La setmana passada vam conèixer la proposta de pacte fiscal del PSC que defensa, entre altres qüestions, limitar la quota de solidaritat amb la resta de territoris de l’Estat i crear una agència tributària consorciada entre la Generalitat i el govern espanyol. És un punt de sortida que a CiU valorem positivament, perquè significa que els socialistes han decidit tornar a obrir les negociacions que el propi PSC va trencar ara fa unes setmanes.

És una proposta que evidencia també que hi ha un nombre important de punts en comú entre CiU i PSC, com la limitació de la quota de solidaritat. Això suposa un punt d’inflexió que obre un ampli terreny per a la negociació, sobretot en els aspectes on les postures estiguin més distanciades.

Dit això, no podem obviar que en altres qüestions ens trobem en posicions ben allunyades com la que fa referència a l’agència tributària. Des de CiU defensem que Catalunya en tingui una de pròpia que depengui únicament de la Generalitat, mentre que la proposta del PSC és que sigui consorciada entre la Generalitat i el govern espanyol.

Val a dir que sorprèn que el PSC s’hagi fet enrere ara, quan l’any 2005 en el marc de la negociació de l’Estatut va aprovar la creació d’una agència tributària única. Malgrat això, creiem que la proposta del PSC és un punt de partida interessant, sempre i quan evolucioni cap a la creació d’una agència catalana que depengui únicament de la Generalitat i que, per tant, signifiqui un canvi real de model que permeti que Catalunya passi a tenir la caixa dels diners.

El nou finançament no pot ser una simple evolució del model actual, sinó que cal canviar el model perquè sigui la Generalitat la que recapti, gestioni i inspeccioni tots els tributs generats a Catalunya. La política del ‘cafè per a tots’ -que han practicat el PP i el PSOE per aigualir la realitat catalana i tractar Catalunya com a una comunitat més en lloc d’una nacionalitat amb uns clars fets diferencials històrics, culturals i socials- ha suposat un fracàs absolut i ens ha conduit a una organització administrativa inflada i no reivindicada en el seu origen en la majoria de les actuals autonomies.

Catalunya ha de tenir un tracte diferenciat perquè te característiques ben diferenciades. A més de fer justícia amb els catalans, el pacte fiscal ha de servir també per trencar d’una vegada la maquiavèl·lica política del ‘cafè per a tots’. Un error que la crisi s’ha encarregat de deixar en evidència amb tota la seva cruesa.