La Punteta · 6 de Desembre de 2016. 20:15h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Problemes de lideratge

Puigdemont, passant davant la premsa al Parlament

Per primera vegada en molt de temps estic d’acord amb Pilar Rahola: “al procés li falta lideratge”, segons va afirmar el passat dia 14 a Rac1. D’entrada, vaig pensar que era una carrega de profunditat de Mas contra Carles Puigdemont. Fins i tot malgrat la famosa paella de Cadaqués. Però la conec: és impossible que la Pilar escrigui o parli al dictat.

El sobiranisme, en efecte, té dos problemes. Un és el friquisme, que ha afectat fins i tot a les capes més altes de la societat. Aquí tenim gent que proposa cedir el port de Tarragona a l’Armada xinesa, reivindica la catalanitat de Santa Teresa o augura que Catalunya serà la nova potència d’Occident sense que ningú s’esgarrifi.

L’altra és la manca de lideratge de la nostra classe política. Han dit tant allò que el procés era de la gent, que anava de dalt a baix, que al final ens ho hem cregut. Però els països, per avançar, necessiten algú al capdavant. Ja està bé de tanta tonteria igualitarista. Anglaterra, al seu pitjor moment, va tenir un Churchill. I França un De Gaulle.

En això la política és una mica com el futbol. Oi que el Barça té Messi?. Doncs el mateix. És tan respectable el davanter argentí com Arda Turan o Sergi Roberto, però n’hi ha un que fa de líder. Per això la meva confiança en el procés disminueix progressivament.

Tenim lideratges sòlids? Vet aquí alguns episodis ordenats cronològicament:

El passat 8 de novembre la portaveu del Govern, Neus Munté, li va dir “racista, masclista i homòfob" a Donald Trump 24 hores abans que resultés elegit. S'ha de tenir una vista. Segurament Munté es va deixar endur per la seva condició de dona, de militant de la UGT i per l’opinó dominant, però s’ho hagués pogut estalviar. Només calia ser conscient que el candidat republicà podia guanyar.

Dues setmanes després, el 22, també a la roda de premsa de govern, li anava a fer una foto amb el mòbil. Va coincidir que estava a punt de beure una mica d’aigua mentre un company li feia una pregunta. En adonar-se'n, va frenar en sec i va deixar el got.

Potser és només un detall. O algun assessor d’imatge li ha recomanat que no begui davant les càmeres. Però em va cridar molt l'atenció. Em va recordar els polítics que es treuen les ulleres davant els fotògrafs. Al darrer ple vam ensopegar a passadissos i va fer com si no em veiés. Poca capacitat d’encaixar les crítiques.

L’endemà de la victòria Trump el vicepresident Junqueras va decidir fer unes declaracions als passadissos de la cambra. No resumiré les manifestacions en sí perquè les tenen senceres aquí, però d’entrada va jugar al gat i a la rata amb els periodistes.

Primer va aplicar l’avui no toca: sobre Trump, sí; sobre Pressupostos, no. Després va rumiar si les feia davant les càmares o només per a les ràdios. Tot seguit va consultar la cap de premsa. I finalment va deixar anar un minut i mig sobre la devaluacio del dòlar i el comerç Àsia-Pacífic. Un tema apassionant.

Eren més les declaracions d’un professor universitari que d'un vicepresident del Govern de la Generalitat. En acabar se’m va escapar: “Oriol, tu vols sortir a la CNN?” perquè imaginin el que fa trempar a la premsa catalana la relació de Trump amb la zona Àsia-Pacífic. Per cert, el procés no va sortir enlloc.

Com el president de la Generalitat. En aquest cas va passar dia 30. En sortir de l’hemicle per anar al seu despatx del Parlament passa necessàriament davant els periodistes. Però sempre fa com si no hi hagués ningú. Parla amb un conseller. O mira al terra. O al sostre. Sembla que la premsa li faci por. Ell, que ha estat periodista.

L’altra dia va passar a dos pams de mi i també va fer veure que no em veia. Que consti que jo no he hi he tingut mai una relació estreta -sempre cal mantenir les distàncies amb el poder- però ens coneixem des de fa anys. Hem estat col·legues de professió.

Com que anava amb un conseller -el nom del qual estalviaré de dir per pietat- aquest tampoc es va atrevir a saludar. Més tard el conseller devia ser consciente de la situació i, en tornar a passar, va fer la brometa habitual sobre que sóc un perill públic o similar.

Finalment, no voldria acabar sense l’embolic de la consellera Bassa amb Fidel Castro. A mi ja em sembla prou gros que un membre del Govern elogi les "bonances" d'una dictadura a twitter encara que sigui d’Esquerra. Però encara més que afluixi l'endemà. Si no estàs segur del que dius no ho escriguis. Més val rumiar les coses abans de dir-les. 

En tot cas, la pregunta fa feredat: on són els líders?

7 Comentaris

#5 Carlos Gomez, Bcn (Valencia Nord), 07/12/2016 - 09:19

Al voltant de mediocres nomes i ha mediocritat.

#5.1 La trepa sense suc, Bcn, 07/12/2016 - 19:38

Si encara fossin mediocres!

#4 Juan Garcia Garcia, Garcia, 07/12/2016 - 08:32

Des del temps d'en Pujol, corrupte però gran polític, a Catalunya només hi ha polítics mesquins, qui pot se'n va cap a Madrid (Borrell, Rivera, Ayllón, etc.) a fer política de veritat, mirant cap a Europa i cap el món.

#3 pepe.-., andorra, 07/12/2016 - 00:36

no hay lideres pq los q mandan se encargan de hundir a quienes les pueden hacer la competencia. carl sagan tiene un libro donde se habla de eso, se pregunta donde estan los lideres de nuestro tiempo.

#3.1 pepe.-., andorra, 09/12/2016 - 02:21

el libro se llama, el mundo y sus demonios....

#2 PepetCabrejat, Bcn, 06/12/2016 - 23:41

I el tercer problema és que a Europa el nacionalisme català es veu com un altre moviment populista dels sorgits darrerament. Quan en Mas treu un article amb el títol 'El nostre sobiranisme no es populista' per alguna cosa serà, pq és un egòlatra incompetent pero no és tonto.

#1 Carlos Gomez, Bcn (Valencia Nord), 06/12/2016 - 21:09

"...Més val rumiar les coses abans de dir-les."


El problema es aquest, Rius. Catalunya esta en mans d´uns rumiants desde fa temps.

I aixi anem.