La Punteta · 20 de Març de 2015. 20:59h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Martorruecos

Una dona camina darrere el seu marit a Martorell

Saben com ens diuen a Martorell? Martorruecos. Suposo que, a aquestes alçades, no cal que els hi digui perquè. Jo ho vaig descobrir per casualitat un dia que vaig parlar amb un alt càrrec d’estrangeria que, casualment, vivia en un poble del costat. Em vaig sentir com el marit al que la dona li posa les banyes i és l’últim en assabentar-se’n.

Potser l’alcalde, el convergent Salvador Esteve, no ho sap, però fa uns anys l’ajuntament va remodelar la plaça que hi ha just davant de casa seva. Saben com l’han batejada els veïns? Plaça Tetuan. Suposo que tampoc cal que digui perquè. Quan fa bon temps, a mig matí, allò sembla una escena de Los lunes, al sol. Però llavors la pregunta, ja em perdonaran, és inevitable: de què viuen?. Dels ajuts socials?. Del treball en negre? De Càritas?.

I abans que algun eixelabrat em digui racista recomano la lectura del llibre de l’exdiputat del PSC Mohamed Chaib Ètica per una convivència (Esfera dels Llibres, 2005). Chaib, que va arribar a Catalunya amb quatre anys i va ser diputat durant dues legislatures (2003 i 2006), afirma que “no anem bé quan una persona que fa quinze o vint anys que és a Catalunya -les negretes són meves- s’aixeca al matí i pensa que els serveis socials li continuaran solucionant tots els problemes socials". "Això és anar pel mal camí, perquè aquestes situaciones no suposen ni la integració, ni l'adaptació, ni res de res", afegeix (Pàg 28). A Chaib potser l’haguessin hagut de nomenar director general d’Immigració i no el que tenim ara.

Mentre que un economista de prestigi com Miquel Puig, que em sembla que encara es considera de centre-esquerra, deia l’altre dia en un article a l’Ara (“Blindar l’Estat del Benestar, 14 de març del 2015”) que una de les amenaces de l’Estat del Benestar era “la immigració sense feina”. “No podem proporcionar habitatge, sanitat i suport a la dependència a tothom que decideixi instal·lar-se entre nosaltres, i molt menys garantir-los una renda bàsica encara que no treballin, com pretenen alguns”.

Perquè el cas de la mare que apallissava la filla de catorze anys per treure’s el vel confirma que Martorell ha travessat totes les línies vermelles en matèria d’immigració: hi ha bombolles impermeables no només als anomenat valors occidentals, sinó també als drets humans, inclosos els drets dels infants. Encara que a la web de l'Ajuntament no en parlin perquè tot són inauguracions.

La mare estomacava la filla, que cursa tercer d’ESO, quan se n’assabentava que es treia el vel. En realitat, l’obligava des de sisè de primària. La nena tenia llavors entre onze i dotze anys. Fins i tot l’obligava, segons la versió de la filla, a dormir al balcó. Per carnaval li van prohibir anar-hi perquè les companyes de la resta de la classe s’havien disfressat de Minnie, la nòvia del Mickey Mouse.

Amb franquesa: com hem pogut deixar entrar així? Pitjor: com hem pogut empadronar gent que no creu en la tolerància, el respecte, la igualtat?. Com hem pogut donar automàticament drets -com sanitat i ensenyament de franc- a gent que es pensa que això és al Marroc profund o l’Al-Andalus?.

Quina voluntat d’integració té una mare així?. Més ben dit: ella i tota la família perquè el pare també ho sabia. Fins i tot el germà petit. Saben que, a la jornada de portes obertes de l’escola, la nena es va posar el vel a corre-cuita perquè va veure el seu germà petit i temia que es xivés a sa mare?.

Hi ha més símptomes, clar. Si t’hi fixes, per Martorell pots veure dones musulmanes, tapades de dalt a baix, caminant discretament unes passes per darrera del marit. Què pensarien les feministes?. També hem vist ja un parell de nicabs. Un pel meu carrer, per cert. Dubto que siguin turistes perquè Martorell té l’Enrajolada i el Museu Vicenç Ros però tampoc són la Sagrada Família. I barbes llargues com les que exhibeixen els salafistes.

