A Veneçuela, es practica el culte a María Lionza, una mena de religió popular on s’hi combinen elements catòlics, indígenes i africans.

María Lionza, la divinitat principal d’aquesta religió sincrètica, està acompanyada de tota una sèrie de corts de sants, una de les quals és la Cort Llibertadora, presidida per Simón Bolívar, dit el Llibertador, on es troben tots els veneçolans que, durant les guerres de la independència de l’Amèrica del Sud, van lluitar contra Espanya: Antonio José Sucre, José Antonio Páez, Francisco Miranda, Simón Rodríguez, etc.

Doncs bé, tenint en compte que lluitaren contra Espanya i la seva opressió, jo em permeto adreçar una pregària als sants de la Cort Llibertadora.

En primer lloc, els demano que la manifestació del proper Onze de Setembre sigui un èxit rotund i incontestable com van ser-ho les manifestacions de la Diada de 1977 i, ara fa dos anys, la del 10-J.

Dirigint-me, en especial, al sant president de la Cort Llibertadora, jo li suplico humilment que il·lumini Artur Mas perquè comprengui, d’una vegada, que si la gent es manifesta no és pas pel pacte fiscal sinó per la independència.

Per això, prego al Llibertador que s’aparegui en persona al Molt Honorable Senyor President per dissuadir-lo de caure en la temptació d’iniciar cap mena de conversa amb Madrid, perquè aquestes negociacions sempre resulten ser a la baixa, tal com molt bé ho sap Francesc Macià.

Evidentment, el Llibertador no seria on és ni tampoc s’hauria guanyat la glòria si hagués intentat assolir una entesa amb Madrid.

També li demano que provoqui a Espanya aquella combinació d’arrogància imperial i d’impotència que tan el va afavorir a ell ara fa uns dos-cents anys.

Prego també als sants llibertadors que les eleccions catalanes se celebrin abans que la troica comunitària hagi pres una decisió sobre Espanya, en un moment, doncs, que Catalunya pugui presentar a Europa una agenda pròpia.

També desitjo que, en aquests comicis, les forces independentistes —Solidaritat, ERC i la CUP— assoleixin uns resultats òptims, que puguin presentar-les com a beneficiàries del desgast de CiU i del descrèdit del PSC-PSOE.

Demano també que el PP no avanci i que els col·laboracionistes de Ciutadans —o de la UPyD— i els fatxes de la Plataforma es quedin al Grup Mixt o, millor encara, al carrer.

Estic disposat a fer totes les ofrenes necessàries als sants llibertadors perquè, amb la major rapidesa possible, arribi a Europa i a tot el món sencer la denúncia del secular espoli fiscal espanyol que pateix Catalunya, del tot comparable als tributs que Espanya cobrava de les colònies americanes.

Així mateix, els demano també que facin arribar a tots els confins de la Terra els missatges espanyols d’odi al jugador de hoquei Àlex Fàbregas, com també els comentaris ofensius apareguts arran dels focs de l’Alt Empordà.

També els suplico que facin veure a tots els catalans que l’única alternativa possible a l’onada neocentralista espanyola és la independència.

En la seva existència terrenal, els sants llibertadors van haver d’enfrontar-se a les tropes espanyoles del general Pablo Morillo, qui, a Amèrica, va practicar una repressió i una violència atroç, igual com van fer-ho les forces borbòniques a Catalunya un segle abans.

Nosaltres, però, ho tenim força més senzill perquè l’única Brunete que tenen a Espanya és la mediàtica, i encara gràcies.