La Punteta · 6 d'Abril de 2017. 07:23h.

JORDI MARTÍ GALBIS

Regidor d’Urbanisme del PDECAT a l’Ajuntament de Barcelona

L’Urbanisme del govern Colau

Gairebé dos anys de mandat són més que suficients per qualificar l’urbanisme del govern d’Ada Colau d’oxímoron. La manca de model urbanístic que pateix Barcelona és preocupant. No solament ha passat pàgina de l’urbanisme que ha modelat Barcelona les darrers tres dècades, sinó que ara mateix avança imparable en la línia de la desconstrucció dels projectes que va impulsar l’alcalde Trias i el seu equip d’Hàbitat Urbà.

L’ Ajuntament de Barcelona té un govern que titlla pejorativament els grans projectes de transformació urbana de ‘faraònics’, i es malfia per ideologia de qualsevol iniciativa que contribueixi a millorar l’urbanisme i l’espai públic, perquè segons ells provoquen plusvàlues i dinamisme econòmic. Tenim un govern que no solament és refractari a considerar l’urbanisme com una disciplina inherent al pacte entre les iniciatives públiques i les privades, sinó que a més, està dividit entre l’equip de la regidora Janet Sanz, que s’ha graduat en forçar la legalitat urbanística fins a límits extrems, i el del regidor Daniel Mòdol, famós per haver qualificat el Temple de la Sagrada Família de ‘mona’ de Pasqua.

La governança urbanística de l’equip d’Ada Colau fa aigües per tot arreu. Es basa en la malfiança ideològica cap als operadors privats, provoca una pèrdua de credibilitat internacional de la ciutat, genera la pèrdua de grans oportunitats d’inversió tant local com internacional, força la legalitat urbanística trepitjant la línia de la prevaricació, i provoca la judicialització de l’urbanisme. Aquest fet és molt greu perquè posarà l’economia municipal als peus dels cavalls davant les sentències condemnatòries que molt probablement s’aniran dictant en relació als recursos i les demanades milionàries que s’han presentat i es presentaran davant dels tribunals contenciosos, degut a decisions arbitràries i contràries a dret dels responsables d’urbanisme del govern d’Ada Colau.

Alguns exemples flagrants de l’urbanisme ‘bolivarià’ que practica Barcelona en Comú, en col·laboració amb un PSC que ha assumit el paper de soci comparsa, el tenim en la voluntat de forçar la connexió del tramvia per la Diagonal, amb la qual cosa es malmetrà urbanísticament una de les avingudes més singulars, elegants i emblemàtiques de la ciutat, més enllà d’altres consideracions en l’àmbit de la mobilitat, la contaminació o la depredació dels recursos del sistema públic de transport. Un altre exemple de ‘nyap’ legal l’hem viscut recentment amb la resolució de l’aprovació definitiva de l’ampliació del Pla especial de Diagonal Mar. En aquest cas, el govern s’ha inhibit al Plenari de l’Ajuntament, sense arguments i sense marge legal, alhora de votar aquesta aprovació, forçant els serveis jurídics municipals i situant-se molt a prop de la prevaricació. O el cas de Can Vies al barri de Sants, on pretén modificar el planejament urbanístic aprovat per unanimitat el 2003 per salvar l’edifici ‘okupat’ il·legalment. O en el cas del projecte de l’Hotel Praktic de les Drassanes, on el govern s’ha negat a atorgar la llicència d’obres quan hi estava obligat. O en el cas de l’alberg de la Vila Olímpica, on el govern d’Ada Colau va concedir la llicència el maig de 2016, va entabanar els veïns sobre la possibilitat d’aturar el projecte, va enganyar ERC prometent una consulta popular i ara acaba de declarar la seva frustració davant la impossibilitat legal d’impedir l’obertura de l’establiment. O la implantació de la proposta de Superilla al barri del Poblenou, en contra de veïns i comerciants; posant en risc el futur del que és una bona idea per una aplicació matussera i desconnectada de la realitat. O quan aquests últims dies hem assistit a la polèmica de les obres de la Plaça de les Glòries, on el govern d’Ada Colau intenta centrifugar les responsabilitats en l’anterior govern, en la UTE adjudicatària de les obres, i en RENFE i ADIF, abans d’assumir-ne les seves.

Tot això, però, no és incompatible amb decisions que han beneficiat obertament a sectors econòmics que Barcelona en Comú qualifica com els ‘poderosos’. L’exemple més descarnat el tenim amb el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que ha limitat l’obertura de nous hotels i ha enriquit, de la nit al dia, la majoria d’hotelers que han vist tallada d’arrel la nova competència. Així doncs, amb aquesta decisió, Ada Colau ha fet molt més rics als que ja ho eren, i ha contribuït a la pujada de preus de les places hoteleres de la ciutat.

 

Jordi Martí Galbis

Regidor del Partit Demòcrata (PDECAT)

Ajuntament de Barcelona

1 Comentaris

Publicitat
#1 pepe.----, andorra, 06/04/2017 - 11:44

ya, claro ¿y quien les busco financiacion y locales, opino q de los hoteleros, para q el voto de izquierdas no se pasara a otros partidos q no estaban controlados? Opino q colacau es un invento sociata convergente para q los votos no se fueran a otras opciones y ademas de eso, hacer q tomaran las decisi