La Punteta · 4 de Gener de 2016. 09:51h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

On són els intel·lectuals?

Alguns dels nostres intel·lectuals de referència quan encara eren amics de Duran

L’altre dia, en un rampell de sinceritat, Jordi Basté va dir que el tradicional partit de Nadal de la Selecció catalana li semblava un “bunyol”. Basté és unionista? cobra del CNI? col·labora amb la Faes? és un talp de la Guàrdia Civil? No, simplement va dir la veritat. Tothom ho sap llevat la redacció d’esports de TV3: al Camp Nou hi havia mitja entrada -cosa que les càmeres dissimulaven-, van obrir portes abans de començar i un munt d’entrades eren de franc.

Per això he trobat a faltar, entre els nostres intel·lectuals i tertulians, algú que s’atrevís a fer amb el procés el mateix que va fer Jordi Basté amb un partit de futbol. No era pas tan difícil. Només calia tenir cara i ulls, una mica d'enteniment i tocar de peus a terra en definitiva.

La veritat és que molts s’ho veien a venir des de fa mesos. Francesc-Marc Álvaro ja afirmava el passat 2 de març a La Vanguardia: “siguem adults. Per molts fulls de ruta que s’escriguin i es pactin, el desenllaç del conflicte entre una part central de la societat catalana i els poders de l’Estat no el sap ningú” (1).

Just uns dies després -de vegades sembla que vagin coordinats- Francesc Puigpelat es preguntava al Nació Digital, un dels digitals de capçalera del sobiranisme: “té prou força Catalunya per assolir un objectiu tan difícil com la independència, davant d’un adversari tan sòlid i monolític?”. Ell mateix responia: “passi el que passi estaré content: com a mínim s’havia d’intentar” (2).

I un altre independent, Salvador Cardús -fins i tot anava a la llista de Junts pel Sí encara que al final- reconeixia el passat dia 21 de desembre a l’Ara que “l’entusiasme popular -i una certa arrogància política- ens ha fet creure que el país ja havia “desconnectat” d’Espanya. I això, des del meu punt de vista, ha portat a sobredimensionar la força real del sobiranisme” (3).

Finalment, Toni Soler, aquest dissabte afirmava al mateix diari: “amb l’equilibri de forces actual, l’independentisme no serà capaç de formar una majoria estable ni de constituir un govern viable; per tant, toca pagar la penitència”. L’home ja recomanava “refer estratègies, cosir aliances, governar (el que es pugui) i, finalment, extreure una bona lliçó de tot plegat. Això, si més no, seria un consol” (4).

Potser, de tots, el que té més mèrit és Francesc-Marc Álvaro. Cal reconèixer la seva visió estratègica. Jo em trec el barret: l’endemà del segon debat frustrat d’investidura d’Artur Mas apareixia el seu darrer llibre: “Per què hem guanyat”. Es pot tenir més do de l’oportunitat?. Jo crec que ho va fer expressament per poder declarar-se, en públic, més masista que el propi Mas. Mentre el president, clar, era assegut a primera fila.

En fi, tampoc sé si la resta de la colla -els Villatoro, Colomines, Sanchis, Aira, Sintes i companyia- han fet ja un exercici de contricció semblant. Em costa molt de seguir-los. Són tan previsibles. Em refereixo a la crème de la crème intel·lectual-periodístic d’aquest país. Als endollats.

Els que escriuen a La Vanguardia, El Periódico o l’Ara perquè són quota convergent. Els que surten cada dos per tres a TV3. Els que tenen un programa propi a Catalunya Ràdio -això és pura enveja: a mi Fèlix Riera no em va convidar ni a un cafè en tres anys- o a la Xarxa.

Però ara? Ara se n’adonen?. No, ja sabien que el sobiranisme no tenia prou força per iniciar un procés unilateral d’independència. Ells també han fet bullir l’olla irresponsablement. Amb 62 diputats de 135 no vas enlloc. Encara que hi sumis els deu de la CUP com s’ha vist. No pots declarar una independència amb 63 diputats en contra o decididament en contra. No et reconeixerà la Merkel ni l’Obama ni el Vaticà. És que ni Sudan del Sud.
 
Ara assistirem, doncs, a una reculada en tota regla. Ara sortiran els de ha valgut la pena, els de cal salvar els mobles, fins i tot els del jo ja ho deia ja. Quan, ja em perdonaran, els que ho deiem érem quatre gats. I hem estat sistemàticament criticats, insultats, rebregats. Si jo cobrés de tots els llocs que diuen que cobro el Bárcenas al costat meu seria un aprenent.

