La Punteta

23 / 10 / 12

4122

0026

Adrià Alsina

Per què Catalunya pot triomfar (I)

Adrià Alsina

Enviar Imprimir Votar Disminuir lletra Augmentar lletra

El llibre econòmic de l’any ha estat 'Why nations fail' (Per què els països fracassen), un estudi extensament documentat que busca respondre a la pregunta que ja es feia Adam Smith a 'La riquesa de les nacions': per què alguns països aconsegueixen desenvolupar-se i proveir un nivell de vida adequat a la majoria de la població i d’altres queden ancorats en la pobresa?


Adam Smith va deixar a un costat la seva fe –era capellà- i va entendre que l’Església no era bona assignant recursos. Els economistes Daron Acemoglu i James Robinson vénen a actualitzar les investigacions de l’escocès i responen a la pregunta de sempre sense prejudicis d’esquerres o dretes.


El missatge de Why nations fail és clar: triomfen aquells països que aconsegueixen obrir el sistema per a que floreixi la iniciativa individual i col·lectiva d’empreses i institucions. Fracassen els que sucumbeixen a l’ambició i la gasiveria d’elits que es protegeixen per mantenir l’statu quo, sigui a través del domini de l’Estat o d’un sector privat rendista.


Acemoglu i Robinson anomenen “elits extractives” els grups que segresten l’economia d’un país en benefici propi. D’entre molts exemples el que més ha sonat és la comparació entre els Estats Units i Mèxic, que partien d’unes condicions similars: molt de territori fèrtil i situació geogràfica privilegiada.


El llibre ens explica que el sistema d’explotació que s’estableix a banda i banda de la frontera és clau: Al sud, els colonitzadors espanyols prioritzen les grans extensions en mans de rendistes ben connectats amb l’administració. Al nord, cada família té l’oportunitat de reclamar territori i conrear-lo al seu gust. Segons Why nations fail, aquesta diferència explica que ja al segle XVIII els camperols americans tinguessin un nivell de vida prou més alt que els seus cosins europeus.


El resultat, 300 anys més tard, és diàfan: L’home més ric del món és el mexicà Carlos Slim, que va aconseguir la seva fortuna a través de la compra de l’antic monopoli de telèfons en una subhasta en què no va presentar l’oferta més alta. Gràcies als avals del Govern, Slim va acabar pagant Telmex amb els dividends que generava la pròpia companyia, sense posar-hi ni un peso de la seva butxaca. Avui dia els mexicans segueixen pagant el preu més alt de l’OCDE per la seva telefonia mòbil.


Als Estats Units, en canvi, l’home més ric és Bill Gates, que pràcticament es va inventar una indústria, i l’empresa més valuosa és Apple, que revoluciona el mercat cada cinc anys. Tanmateix, els EUA tampoc no es lliuren d’una casta extractiva que ha anat agafant cada vegada més poder gràcies al món financer i que explicaria la decadència relativa del país en les darreres dècades.


Espanya s’assembla bastant més a Mèxic que als Estats Units. L’Íbex-35, l’índex de les empreses més importants en borsa, està dominat per negocis regulats com la telefonia o l’energia (Telefónica, Repsol, Gas Natural) i pels bancs, una altra mena de negoci regulat i rendista. Si compareu l’Ibex de 2012 amb el de fa 20 anys veureu que s’assemblen com a dues gotes d’aigua, amb algunes empreses que han anat canviant de nom o s’han fusionat. De fet, només dues empreses de l’Íbex provenen de la iniciativa privada i no han tingut res a veure amb negocis regulats: la catalana Grífols i la gallega Inditex.


Les elits extractives controlen el poder públic i les grans empreses de serveis, i formen una casta que absorbeix la riquesa del país tal com faria un paràsit amb el seu hoste. Ho disfressen d’interès nacional, servei públic o protecció de la indústria local, però sempre es tracta de la mateixa protecció de privilegis minoritaris per davant dels interessos de la majoria.