Els meus fills, per exemple, van anar a una escola pública amb més d’un 50% d’immigració perquè pensava que era la Catalunya del futur. Molts més en algun cas. Un d’ells es va passar tota la primària en un curs on eren quinze de fora i només cinc d’aquí. Vostès creuen que això no influeix en el nivell educatiu?.

En l’època d’Ernest Maragall com a conseller d’Educació, alguns pares ens vam mobilitzar i vam intentar redistribuir la immigració per totes les escoles de Martorell, incloses les concertades. Com havia fet Jacint Codina, el millor alcalde que ha tingut mai Vic, a la capital d’Osona.

Vam anar a parlar amb l’Ajuntament i amb la inspecció d’Ensenyament, a Sant Feliu de Llobret. Però, d’una manera o altra, se’ns van treure de sobre. No ho admet ningú, clar; però ningú vol immigració a l’escola del seu fill. La classe política local -amb l’excepció del regidor d’ICV, suposo que per coherència ideològica- porta els fills o els néts o la privada o a la concertada.

és normal: tothom vol el millor per als seus fills i crida l’atenció anar a una escola on veus un munt de mares amb gel·laba. Jo, quan portava el petit, sempre tenia davant meu quatre dones magrebines, vestides de negre, amb fins a nou criatures. Llavors vaig començar a pensar que, en materìa d’immigració, hi ha alguna cosa que no hem fet bé.

A Martorell, d’altra banda, hi ha fins a quatre mesquites: la d’Elhidaya, la Tariq Al Falah, la dels Nigerianos en España i l'Al-Salat Islamic Prayer Grup, segons dades oficials. Sabem de debò que s’hi cou a les mesquites? Els Mossos tenen efectius per controlar les més de 260 mesquites que hi ha ara a Catalunya?.

Jo sempre penso el mateix: si a la de Terrassa, la segona més gran que hi ha, un imam que en teoria era moderat explicava com escalfar la dona, què deuen explicar en oratoris més petits? A Santa Coloma o Lleida, posem per cas. O Sant Andreu de la Barca, Valls o Seròs. N'hi ha a gairebé tot arreu.

No vull criminalitzar ningú. Evidentment, no tots els musulmans que van a la mesquita són gihadistes. Només faltaria. Però sí que tots els gihadistes van a la mesquita. Mohamed El Amrani, un dels detinguts de la suposada cèl·lula gihadista, freqüentava la mesquita del carrer Fortuna de l’Hospitalet. No ho dic jo, ho deia El País l’altre dia (“Mohamed pasó una temporada en Marruedos; allí le cambiaron”, 14 de març del 2015).

I com que la immigració va arribar fa deu anys, moltes parelles han tingut fills -de la natalitat ja en parlarem un altre dia: al Marroc la taxa és del 20%-, els quals els caps de setmana van a la mesquita a rebre classes. És tot un espectacle veure el matí, al carrer del Mur, de nou a onze, nenes de sis anys amb vel.

No sé que els hi ensenyen, però tinc la sensació que la conselleria d’Ensenyament i l’Ajuntament, en això, també prefereixen mirar cap a una altra banda per no ficar-se en embolics. Jo, sobre aquestes madrasses, només sé el que va explicar un dia TV3 en un reportatge -no n’han tornat a fer mai cap més- el gener del 2014: nens i nenes d’entre 7 i 17 anys que passaven entre sis mesos i cinc anys en escoles coràniques de Gàmbia aprenent de memòria l’Alcorà.

Però val a dir que Martorell tampoc és l’excepció. A la localitat de Piera, a 21 quilòmetres de distància, van detenir un jove en el marc de l'esmentada operació contra l’Estat Islàmic juntament amb altres persones que vivien a Manlleu, Malgrat, Hospitalet i Terrassa.

El jutge Bermúdez -el mateix que va jutjar l’11-M- els ha enviat a tots a la presó menys un. Fins i tot malgrat que, llevat mirar webs gihadistes, no havien comès encara cap atemptat. Ara, presumiblement, es radicalitzaran. Hi ha una part de l’Islam, sobretot el més extremista, que té un sentiment envers Occident. Com si tota la culpa fos nostra.

