’Osborne al balcó de casa seva. Donin una volta pel Baix Llobregat.

I encara és un misteri saber quina representació tindrà l’unionisme a les properes eleccions al Parlament, però ja ningú dubta que pujara. Fins i tot malgrat que hi ha hagut relleus en els lideratges.

En aquests casos cal recórrer a la història. Perquè tenim dos exemples en el nostre passat recent. Al capdavall, una de les conseqüències de la Solidaritat Catalana va ser l’ascens d’Alejandro Lerroux. Conegut com l’Emperador del Paral·lel, va dominar la política catalana durant vint anys.

La coalició del 1906 -en la que se emmiralla Junts pel Sí- va tenir un èxit esclatant, però fugaç. A les eleccions de l’any següent va guanyar amb el 67% dels vots -41 dels 44 escons!-. A l’èxit electoral potser hi va contribuir l’atemptat contra Francesc Cambó el dia abans.

Però allò era un batibull -hi havia la Lliga, els republicans, republicans federals, tradicionalistes, etc.- i a les eleccions parcials del 1908 ja van guanyar els lerrouxistes. La diferència entre el catalanisme conservador i el d’esquerres es va agreujar i, en certa, manera ha arribat fins als nostres dies. L’experiment va durar amb prou feines tres anys. El 1909 tot estava dat i beneït.

L’altre exemple és el Pla Ibarretxe que el lehendakari del mateix nom va defensar, sense èxit, al Congrés dels Diputats el 2005. Llavors els bascos semblava que anessin una pantalla per davant perquè aquí estàvem en ple debat de l’Estaut.

Ibarretxe va convocar eleccions després del no de Madrid pensant que seria un passeig -en certa manera també eren plebiscitàries- i va perdre 136.000 vots: es va quedar en 29 escons. Va poder formar govern, però estava en minoria i allò va ser un calvari.

A les del 2009 va continuar el declivi electoral del PNB. Va guanyar però la unió de totes les forces unionistes -a Euskadi en deien constitucionalistes- el va desallotjar d’Ajuria Enea. Un socialista, Patxi López, va esdevenir lehendakari per primer: mai el PNB havia perdut el poder al País Basc.

Val a dir que, en aquest cas, hi havia trampa perquè la Llei de Partits havia deixat fora l’esquerra abertzale. Però també cal recordar que l’esmentada Llei de Partits va ser votada per CiU juntament amb el PP, el PSOE, Coalició Canària i el Partit Andalusista, ara en vies de desaparició.

Passat el Pla Ibarretxe, el PNB ha preferit optar per la centralitat i fins i tot la moderació per recuperar el terreny electoral perdut. Fins i tot es plantegen donar suport a una eventual reforma de la Constitució.

A mi em va fer molta gràcia quan, arran del partit de final de Copa entre el Barça i l'Atlètic de Bilbao, el lehendakari Iñigo Urkullu es va reunir amb el president Mas al Palau de la Generaltiat. La nota oficial de Presidència ni tan sols recollia unes paraules textuals a favor del procés.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

21 Comentaris

Publicitat
#11 BEJOTA, bcn, 23/09/2015 - 18:34

E. MUNICIPALS FA TRES MESOS.
CATALANS: 7.571.127

CENS: 5.376.160

VOTANTS: 3.049.806

Separatistes: 1.398.099

Separatistes: 26% DEL CENS.

#10 Ramiro, Clavijo, 21/09/2015 - 21:16

dolcacatalunya[punto]com/2015/09/20/com-es-diu-corralito-en-catala/

dolcacatalunyadotcom[punto]files[punto]wordpress[punto]com/2015/09/corralito[punto]png

¡ TONTO EL ULTIMO !

El corralito o panico bancario tiene acojonaos a los separatas. En cuanto alguien lo nombra, aullan como ratas desolladas.

#9 Ignasi, Barcelona, 21/09/2015 - 17:38

Per ser sincers, hauries de dir "L'unionisme sortim de l'armari"

#8 BOE, ., 21/09/2015 - 16:37

És bo que tot-hom expressi lliurement les seves preferències, sempre que sigui amb respecte. Per això l'unionisme del veí d'escala és tan normal com el sobiranisme de l'altre. Però la reacció de les elits només demostra que la oligarquia espanyola està histèrica: el BOE no donarà per a tots.

#7 Hehehe, Barcelona, 21/09/2015 - 11:26

I aquest diari perquè no en pren exemple i es declara obertament unionista? hehehe