La Punteta

05 / 11 / 12

2173

0007

Adrià Alsina

Per què Catalunya pot triomfar (II)

Adrià Alsina

Enviar Imprimir Votar Disminuir lletra Augmentar lletra

Segons vam veure al primer article (http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/per-que-catalunya-pot-triomfar-i-69300.html) Espanya (amb Catalunya dins) s’assembla més a Mèxic que als Estats Units per com les elits econòmiques i polítiques es perpetuen en el poder. Si Catalunya assoleix l’estat propi, tindrà l’oportunitat de desfer-se d’aquest jou, però també podria ser que simplement substituís unes elits extractives per unes altres.


Què diferencia Corea del Nord i Corea del Sud? O Taiwan de la Xina? O Nogales, Nou Mèxic (EUA) de Nogales, Sonora (Mèxic)? La resposta és òbvia: L’existència d’una frontera que, encara que deixi passar capitals, persones i empreses, ve a dir ¨jo governo a casa meva i tu a casa teva”. Això fa que a cada banda l’estructura de poder i influències sigui completament diferent.


I aquesta estructura és la que tenim l’oportunitat de canviar en els propers anys: La desastrosa connivència entre elits econòmiques i polítiques que ens ha portat al desastre. A la bombolla immobiliària finançada per bancs semi-públics al servei dels polítics i dels constructors, a que la majoria de grans empreses catalanes encara datin de l’època de Franco. Perquè la realitat és que la llotja del Camp Nou, en essència, no és avui gaire més que una delegació provincial ben alimentada de la llotja del Bernabéu.


Per això, prenent com a base el magnífic llibre Why nations fail, proposo cinc mesures que haurien d’ajudar a revolucionar Catalunya per convertir-la en una societat dinàmica. Als països que fracassen, les elits formen una barrera infranquejable a les noves idees, empreses que puguin competir o a les persones que despunten.


Per revolucionar la societat catalana ens cal actuar sobre l’eix clau del creixement: Idees, empreses i crèdit:

IDEES
El talent és el recurs més important del segle XXI. Quan Singapur es va independitzar, tots els recursos del Govern es van dedicar a convertir un port de pescadors en un centre financer mundial, i com ho van fer? Aconseguint que els fills dels pescadors estudiessin a la universitat. La meva primera proposta, però, és molt més simple:


Proposta 1: Convertir l’anglès en llengua oficial de les universitats catalanes.

Junt amb el català i l’espanyol, és clar. Qui hagi estudiat a l’estranger o hagi vingut d’Erasmus a Catalunya sabrà el munt de problemes que suposa aconseguir un document validat en anglès. Sembla una bestiesa, però un flux de persones i d’idees que hauria de ser automàtic es trenca perquè les universitats catalanes encara exigeixen una traducció jurada al castellà o al català, i tenen prohibit generar un certificat d’estudis en anglès.
Però encara que aconseguim que els nostres alumnes millorin substancialment el seu rendiment i que puguin viatjar més a altres centres, de talent mai se’n té prou. I, curiosament, el talent és l’única importació que surt gratis. Per això la meva segona proposta és:


Proposta 2: Visats de treball per a qualsevol estranger que presenti una idea d’empresa.

A principis de la dècada de 2000, més de la meitat de les empreses de Silicon Valley havien estat fundades per estrangers. L’enduriment de les polítiques d’immigració dels Estats Units ha revertit aquesta proporció, i està aconseguint que apareixin alternatives al clúster de San Francisco. La més exitosa és el programa Start-up Chile, que ofereix un any de visat de treball i 40.000 dòlars d’ajuda per a qualsevol emprenedor estranger que presenti un pla de negoci viable. En menys de dos anys, aquests “nous xilens” ja han creat 687 empreses i prop d’un miler de llocs de treball d’altíssim nivell. El món és ple de talent que no es pot desenvolupar al seu propi país, oferim facilitats i el talent es barallarà per venir.

EMPRESA
La base d’una societat oberta són les empreses i tot tipus d’organitzacions sorgides de la societat. Quantes més empreses es creen, més probable és que els antics monopolis s’hagin d’espavilar per a millorar els seus processos. Steve Jobs mai hagués desenvolupat els Iphones si s’hagués quedat a la vella IBM. A Catalunya, els nostres Steve Jobs es queden a l’empresa on treballen perquè crear-ne una és complicadíssim. I en una economia com la nostra, en què el comerç és tan important, la primera mesura no podia ser una altra que:


Proposta 3: Silenci administratiu positiu per a l’obertura de comerços i empreses.

Això vol dir que és feina de l’Administració assegurar-se que el comerç o les empreses s’adequen a la normativa vigent, no dels emprenedors. La prioritat número 1 de qualsevol emprenedor hauria de ser vetllar per la viabilitat de la seva empresa, no omplir papers. Singapur permet crear una empresa en una hora, però no cal anar tan lluny per trobar procediments equivalents. Andorra acaba d’aprovar una llei que permet a gairebé qualsevol comerç d’obrir demà mateix, un cop feta (que no aprovada) la sol·licitud d’obertura.
I a mesura que l’empresa va progressant, els pobres emprenedors veuen com han de contractar advocats experts en dret fiscal per poder entendre a quines deduccions tenen dret. De fet, el sistema fiscal actual és tan complicat que les empreses grans, que tenen exèrcits d’advocats al seu servei, paguen molts menys impostos que les empreses petites, que són les que innoven i creen ocupació. Per això caldria:


Proposta 4: Suprimir totes les exempcions i subvencions a empreses.