Potser a Martorell, com en d’altres municipis, hem anat amb un lliri a la mà. Al capdavall, el lema de la població -ara que governa CiU, perquè cada nou equip de govern el canvia- és Vila Oberta. De fet, sembla que l'Ajuntament se'n vanti. L'abril del 2014 -a l'esmentada Plaça Tetuan, per cert-, l’Ajuntament va muntar una exposició sobre el Tricentenari amb el títol "300 anys de més a prop".

En un dels plafons s'hi podia llegir aquesta frase: "Si durant la Guerra de Successió, Martorell va conviure i va veure passejar pels seus carrers gent procedent de gairebé totes les nacions aleshores coneguds, avui, el fenomen migratori ha fet que milers de persones provinentes d'altres països i cultures hagin també esdevinguts ciutadans de Martorell”.

I què ha fet l’Ajuntament de CiU fins ara? A mi em consten dues coses: una nota de premsa el passat dia 3, a dos mesos de les municipals, dient que “Disminuiex la població estrangera un 10% als darreres quatre anys”. Ara, de 27.000 habitants, només 5.000 són estrangers, un 18,6%.

Es nota que vénen eleccions. Quan pujava no en feien. Em sembla que han sentit campanes perquè Plataforma vol o volia presentar-hi candidatura. Robert Hernando volia enviar-hi el seu germà, en pla paracaigudista, perquè no viu a Martorell.

Però les dades oficials, en temes d’immigració, cal agafar-les amb pinces: en primer lloc perquè els immigrants sense papers no hi surten precisament perquè són sense papers. En segon lloc perquè les nacionalitzacions desvirtuen estadístiques. L’any passat, en teoria, se’n van anar 70.000 estrangers -hem passat d’1.158.000 a 1.089.000- però es van donar 73.000 nacionalitats només a Catalunya.

Fins i tot encara que la concessió de la nacionalitat no sigui necessàriament una garantia de la integració en el país. El dia que em vaig renovar el DNI, a la comissaria de Sant Feliu, la funcionària que em va atendre em va explicar -sense saber la meva condició professional de periodista-, que de vegades van dones magrebines a buscar el DNI, després de deu anys de residència, acompanyades de la néta perquè no parlen ni català ni castellà. I això que, en teoria, han de passar un examen.

En tercer lloc, perquè sí baixa la immigració és la de països d’economies emergents -aquest any no hi havia, per exemple, cap carrosa llatinoamericana a la rua de carnaval- i no la magrebina. Fins i tot en temps de crisi hi ha més prestacions socials aquí que en els seus països d’origen. I que consti que tampoc pots deixar la política d’immigració en mans de l’economia, com hem fet en aquest país, perquè llavors vol dir que no tens política d’immigració.

A més a Martorell, com a tot arreu, la població estrangera tampoc es distribueix uniformement. A diferència de França, per exemple, a casa nostra és concentra en els nuclis històrics. Per descomptat, hi ha més immigració als barris de la Vila o a can Carreras que al Torrent de Llops o el Camí Fondo.

La segona decisió que va adoptar el govern municipal va ser modificar el novembre del 2011 el reglament que regula el Registre de parelles de fet perquè, com en d'altes municipis, es van detectar casos de frau. La majoria de parelles "sospitoses" estaven formades per homes estrangers (del Marroc i del Paquistan, sobretot) i dones autòctones de raça gitana. Però l’ajuntament tampoc s’hi va esforçar gaire perquè es van limitar ampliar el termini per inscriure’s a un any de residència. I ja està.

Sí, ja sé que els ajuntaments no tenen competències, però mai CiU de Martorell havia tingut tant de poder. No només governen a l'ajuntament amb majoria absoluta, sinó que l’alcalde, Salvador Esteve, es també president de la Diputació de Barcelona. En realitat, la federació nacionalista no havia tingut mai tant de poder com el 2011: governaven a la Generalitat, a l’Ajuntament de Barcelona i a les quatre diputacions. Fins i tot van guanyar per primer cop les eleccions generlas d'aquell any.

