El Congrés d’Unió Democràtica d’aquest cap de setmana ha evidenciat la bona salut democràtica del partit, la força i capacitat de lideratge de Josep A. Duran i Lleida i, sobretot, la necessitat de continuar sent un partit preocupat per damunt de tot per les persones, tal com ja van deixar establert els fundadors d’Unió fa més de vuitanta anys. Des d’aquesta preocupació per la persona, hem d’anar reforçant i avançant en la construcció nacional de Catalunya.

Val a dir que Unió, com a partit al servei de la societat catalana ha sortit reforçat del congrés per l’ampli suport que ha rebut la ponència aprovada per la pràctica totalitat dels compromissaris i pel suport obtingut pel comitè de govern que seguirà al capdavant de la nostra formació els propers quatre anys -així ho ha decidit el més del 80% del congrés. Ara el que cal és perseverar en la feina del dia a dia, difícil però constant d’anar picant pedra, persistint i sense defallir, per intentar resoldre els problemes i les necessitats actuals de la societat catalana, que des d’Espanya volen ignorar.

La primera prioritat és solucionar i capgirar la situació de crisi econòmica que condemna bona part de la nostra població a no tenir feina i que incrementa les bosses de pobresa de la nostra societat. Per atacar aquest gravíssim problema, un del instruments imprescindibles és un finançament just per a Catalunya. Això passa pe aconseguir el pacte fiscal, un pacte que necessita el màxim consens de la societat catalana i per al qual, específicament, Josep. Duran i Lleida va demanar el suport del PSC. El pacte fiscal no és una proposta de partit, en aquest cas de la federació de CiU, sinó de país. Una àmplia majoria de la societat catalana demana aquesta eina per acabar d’una vegada amb l’abús fiscal que l’Estat sotmet als catalans. Arribar a  aquest acord entre el màxim nombre possible de formacions polítiques catalanes és una necessitat de país. Per obtenir-lo, ens comprometem a dedicar-hi el màxim esforç.

Aconseguir aquest nou finançament alleujaria, i molt, la greu situació financera de Catalunya i permetria entomar mesures polítiques que facilitin el creixement econòmic. Ara per ara mesures dinamitzadores són impossibles de dur a terme senzillament perquè Espanya ens nega els diners que generem els catalans. També el congrés ha deixat clar el compromís d’Unió en la defensa de la nació catalana. Però a diferència d’altres postures maximalistes i excloents, nosaltres proposem la construcció nacional des de la convicció que només amb la màxima complicitat i suport  de la societat catalana serà possible avançar.

Des de la satisfacció pels bons resultats del XXVè congrés, ara és l’hora de continuar picant pedra per eliminar els obstacles que avui impedeixen el nostre desenvolupament com a país. Des d’avui mateix seguirem amb aquesta tasca a la qual convido a participar a tots els que estimem Catalunya, i no només a la direcció, militants i simpatitzants d’Unió. Que el nostre país progressi és feina de tots. Hi estem convidats per deixar als nostres fills la Catalunya millor, rica i plena que tots desitgem.