Encara pitjor: hem estat silenciats als mitjans públics i privats. Ens han tractat d'empestats. A mi el que em dol és que ho hagi fet també el president de la Corpo, Brauli Duart. I això que és amic meu. Però d’això ja en parlarem més endavant. Un dia haig d'explicar, amb pèls i senyals, el dia que em van filtrar allò dels accionistes de l'Ara. Em van fer servir com un kleenex. Després van acabar repescant la Terribas.

Alicia Sánchez-Camacho -o Albert Rivera, tant me fa- deia una dia que hi havia catalans de primera i de segona. Pitjor: n’hi ha de tercera. Els que estem a favor de la independència de Catalunya però hem advertit que no anàvem bé. Hem estat tractat de venuts, de botiflers, de traïdors. He hagut de sentir de tot. Fins i tot d'estrelles de TV3.

Ahir encara vaig haver d'aguantar un seguidor a twitter -a més masoca- que em parlava de bilis. Com si jo tingués la culpa del no de la CUP. Devia ser simpatitzant de Junts pel Sí. Els convergents treuen foc pels queixals. Ho he dit sempre: un dels problemes del sobiranisme és el nivell.

Ara serem testimonis d'un campi qui pugui. Com el Titanic, on hi havia cops de colze per pujar als bots salvavides. I alguns, amb els nervis, van quedar a mig emplenar. Fins i tot faig una predicció: els mateixos que, al seu dia, van matar Pujol després de la confessió mataran ara Mas si cal. Com el Juli Cèsar de Shakespeare: "Et tu Brute?" (acte III, escena I). És simple instint de supervivència. El vaixell s’enfonsa.

Però ells també en són responsables: han inflat el globus. Entenguem-nos: no és que el procés hagi estat un suflè, però és evident que hi havia suflè. Si hem arribat fins aquí és pel paper de la premsa -més aviat el paperot- amb TV3 al capdavant, però també perquè som un país sense intel·lectuals.

Aquí no n’hi ha cap que hagi mantingut l’equilibri, fins i tot emocional. Marcat distàncies amb el poder. Al contrari, fins i tot els progres -com Josep Ramoneda- es van passar en massa al procés quan van veure com canviava la direcció del vent. N’hi havia prou per haver-li preguntat un dia al president: “Artur, vols dir que anem bé?”.

El 2002, quan tenia quaranta-sis anys però ja era l'hereu de Jordi Pujol, li van fer un llibre entrevista a càrrec d’un altre periodista de confiança, Rafael de Ribot. L’ara president en funcions -més en funcions que mai- deia: “Seria irresponsable portar el país cap a un camí que signifiqués una frustració col·lectiva” (5). Felicitats, president, ho ha aconseguit.

El pitjor de tot és que han cremat la possibilitat de ser independents durant una o dues generacions. La derrota serà com la retirada de Rússia. Perdrem bous i esquelles. Hem jugat i hem perdut. Pitjor: hem anat de farol i hem perdut fins els calçotets.

Caldrà fins i tot replantejar el sobiranisme. Treure del calaix Vicens-Vives, Gaziel, Pla. Tornar a aixecar la persiana com després del 1714, que diria Ernest Lluch. Els que asseguraven que seria bufar i fer ampolles, els del tenim pressa -se’n recorden?- han fet tant de mal.

Mentre els nostres referents intel·lectuals -i morals- siguin personatges com Toni Albà o Sala i Martín, per molt catedràtic que sigui, no anirem enlloc. Mentre fotem dejunis, diguem que Santa Teresa de Jesús era catalana o proposem cedir el port de Tarragona a l’Armada xinesa serem la riota d’Europa. El friquisme, el pit i collons, el dir “puta traïdora” a una diputada ha fet molt de mal. Ara el mal ja està fet.


(1) La Vanguardia: “Preveure és inútil”, 2 de març del 2015

(2) Nació Digital: “Catalunya: una nació molt prima”, 5 de març del 2015

(3) Ara: “Cop de timó a l’independentisme, 21 de desembre del 2015

(4) Ara: “L’any de la marmota”, 2 de gener del 2016

(5) "Què pensa Artur Mas" (Dèria Editors), pàgs. 41 i 42

 

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

62 Comentaris

Publicitat
#41 Llorenç, Egersund, 06/01/2016 - 11:44

Els votants de Crimea votants eren la majoria russos o fins i tot ukrainesos. Els legítims amos de Crimea, els tàrtars eren només un 12%.
El problema de Catalunya és semblant perquè està ple d'immigrants no integrats que volen erradicar la cultura catalana i a sobre acusar els catalans de dividir.