La gent no ho sap però quan el 2007 Salvador Esteve va recuperar l’alcaldia per la porta gran -va passar directament de l’oposició a la majoria absoluta- el va trucar Artur Mas la nit electoral per dir-li: “Salvador, no em veus, però estic de genolls”. Llavors, CiU encara estava en plena travessa del desert. La prova és que, quan van guanyar a les eleccions del 2011, el van fer presient de la Diputació de Barcelona.

Però crec que els hi ha faltat coratge per agafar el bou per les banyes. En aquests casos -llevat quan fa declaracions contra el líder d’Unió-, sempre poso com a exemple l’alcalde de Mataró, Joan Mora, que tampoc tenia competències sobre ordenació bancària i va moure cel i terra per no deixar penjats a tots els afectats per les preferents de Caixa Laietana.

Com d’altres alcaldes de CiU, d’altra banda. Un dia, al Parlament, vaig parlar-ne amb diversos que eren diputats. L’alcade d’una ciutat de 17.000 habitants em va confessar que un dia va anar a Tortosa -també governada per CiU, per cert- i “allò semblava Tànger”. La frase és textual. I el d’una altra d’una ciutat 40.000 habitants em va confessar que, en campanya, s’havia trobat amb votants el PSC que deia que el votarien si feia fora els moros. Això també és un avís per al PSC.

Però no ho han plantejat a la direcció del partit ni de la federació ni al consell nacional, ni al grup parlamentari. No, han preferit callar. Com a país ho pagarem tard o d’hora. La política de la direcció general d’Immigració és d’una irresponsabilitat total amb el que està passanta Tunísia o a Líbia. Només cal veure la darrera entrevista que vam publicar de Xavier Bosch. I estic convençut que la gestió d’Àngel Colom passarà factura electoral.

Amb l’agreujant que CiU ha governat a Martorell gairebé tota la vida des dels anys 80 llevat d’un breu període de tripartit (2003-2007). Amb Salvador Esteve, la població estrangera no ha parat de créixer. L’any 2000 hi havia a Martorell 900 immigrants, un 4,33%, una xifra perfectament assumible perquè pots afavorir polítiques d’integració. El 2010 ja era del 20%.

De fet, som dels pocs municipis del Baix Llobregat on va pujar la immigració el 2012 i el 2013 -afavorit per unes excel·lents connexions ferroviàries: a més no paga ni Déu- mentre gairebé a tota la resta de la comarca baixava.

Encara que cal reconèixer que la resta de classe política local tampoc ha estat a l’alçada. PSC, ERC i ICV van presentar el juliol del 2014, a l’últim ple de l’estiu, una moció conjunta per demanar papers per tothom en el marc de la campanya papeles sin contrato. I això que va ser Zapatero, que tampoc era un geni, qui va posar com a condició per donar papers que els immigrants tinguessin almenys un contracte de treball. Que menys.

Que ho faci Iniciativa, que són happyflowers encara, però que ho facin partits que han tingut responsabilitats de govern com el PSC és per llogar-hi cadires. O fins i tot l’actual alcaldable d’Esquerra, Adolfo Bargués. Que vagi a demanar el vot per la Vila ara, a veure què li diuen. Al final, a CiU els hi va entrar miedo escénico com diria el Valdáno i van aprovar una moció consensuada amb l’oposició que demanava “flexibilitzar” els permisos de residència.

De fet, la pròpia direcció general d’Immigració que déiem abans vol atorgar certificats d’arrelament amb cursos de català de només 45 hores!. Vostès em volen dir quin domini del català pot exhibir una persona que arriba parlant només àrab, mandarí o urdú després d’un curs de 45 hores?. Amb prou feines bon dia i poca cosa més.

Però potser deixar escrit per a la posteritat el nom dels regidors que van votar-hi a favor: Salvador Esteve, Xavier Fonollosa, Mercè Morera, Josep Casasayas, Cristina Dalmau, Lluís Esteve, Maria Hinojo, Sira Sanz, Albert Fernández, Lluís Sagarra i Lluís Amat per CiU. Adrià Arqué, Montserrat Parera, Javier González i Lourdes Hernández pel PSC. Xavier Gómez, Olga Fernández i José Antonio Simón per ICV; i Adolf Bargués, per ERC. Els únics que es van abstenir van ser els del PP. I encara perquè com que la sala estava plena d’immigrants sense papers suposo que una mica més han de sortir cames ajudeu-me.

