Un dels grans problemes de la política contemporània és l'enorme distància que separa les paraules dels fets. Els responsables institucionals gasten massa sovint una retòrica grandiloqüent que, a l'hora de la veritat, no es correspon, ni pàl·lidament, amb el que acaben sent les seves accions. Tot plegat acaba per provocar una sensació de fastigueig i manca de confiança per part dels gruix de la ciutadania que té uns efectes molt negatius sobre la qualitat del debat públic.

El cas d'Eurovegas encaixa prou bé en aquest esquema: mentre el Govern de la Generalitat manté un discurs oficial favorable al foment de l'emprenedoria, el valor afegit del territori i i l'excel·lència turística, tecnològica i acadèmica, promou una iniciativa insostenible econòmicament i en el pla mediambiental que respon, en realitat, a la caduca via del totxo que ens ha abocat a la crisi. Un projecte, a més, que condemna a mort el Parc Agrari del Baix Llobregat, una comarca ja prou castigada urbanísticament per tota mena d'infraestructures impulsades d'esquenes a la gent que hi viu. Si hi afegim la demanda de privilegis jurídics i fiscals per part de l'empresa nord-americana Las Vegas Sands Corporation, unes previsions de creació de llocs de treball mancades absolutament de rigor i l'opacitat i l'absència de control democràtic amb les quals es desenvolupen les negociacions amb l'executiu d'Artur Mas, el quadre pren una tonalitat encara més alarmant.

Eurovegas no contribuirà a millorar el posicionament de la marca Catalunya a l'exterior. I portes endins provocarà que la població perdi la confiança en les possibilitats d'un futur digne, més enllà d'esdevenir una trista regió subordinada i en decadència, presta a acollir, sense filar prim, la primera barrabassada que se li posi al davant. No se m'acut res de més allunyat, en el pla ètic i estètic, de la cultura de certa espiritualitat i de l'ethos de l'esforç individual que predicava el primer Jordi Pujol.

La vida és una tómbola, sí: les noies a obrir-se de cames i els nois a fer de cambrers. Heus aquí el mediocre esdevenidor que ens ofereix el centredreta catalanista. Massachusetts de dia, Eurovegas de nit. I anar-hi anant.