La Punteta · 17 de Novembre de 2014. 10:52h.

JOAQUIM MARIA PERRAMON

Pelillos a la mar

Si algú observés a 354 km de distància la Plataforma del Castor, que és el que hi ha en línia recta des de Madrid a Alcanar, podria pensar en allò de 'pelillos a la mar'.

El Ministeri d'Indústria porta temps prenen decisions molt discutibles que acaben repercutint directament en la butxaca de l'usuari. El procediment és molt fàcil; el ministeri garanteix a les empreses energètiques l'equilibri de l'explotació. Així quan el ministeri pren una resolució que té un cost per les empreses d'energia  llavors ho compensa amb una altra resolució dient que aquest cost el paguin els usuaris: augment de tarifes.

I resulta que arriba un dia el ministre i ens diu que li devem 30 mil milions d'euros a les elèctriques que passava que portàvem anys amb dèficit d'explotació. I hom pensa: com no ens han avisat com a mínim?  Abans de comprometre un deute amb algú tenim el dret de saber-ho. Si almenys cada any ho haguéssim inclòs als pressupostos de l'Estat podríem dir que n'érem conscients però no és el cas, els mestres de la llei diuen que no calia.

És clar, ara el ministre es troba amb un projecte nascut sota el suport de l'associació europea (incloent-hi Rússia) que agrupa les indústries i associacions empresarials del gas, EUROGAS, que ha fracassat. Qui ho havia d'esperar d'un projecte tan ben recomanat? El fracàs del Castor costarà 1350 milions, que comparat amb el que ja deuen els consumidors a les elèctriques, representa un 4,5 per cent i si ho mesurem en termes del deute total que és d'un bilió -és a dir 20 mil euros per cap- és clar: 'pelillos a la mar'.

El problema del projecte Castor és que, al ser fàcil d'entendre, al ministre se li pot veure el llautó amb el risc que la gent descobreixi el truc de la màgia potàgia administrativa-elèctrica i s'acabi indignant pel deute del Castor però també per l'elèctric i pels 20 mil euros per cap de deute. I sense previ avís tot socialitzant les pèrdues i privatitzant els beneficis.

El consumidor pagarà religiosament els 1350 milions del fracàs de Cator a 30 anys amb un crèdit del Santander, Bankia i Caixa Bank a un tipis del 2,9 % que és el rendiment dels bons del tresor, més 120 punts bàsics de prima de risc, més 20 punts bàsics perquè resulta que l'Estat no avala el crèdit; tot plegat un 4,3 % d'interès.

0 Comentaris