L’exconsellera d’Educació del govern Pujol fins al 2003, Carme Laura-Gil, ha demanat mitjançant un escrit al seu blog, el cessament de la vicepresidenta Joana Ortega, tot acusant-la de fer de portaveu a la sí del govern del líder d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida. No contenta amb descobrir de nou la sopa d’all, Gil acusa de passada el líder democristià de prendre-li el pèl a Artur Mas. Li recrimina defensar més els interessos espanyols que els catalans. La senyora Gil, òbviament, és lliure d’opinar allò que li vingui en gana, ara bé, no l’hem escoltada mai fer cap comentari crític sobre les fugides endavant del portaveu Francesc Homs quan improvisa avançaments electorals sense encomanar-se a ningú... O sí?

Una altra. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, també s’ha apuntat a fer de Torquemada a la catalana. Ha demanant a Artur Mas “que faci quadrar els seus consellers i conselleres amb el tema de la hisenda pròpia”. Uf!

Sembla mentida, però aquí tothom es creu amb dret d’esmenar la plana a propis i estranys. Fins i tot a aquells, o aquelles, sobre les quals no es té cap dret, afinitat o coneixença. En moments tan complicats com els actuals, des del punt de vista econòmic i social, res no és absolutament blanc o negre. Avui els matisos són més necessaris que mai. La suma de criteris amb denominador comú és gairebé un imperatiu i en Duran ho sap. Els maximalismes, les “receptes pures” són cada cop més un inconvenient.  Uns opten per llançar-se a la piscina des de la comoditat de no haver de retre comptes perquè ja s’han jubilat; altres des de l’Arcàdia dels que no han de governar en molt de temps. Ja veuen, esdevé fàcil exercir de Torquemada quan no tens responsabilitats. Ara faré jo d’inquisidor. Un servidor, per exemple, està molest perquè el grup socialista a l’Ajuntament de Barcelona es va abstenir a la votació de l’IBI... Que s’ho facin mirar!