La Punteta · 8 d'Abril de 2016. 13:48h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Problemes de lideratge

Dimarts passat vaig felicitar Manuel Cuyàs per un article sobre el que havia estat l’amo d’El Punt, Joan Bosch. Vam arribar a la conclusió que no només se’ns estan morint els mites (Casals, Ballarín, Cruyff), sinó que ens estem quedant també sense lideratges.

La prova és que la sessió de control de dimecres passat al Parlament no va ser ni carn ni peix. Lluís Rabell va dir que el manifest Koiné li semblava “inquietant” i el president Pugidemont es va limitar a va contestar que no “és feina de governs signar manifestos”.

Llavors el president del grup parlamentari de Catalunya sí que es Pot va lamentar la “tebior” de la resposta i va pujar el to dient que li semblava una mostra de fonamentalisme “cultural”, fins i tot “racista. Tant se val, Puigdemont no va sortir del guió i va contestar que “els compromisos polítics del Govern estan definits en el programa de Govern”.

Tot seguit Miquel Iceta va preguntar sobre la moció de desobediència la CUP i el president va dir que que això ho havia de preguntar a la Mesa. Iceta va replicar amb un “no té opinió sobre això?”, però Puigdemont va dir que no li podia respondre “sobre com s’organitza el Grup Parlamentari de Junts pel Sí”. Com si ell no en fos membre.

Inés Arrimadas va insistir sobre la mateix qüestió i el president va tornar a dir que era un tema “debatut en el conjunt del grup”. La presidenta del grup de Ciutadans no va desaprofitar l’avinentesa: “Señor president, a un presidente de la Generalitat que promete a la gente que va a hacer la independencia no pueden temblarle las piernas para responder a estas preguntas”.

Perquè, a veure, els ciutadans no tenen dret a saber què pensa el seu president del manifest Koiné o de la moció de la CUP?. A més de l’entrevista secreta de Oriol Junqueras amb Pedro Sánchez i la carta de Montoro, han estat dos dels tema estrella de la setmana.

Crec, modestament, que Carles Puigdemont -i Neus Munté el dia abans- van perdre l’oporutnitat de tranquil·litzar els més de tres milions de catalans que tenen el castellà com a llengua materna. No costava tant fer com Joan Tardà, gens sospitós de connivència amb el PP o Ciutadans.

Però el rovell de l’ou no és aquest, sinó si el president té opinió o no sobre qüestions de país. Ens hem cregut tant la cantarella que el procés era una cosa de la gent que hem oblidat que els països, per avançar, necessiten lideratges. Fins i tot lideratges forts.

A més, Puigdemont té un problema afegit: la manca d’autoritat. Ell no va sortir elegir com a resultat d’un procés electoral, sinó que el va posar Artur Mas. Ni tan sols era el candidat per Girona de la llista vencedora. Si no espavila a imposar la seva autoritat passarà a la història només com el president vist i no vist.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

7 Comentaris

#7 angelito, barcelona, 08/04/2016 - 21:38

Bién, Puchi, bién.

#6 Oriol2, BCN, 08/04/2016 - 21:31

Sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb l'Arrimadas. Si el Puigdemont ha de liderar el procés insurreccional que ens durà a la independencia (era això, oi?) estaría bé que tingués una opinió pública sobre els temes més bàsics. Ara, trobo encara més greu que no respongui sobre la moció.

#5 Oriol2, BCN, 08/04/2016 - 21:28

La Muriel Casals era una persona respectada, però considerar-la "mite" em sembla exagerat. El Cruyff era un mite futbolístic, i ja sabem què és això. El Mossèn Ballarín era un mite? Pel Mossén Tronxo i les tertúlies amb la Mari Pau Huguet a principis dels 90? Però, home...

#4 Rivas, Hospi, 08/04/2016 - 20:27

Rius: ¿está usted pidiendo que Puigdemont y Munté "disimulen", como Tardà, su connivencia con el manifiesto del grupo Koiné? Yo casi prefiero a estos últimos, que van de frente.

#3 PepetCabrejat, Bcn, 08/04/2016 - 19:03

Per cert, el manifest Koiné ha estat una bona ficada de pota. No dic que hagi fet mal al 'prusés' pq aquest ja està mig difunt.