Dimecres vaig ensopegar per casualitat amb la tertúlia del Divendres de TV3 -a aquest programa li haurien de canviar el nom- i vaig quedar astorat: va ser un continu pim pam pum contra el PP per les retallades de Mariano Rajoy.

La veritat és que era una tertúlia de luxe perquè hi havia -a més del presentador, Xavi Coral- Rafael Nadal, Manuel Cuyàs, Jordi Barbeta, Ernest Folch i Tian Riba. Fins i tot una exdiputada d'Esquerra com Marina Llansana.

Encara recordo que a Josep-Lluís Carod-Rovira el van vetar a les tertúlies de Catalunya Ràdio -només va poder anar a la primera i última- perquè el consell de govern de la Corpo va recordar llavors la seva condició d'expolític.

Però, en canvi, vaig trobar a faltar a la tertúlia algú proper al PP. Encara que fos per equilibrar una mica. O fins i tot per engrescar el debat perquè hagués estat més animat amb algú disposat a rebre les hòsties -tots contra un- o fins i tot passar al contraatac.

Hi havia algun tertulià, com l'Ernest Folch, que va demanar la dimissió de Rajoy i tot, malgrat que té majoria absoluta. A aquest pas, només faltava Joan Coscubiela, que va reclamar el mateix després del debat al Congrés, o Alfred Bosch, que exigia eleccions anticipades.

Potser el problema és del PP, que no té ningú a Catalunya. Montserrat Nebrera era una bona tertuliana, però se ja sabem com va acabar. A les darreres eleccions al Parament va assolir 2.208 vots -un 0,07%- i des de llavors s'ha tornat sobiranista.

Després van posar un notari que fins i tot era de la direcció del partit -jo el vaig veure al congrés del 2008 a la mesa presidencial- però que, amb franquesa, no era López Burniol. I Juan Carlos Girauta va engegar Mònica Terribas a fer punyetes el dia que, després de retallar-li el sou per cada col·laboració, se'n va assabentar del que cobrava.

Tant se val, però una televisió pública com TV3 hauria de vetllar més per la pluralitat de les seves tertúlies, siguin de matí o de tarda. El passat 14 de juny ja en vaig interceptar una, en aquest cas d'Els Matins, que també va ser un pim pam pum contra el PP.

A un dels tertulians se li va ocórrer parlar de la conspiració de moda en cercles poc informats -el relleu de Rajoy per Aznar- i tota la resta s'hi van apuntar perquè l'important era anar contra el PP.

Ni tan sols la presentadora -que en altres coses ho fa molt bé- va encertar a dir que Aznar no era ni diputat al Congrés. Això no l'invalida del tot, però si de debò Brussel·les imposés una operació a la italiana dubto que el Monti espanyol fos José María Aznar.

D'acord, el PP s'ho ha guanyat a pols. Miquel Iceta va arribar a fer en el seu bloc un recull d'una quarantena de disbarats que van dir Aznar, Acebes, Vidal-Quadras i companyia durant el debat de l'Estatut. Fins i tot n'hi havia de Rajoy.

Però els del tripartit també es van empescar aquell famós annex de l'Acord del Tinell mitjançant el qual es comprometien "a no establir cap acord de governabilitat" amb el PP ni aquí ni a Madrid. Mariano Rajoy el deu tenir guardat en un calaix de la Moncloa per quan anem a negociar el pacte fiscal si mai s'arriba a negociar.

Amb el PP encara s'hi val tot: Daniel Sirera ha rebut de tot arreu -jo el primer, eh?-, però hem oblidat que Iniciativa també va posar una exdiputada, Dolors Comas d'Argemir, al CAC. Almenys Sirera ha estat dos anys allunyat de l'activitat política; l'exdiputada d'ICV van ser només unes setmanes. L'esquerra tendeix a pensar en la pluralitat dels mitjans públics quan està a l'oposició, no quan governa.

Per això, ens agradi o no, cal recordar que el PP va assolir en les eleccions al Parlament 387.000 vots, és a dir un 12% i fins a 18 diputats. Per situar-nos: és la tercera força política -Esquerra per exemple va quedar relegada a la cinquena plaça- a només deu diputats de l'anterior partit majoritari del Govern: el PSC, que es va quedar en 28.

Mai les distàncies no havien estat tan curtes. Potser destacar, d'altra banda, que el PP governa també la tercera ciutat de Catalunya, Badalona, o altres del cinturó metropolità com Castelldefels. Per tant, la gent que vota PP -o Ciutadans, només faltaria- són tan catalans com vostè o jo. No podem anar pel món posant etiquetes de català bo o català dolent perquè un país es fa amb tothom.

En canvi, TV3 encara sembla de vegades la contraportada de l'Ara. El tractament de Televisió de Catalunya -i de Catalunya Ràdio- a tots els partits hauria de ser exquisit. Entre d'altres raons perquè la Corpo la paguem entre tots: 360 milions de pressupost dels quals només són són ingressos propis. Els 260 restants són finançament públic.

I la TV3 de Brauli Duart i Eugeni Sallent -com la Catalunya Ràdio de Fèlix Riera, suposo- encara s'assembla massa a la de Mònica Terribas en algunes coses. Potser perquè per formació professional els falta la sensibilitat periodística per caçar aquests detalls. Sí, i ja sé que a Telemadrid és pitjor, molt pitjor. Però jo, com a català, no vull que TV3 s'assembli a Telemadrid, sinó a la BBC. Televisió de Catalunya està al servei del país, però el país és plural.