#41.1 Alicia nuzzolese, barcelona, 06/01/2016 - 15:40

Llorenc,

De que inmigrantes hablas?.Somos españoles igual que tu.

#41.2 A llorenç, le dió el lorenzo, 06/01/2016 - 23:44

Perfecto Llorenç acabas de dejar por los suelos a SUMATE y toda la campaña de Rufián. Imagino que es un mensaje subliminal para ERC.
Por cierto si hablamos de legítimos amos, hablemos de ARAGONESES.

#41.3 Llorenç, Egersund, 07/01/2016 - 07:39

Per exemple estimada Alicia el teu cognom delata que tu no ets catalana d'origen i el teu idioma que tampoc ho ets d'adopció. Potser tens raó que administrativament sóc espanyol encara que jo no me'n sento.
Respecto que tu et sentis espanyola.
Jo em sento només català.

#41.4 Llorenç, Egersund, 07/01/2016 - 08:25

Estimat #41.2

A llorenç, le dió el lorenzo,
Si alguna cosa no em toca a Noruega, on resideixo, és el sol. T'agraeixo la teva iniciativa però no necessito les teves lliçons d'història.

#41.5 Toma, Noruega,sectario, 07/01/2016 - 11:13

El único ejemplo válido Llorenç si hablamos de legítimos amos y no solo históricamente sino de legitimidad ética y moral es Aragón, deja de farfullar consignas http://dolcacatalunya.com/2015 /04/04/la-escritora-noruega-qu e-tuvo-la-sensacion-de-ser-cap turada-por-el-independentismo- catalan/

#41.6 Llorenç, Egersund, 07/01/2016 - 12:14

Estimat #41.5

Toma, Noruega,sectario
m'has convençut ara sóc un lliure pensador, no nacionalista i erudit com tu.
He deixat de ser un adoctrinat nacionalista català com ho van ser Pau Casals o Gaudí.
Gràcies per convertir-me al pur i cast espanyolisme i redimir-me de la presó on em trobava.

#41.7 Antonio, Barcelona, 07/01/2016 - 15:54

Llorenç deje la hiperventilación y la euridición para Cucurull que junto a Sobrequés han pasado a formar parte de liceu de los mediocres y faros de la sapiencia nacionalista. Dalí y Josep Pla no le servirían mejor para redimirse de sus pulsiones y contradicciones internas?

#41.8 Lorenzo , Barcelona, 07/01/2016 - 18:53

L, algún día comprenderás que lo que dices solo se explica por una gran pobreza mental.
Venir a estar alturas con sentimientos del paleolítico es una prueba.
Todavía no sabes que el mundo es muy pequeñito, que no es de nadie y que antes de ti ya habitaban.
Los guetos hoy solo son privados y pagados.

#40 Maria, Barcelona, 06/01/2016 - 11:20

Senyor García; creu vostè que la Vanguardia ajuda a Cdc? Ha vist el programa d''en Cun?? Acarnissament sense pietat contra el president Mas. Son els tertulians de 8dia intel.lectuals q raonen els seus comentaris de forma equitativa? Creu , sincerament sud el president Mas en demoniat?
Cinisme!

#39 Otro, intelectual, 05/01/2016 - 17:25

Otro intelectual de alto copete el gran Jordi Colomines que con pomposidad le afea su "ortogafia" señor Rius grandes momentos cómicos nos depara el prusés.

#38 Estelados, haters de manual, 05/01/2016 - 17:00

He visto otro intelectual en las redes segregando bilis contra su persona señor Rius, veo que es del clan de "la revolución de las sonrisas" el ínclito Xavier Rossell, un hater de manual y como político perfil mediocre en alcaldía pequeña y anteojeras de sectario. Todo un síntoma de barretinitis

#37 Intelectuales, para parodia, 05/01/2016 - 14:46

Llamar intelectual a Cucurull después que hasta la prensa italiana advirtió que a Danvici no se toca y santa Teresa de Jesús es de Vic de toda la vida, me parece un exceso en toda regla, Estos intelectuales lo que necesitan es una parodia a lo polonia pero tirando de personajes del prusés versionada