La Punteta · 5 d'Agost de 2015. 20:08h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Mas, a la presó

Companys, empresonat a l'Uruguay

L’altre dia un amable lector, Jordi Marina DUI, em va retreure que no fes un article després que el líder de Vox, Santiago Abascal, fes un tuit amb el hastag #ArturMasEnSotoDelReal". Soto del Real és un centre penitenciari famós per haver allotjar alguns dels presos més Vip’s de l’Estat. Entre d'altes, l’extresorer del PP Luis Bárcenas o l’expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferran.

Li vaig contestar que no podia fer articles per cada disbarat que es diu -d’un bàndol o de l’altre-, però al prec s’hi va afegir Veritats15 #Som-hi!! i em vaig comprometre a atendre la seva petició. En el benentès, per descomptat, que potser el que digui no satisfarà plenament les seves exepectatives. Tant se val, ja no ve d’aquí.

Però jo crec que si foten Mas a la presó llavors som independents gairebé segur. No és que jo li vulgui cap mal al president de la Generalitat. Al contrari, el pobre ja em pateix quan surt en roda de premsa. Però vist els tombs que ha fet l'anomenada transició nacional és de les poques opcions que tenim d’assolir definitivament la independència.

De fet, si el president tingués la sort que l’imputessin abans de les eleccions serien, com a mínim, una dotzena més de diputats per a la candidatura de Junts pel Sí. Però no crec que, a l’altre cantó, cometin l’error o li facin el favor. S’esperaran a després del 27-S.

A més, al president de la Generalitat el veig tan decidit que suposo que no li importaria passar pel tràngol a canvi de la independència. Com aquella frase atribuïda a Enric IV de França (1553-1610): "París bé val una missa". Encara que, òbviament, no és el mateix una estada a la presó que escoltar un sermó. Per llarg que sigui.

Al cap i a la fi, això del procés s’ha dut tant a la baliga-balaga, que les úniques possibilitats que tenim d’esdevenir independents de debò és que engarjolin Mas, suspenguin l’autonomia o ens enviïn els tancs.

De totes, la meva preferida és la darrera. La foto dels tancs entrant per la Diagonal hagués estat una imatge molt potent. En aquest cas haguéssim pogut vendre a l’opinió pública internacional que érem com els hongaresos el 1956 o els txecs el 1968, la Primavera de Praga 2. Fins i tot Merkel s’hagués apiadat de nosaltres. I això que els Leopard -els carros de combat d’última generació amb el que està dotat l’Exèrcit de Terra-, són de construcció alemanya.

La darrera opció és la suspensió de l’autonomia de Catalunya, cosa que preveu l’article 155.1 de la Constitució. “Si una Comunidad Autónoma -cito textualment- no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general”.

No cal dir que, a Madrid, a més d’un li agradaria. Potser aquí també. Perquè llavors sí que seria un veritable xoc de trens. Un punt de no retorn. Una mica -perdonin la meva debilitat per la història- com quan Juli Cèsar va travessar el Rubicó: Alea iacta est.

Al capdavall, hi ha el precedent de quan es va suspendre l’autonomia després del 6 d’octubre. El que va ser una iniciativa a favor de la revolta d’Astúries -tinguem-ho clar: no a favor de la independència de Catalunya- va acabar amb Lluís Companys i la resta del govern a la presó en aquella foto mítica a l’Uruguay que encapçala aquest article.

Però tampoc temptem la sort perquè val a dir que llavors ens ho vam empassar. Els ‘presidents’ de la Generalitat durant aquells mesos van ser successivament Portela Valladares, Pic i Pon -que també era alcalde de Barcelona- Ignasi Villalonga i finalment Fèlix Escalas, de la Lliga.

Els catalans, de vegades, anem de valents. Marcant paquet. Pit i collons. Però a l’hora de la veritat ens arronsem. Al final surt allò del seny, ara tan mal vist. Ha agafat tanta mala fama que ja només el reivindica Unió. Quan sento Ramon Espadaler dir que ells són el seny -com avui mateix al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau- ja pateixo.

Recordo, per exemple, que alcaldes de l’AMI es feien el valent abans de les municipals amb les estalades als balcons. Fins que van començar a arribar notificacions de la Junta Electoral. Entre d’altes coses perquè es jugaven una multa o fins i tot la inhabilitació.

Crec que a l’alcalde de Calldetenes un jutge el va condemanr a pagar 1.500 de la seva butxaca -ni tan sols ho podia carregar al pressupost municipal- perquè s’havia negat a penjar la bandera espanyola. Però no sé com va acabar la cosa.

En fi, potser que no juguem amb foc per si de cas.

 

 

Twitter

Web personal

Més articles

Elogis

Insults

38 Comentaris

Publicitat
#29 empordanet, Roses, 09/08/2015 - 11:24

Males llengues diuen que la nova presó de Figueres (amb gimnás, piscina, cinema, etc) ja estava destinada a acollir a tot aquest grup d´agitadors com en Mas i cía. Jo els fotaría a picar pedra de per vida.

#28 pepe, andorra, 08/08/2015 - 18:51

muy buena idea, sr. Rius, Mas a la prision y usted de presidente de la Generalidad.

#27 A la cangrí, Alcatraz, 07/08/2015 - 19:27

Están reacondicionant Sing-Sing. Acaben les obres el 28 de Setembre.

#26 carlitus, barcelona, 06/08/2015 - 22:37

Algú ha sentit alguna vegada que un poble de burgesos panxacontents hagin fet alguna cosa que s'assembli a una revolució? I, en lloc de la revolució, fer el ridícul?

#25 Kropotkin, Vic, 06/08/2015 - 19:52

Pero los criminales han de ir a la carcel o no? Jua, jua, jua,...