Això permetria baixar un parell de punts l’impost de societats i donaria a les empreses grans i petites un altre incentiu per dedicar-se al que han de fer: Innovar i guanyar diners, i no veure com poden rascar subvencions o excempcions fiscals.

CRÈDIT
Crèdit és que algú cregui en les teves possibilitats. Crèdit és que algú que té diners te’n deixi per a que puguis crear una empresa, una institució o un partit polític per a defensar els teus interessos. El crèdit és l’única manera que tenen els Davids per competir amb els Goliats. Com menys crèdit hi ha, més s’afavoreix que els grans mantinguin els seus privilegis. I l’actor principal del crèdit són... Els bancs.
La crisi que vivim ha servit per a que el sistema bancari espanyol s’encongeixi amb fusions entre cosins germans per crear grans entitats malaltes sense futur. Tot, per mantenir privilegis polítics en forma de crèdits dubtosos. Una altra vegada, ens assemblem més a Mèxic, en què ja l’any 1910 només dos bancs controlaven més de la meitat del mercat, que als Estas Units, on el 1914 hi havia 27.864 bancs en oberta competència. Algú dubta a qui va anar millor el segle XX?
Com que volem molts bancs que competeixin, la meva proposta és:


Proposta 5: Fitxa bancària catalana automàtica per a qualsevol banc que tingui permís per operar a la Unió Europea.

La UE ja està treballant en una unió bancària, però no és realista pensar que arribi aviat. De moment, el Banc Sabadell no pot obrir una oficina a Perpinyà si no passa per un procés lent i car d’aprovació per part del Ministeri de Finances francès. Catalunya pot prendre la davantera i acceptar qualsevol llicència d’operació d’un país europeu. Qui tingui una empresa mitjana sabrà com de difícil és aconseguir crèdit després d’haver visitat les deu o dotze entitats que tenen presència significativa a Catalunya. I si en tinguéssim mil per escollir? O Vint mil, com als Estats Units? No només li donaríem una empenta espectacular al sector productiu, sinó que posaríem les bases per recuperar un sector financer de talla europea.


Aquestes cinc mesures només es poden posar en marxa en un país que neix, perquè les elits encara no estan del tot instal·lades. M’agradaria que aprofitéssim l’ocasió irrepetible de convertir l’Estat Català en una terra d’oportunitats. Els nostres fills ho agrairan.


Adrià Alsina
www.twitter.com/adriaalsina

 

Facebook

Twitter

Menéame

Digg

Barrapunto

Del.icio.us

Fresqui

Blinklist

Tafanera

 
url curta
http://tinyurl.com/aru5got

Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades a La Punteta, és un espai gratuït i els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris a La Punteta.

7 comentaris

#4 davd, sabadell. 08/11/2012 - 14:21

 

Valorar

Positiu Negatiu

Interessant, hi ha iniciativa aki i bones idees, estàs informat i he començat a seguir els teus articles.

5

. .

#3 andreu, lleida. 07/11/2012 - 19:54

 

Valorar

Positiu Negatiu

t'oblides de parlar de la coca de recapte.

-2

. .

#2 despertaferro, l´H (OTRO ILUMINATI). 05/11/2012 - 19:36

 

Valorar

Positiu Negatiu


INGRESOS TOTALES 2010:
España 209.075 M. E.
Catalunya 31.169 M. E.
España sin Catalunya 177.906 M. E.
Población catalana 7.500.000
Población resto España 39.500.000
Impuestos por hab./año resto España 4.503 E.
Impuestos por hab./año Catalunya en 4.155 E.
Se pueden comprobar buscando en Google.

3

. .
 
 

#2.2 despertaferro, l´h. 08/11/2012 - 15:28

Valorar

Positiu Negatiu

2

. .

Espartero son datos de la Agencia Tributaria del 2010 son datos oficiales si pones "Informe anual de recaudación tributaria en 2010" o si quieren del 2009, 2008 ó 2011 y dará resultados similares.

 

#2.1 Espartero, BCN. 08/11/2012 - 15:16

Valorar

Positiu Negatiu

0

. .

Si Google tiene una fiabilidad como que igual te sale un foro de catalufos en yahoo.es

De todas maneras, si son ciertas esas cifras??????, no paga Cataluña pagan los ciudadanos que tienen mejor resultado en la declaración de la Renta.

#1 -emilio, a. 05/11/2012 - 15:52

 

Valorar

Positiu Negatiu

Pero si ya somos la Holanda del Sur y la Massachusets de Europa, para qué cambiar nada?

-5

. .
 
 

#1.1 Gavarres, Girona. 05/11/2012 - 21:12

Valorar

Positiu Negatiu

4

. .

Claro, para que, es mejor dentro de Espanya que va como un tiro, no

 
Diputació de Barcelona
e-noticies

© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Crèdits: Desenvolupament Hispanetwork · Disseny Ochionet

Notícies en català · Notícies en castellà

e-notícies - Opinió - La Punteta - Per què Catalunya pot triomfar (II)

Compromès amb l'ètica periodística Plató Obert de Produccions


  Amb el suport de
Generalitat de Catalunya