Això explica tant per què molts països africans no han sortit mai del subdesenvolupament com l’etern recurs al populisme d’Amèrica Llatina, o l’estancament d’una democràcia consolidada com l’Índia. També explica que Espanya sigui un dels països del món desenvolupat on és més difícil fundar una empresa. I també clarifica per què el federalisme és impossible a Espanya: qualsevol mesura que impliqui la pèrdua de poder de les elits extractives del Gran Madrid serà tallada d’arrel pels propis partits que les haurien d’impulsar.


Els autors de Why nations fail són pessimistes: Creuen que només grans cataclismes han canviat la naturalesa del sistema, i no sempre, com es pot veure en les sorts diverses de les antigues repúbliques soviètiques o dels “tigres” asiàtics.


Ara, Catalunya podria tenir l’oportunitat històrica d’alliberar-se de les elits rendistes que poblen el barri de Pedralbes. Precisament ells són qui temen més la independència, perquè han viscut pendents del Boletín Oficial del Estado des de la Guerra Civil.


Però la independència també podria suposar simplement la substitució d’unes elits rendistes per unes altres. Why nations fail ens dóna algunes recomanacions per evitar-ho que em permetré el luxe d’adaptar al cas català en el proper article.


Adrià Alsina
www.twitter.com/adriaalsina

 

Facebook

Twitter

Menéame

Digg

Barrapunto

Del.icio.us

Fresqui

Blinklist

Tafanera

 
url curta
http://goo.gl/acPwsC

Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades a La Punteta, és un espai gratuït i els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris a La Punteta.

26 comentaris

#17 davd, sabadell. 26/10/2012 - 23:54

 

Valorar

Positiu Negatiu

por fin alguien q planifica el futuro despues de la independencia de forma positiva!! tendremos un estado nuevo, a ver si lo hacemos bien esta vez.

6

. .

#16 Vamos, para bingo. 26/10/2012 - 10:10

 

Valorar

Positiu Negatiu

Inditex, Mango, Amadeus, Indra, la huerta de Europa, la estación de metro de NY, los aeropuertos ingleses, la segunda lengua más hablada del mundo superando al ingles (con gran demanda de profesores nativos)

-5

. .

#15 Ortiz, BCN. 25/10/2012 - 20:21

 

Valorar

Positiu Negatiu

Alsina; Erase una vez un pueblo bueno y honrado que estaba sometido por otro pueblo malo y corrupto que no le dejaba prosperar. Cuando ese pueblo por fin logró independizarse del pueblo perverso que le oprimía, todos sus ciudadanos fueron felices y comieron perdices. (Bibliografía; Caperucita roja)

0

. .
 
 

#15.1 francesc, Barcelona. 27/10/2012 - 23:00

Valorar

Positiu Negatiu

5

. .

No, has llegit bé l'article. Torna-hi.

#14 Alsina, el populista. 25/10/2012 - 20:01

 

Valorar

Positiu Negatiu

Ford cierra 3 fábricas en el mundo y traslada su producción a Valencia, el grupo PSA tiene su fábrica más productiva del mundo en Vigo...

-2

. .

#13 Alsina, populista. 25/10/2012 - 19:36

 

Valorar

Positiu Negatiu

ESP es lider mundial de energia renovable y desalinización de agua, es el segundo inversor de américa latina, tiene los puertos más transitados del mediterraneo, etc, etc, etc. ¡Ostras, alsina!

-3

. .
 
Diputació de Barcelona
Cingles Balus 269x90
e-noticies

© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Crèdits: Desenvolupament Hispanetwork · Disseny Ochionet

Notícies en català · Notícies en castellà

e-notícies - Opinió - La Punteta - Per què Catalunya pot triomfar (I)

Compromès amb l'ètica periodística Plató Obert de Produccions


  Amb el suport de
Generalitat de Catalunya