D’acord, si volen regalem els papers, però llavors tirem a terra les tanques de Ceuta i Melilla i deixem entrar tohom. Un diari com El País -que no és ni l’ABC ni La Razón ni El Mundo- informava l'any passat que hi ha 30.000 immigrants esperant fer el salt. No cal dir, d’altra banda, que en aquest cas tampoc es quedaran a les dues ciutats nord-africanes. Els enviaran cap aquí.

En aquest cas, recomano comparar els resultats electorals del famós Partit Comunista francès de Georges Marchais -va arribar a ser el segon més important d’Europa després de l’italià- i els de l’ultradretà Front National. A mesura que un baixa, l’altre puja. Hi ha un transvassament gairebé mil·limètric. Un dia fins i tot m’ho reconeixia Joan Tardà mentre feiem un cafè abans d’un acte a Òmnium. Per això després no entenc que demani el tancament del CIE i o a favor de papers per tothom. Ja s’ho trobaran.

Jo sempre dic el mateix: la percepció sobre la immigració canvia quan comences a veure gel·labes pel teu carrer, que és el que m'ha passat a mi. Un dia vaig anar a Sant Cugat de passeig i allò semblava un microcosmos. Al carrer Santiago Rusiñol, el més comercial de la població, tothom era blanc, autòcton i de classe mitjana-alta. No m'estranya que hi visquin un munt d'alts càrrecs de CiU. Fins i tot dos regidors de l'Ajuntament de Barcelona dels quals avui estalviaré piadosament el nom.

Si el president Mas o l’alcalde Trias visquessin a Martorell -o a Llefià, Rocafonda o Ca n’Anglada- en comptes de viure al carrer Tuset o just davant del Turó Park respectivament s’ho mirarien d’una altra manera. Almenys farien alguna cosa perquè això no s’arregla amb articles a La Vanguardia després dels atemptats de París, president.

No cal dir que, al meu poble, també hi ha exemples d’integració -i de superació personal- com la Himo o la Bushara. Són com la Najat El Hachmi o la Laila Karrouch encara que no es dediquin a la literatura. I recentment dos paquistanesos han obert un petit supermercat després que tanqués el Galve, la botiga de tota la vida. Saben quin horari fan? de set del matí a les onze. Això sí que és cultura de l’esforç. El que és curiós és que se li hagi ocorregut a dos paquistanesos -fins i tot venen alcohol: el negoci és el negoci- i no als centenars de magrebins que van arribar abans que ells.

Tot plegat és una bomba de rellotgeria. I estem jugant amb foc. També a Martorell.

 

 

Xavier Rius és director d'e-notícies

 

Segueix-me a twitter

Web personal

Més articles

Elogis

Insults

33 Comentaris

Publicitat
#26 Jordi, Martorell, 19/08/2017 - 21:23

Es icreible que una persona com tu que ets de Martorell, manipulis les noticies del teu poble. Veig que no vas escoltar massa be les noticies. Quina pena.

#25 Léon, Bcn, 19/08/2017 - 12:58

Crec que cal accelerar o bé l´ independència de Catalunya o negociar la seva inserció difinitiva a l´Estat espanyol per tal que, finalment, ens deixem de problemes domèstics i intentem salvar el que puguem d´Europa. Per si no us heu enterat, ens anem tots a fer punyetes.

#23 vicnet, Martorell, 22/03/2015 - 20:41

Todos somos Hijos de Dios y tenemos los mismos derechos y deberes. Lo que hace falta son politicas de integracion efectivas. El amor vencera a la discrepancia. Solo hay que poner buena voluntad.

#22 Els musulmans són molt dolents, els jueus són boníssims i gens lladres, 22/03/2015 - 19:21

Ara entenc perquè el van fer fora de La Vanguardia Española. Per gastar tanta tinta tot repetint sempre el mateix.

#21 Kropotkin, Vic, 22/03/2015 - 17:52

A Cataluña no llegó inmigración española porque Cataluña es España. Nuestros padres y abuelos hicieron turismo low-coast...jua, jua, jua