La Punteta · 16 de Setembre de 2016. 20:31h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Quan vam començar a manipular la història? (3)

La famosa foto de Manel Armengol

Quan vam començar a manipular la història a Catalunya? Sospito que el primer en fer-ho va ser Joel Joan durant l'homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Palau de la Música el 2008 quan va convertir la famosa foto de Manel Armengol -la d’uns grisos apallissant porrà en mà uns manifestants al Passeig de Sant Joan- en un acte a favor de la independència. Encara que en aquest cas potser se li pot perdonar perquè va ser una performance, no una tesi doctoral.

L’historiador Andreu Mayayo, que havia estat alcalde de Montblanc amb ICV, el va repassar uns dies després en un article a El Periódico en el que va recordar que "aquella manifestació va ser pro amnistia" i no a favor de la independència (1). A la Transició, en efecte, no es cridava “in-inde-independència”, sinó “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”.

Després, com a exemple de posar la història al servei de la política, hi ha els actes del Tricentenari. Però d’això ja en vaig parlar en un article anterior i no hi tornaré a insistir. Em fa vergonya.

Ara hem començat a manipular també el discurs de Jordi Carbonell a la Diada del 76. El fill ja va criticar en una carta oberta la vigília de l’Onze de Setembre que se la seva figura se l’apropiés ERC, la CUP i Podem. “La veritat és que mai m’hauria imaginat que, tan sols quinze dies després de la seva mort, s’utilitzés la seva figura per promoure quelcom que no s’ajusta a allò que ell defensava”, lamentava (2).

Pel que sembla, quan hi hagi un nou govern d’esquerres a Catalunya es podrà considerar l’acte de Sant Boi com la línia de sortida. Com l’Entesa Catalana de Progrés -la coalició al Senat de PSC, ICV-EUiA i ERC del 2000- va ser el prolegomen del triparit.

D'aquella Diada hi ha una frase que ha passat a la història (“que la prudència no ens faci traïdors”) a la que li estem donant un sentit -indepe, per descomptat- que abans no tenia. Si algú repassa el discurs íntegre de Jordi Carbonell aquella jornada no va dir-ho el que ara diuen que va dir.

Fins i tot ho admet Vilaweb en la transcripció que va fer a partir de l’enregistrament de la cadena Ser. “Hi ha una frase atribuïda a Carbonell que ha passat a la història: ‘Que la prudència no ens faci traïdors.’ Però –tal com es pot comprovar en la transcripció– no la pronuncià exactament així. ‘Som intransigents en la nostra moderadíssima posició, perquè no volem que la prudència ens faci traïdors’, va declarar”, explica el digital.

De fet, el paràgraf sencer diu així: “Això que demanem avui –’les institucions i els principis de l’Estatut de 1932’– no és tot el que voldríem, no és el que teníem el 1714 (…). Però som pràctics i constructius. Demanem poc perquè sabem que l’accés a la democràcia és difícil. Hi ha ningú que pugui dir que venim amb noves exigències? No! Moderadament, prudentment, només demanem que ens tornin allò que ens van prendre el 1939”. Jordi Carbonell demanava l’Estatut de Núria!.

“Molts -va continuar aleshores- pensen que som massa moderats; el nostre poble és moderat. Ara, som intransigents en la nostra moderadíssima posició perquè no volem que la prudència ens faci traïdors. Els qui estan acostumats a actuar amb la contundència i amb la duresa que els permet la força que no s’equivoquin: moderació no és feblesa”.

Esquerra, per descomptat, s’ha apuntat també al festival. Per la Diada difonia un manifest (“Un futur per a tothom”) en el que s’afanyaven a adaptar la història a les necessitats del moment. A veure si ens injectem tots plegats una mica d'ànims.

D’entrada explicaven en el document -publicat a El Punt-Avui i a l’Ara- que “Ja ho va dir Jordi Carbonell, exemple de lluita i dignitat, l’any 1976 a Sant Boi, davant d’un milió de compatriotes: ‘Molts pensen que som massa moderats. El nostre poble és moderat. Ara, som intransigents en la nostra moderadíssima posició, perquè no volem que la prudència ens faci traïdors’”.

Però es deixaven el paràgraf anterior a la famosa frase en la que el traspassat president del partit demanava “les institucions i els principis de l’Estatut de 1932”!. A banda que cometien un altre error, sospito que aquest involuntari: confonien la Diada del 76 amb la del milió de persones. Aquesta va ser la del 77, no la del 1976.

Ja sé que el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, tenia set anys a la Diada de Sant Boi, però és historiador i hauria d’evitar que el seu partit manegués la història d’aquesta manera o, encara pitjor, cometés errors com aquest. O la seva trajcetòria acadèmica, quan deixi la política, quedarà seriosament afectada.

En fi, a la Diada del 76 no es va demanar la independència, sinó la fi de la dictadura perquè Franco havia mort uns mesos abans, però l’anomenat búnquer resistia. De fet, Adolfo Suárez -al que ara reivindica fins i tot Joan Tardà- havia estat designat president del Govern espanyol només dos mesos abans: el juliol d’aquell any.

En resum: aquell dia Jordi Carbonell no va reivindicar la independència ni els Països Catalans, sinó simplement l’Estatut del 32. I va acabar el seu parlament amb aquestes paraules: “Llibertats! Amnistia! Estatut d’Autonomia! Visca Catalunya!”. Ni tan sols Visca Catalunya lliure. Faríem bé tots plegats de no estirar la història com un xiclet. Per la credibilitat del propi procés.



(1) El Periódico (Andreu Mayayo): "Èpica independentista", 17 d’octubre del 2008

(2)  El Punt-Avui (Jordi Carbonell i Curell): “Carta oberta al sorganitzados de l’acte davui a Sant Boi”, 9 de setembre  del 2016

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

 

37 Comentaris

#28 Rosa M, Sabadell, 18/09/2017 - 14:51

El manifestatnt gran que hi ha a terra és deia Ferran (no recordo el cognom, però segur que molts el recordaran). Era militant actiu del PSC

#27 Daniel Font, Barcelona, 22/09/2016 - 07:57

Hola, Xavier. Efectivament, la manifestació era per l'amnistia i els burros del govern civil van decidir embolicar-ho. Entre els apallissats de la foto hi havia en Joan Reventos ( ! ) que era en el munt de persones. La realitat es la realitat.

#26 Galderic, Barcelona, 20/09/2016 - 11:07

Aquest article reflecteix l'enorme miopia del Régimen i el fracàs dels catalanoespanyols que el que han aconseguit és que els que l'any 1976 no volien la independència ara la vulguin.
Ara es veu l'immens frau de la Constitución i que el 23-F va ser un cop d'estat reeixit

#26.1 pepe.-.-, andorra, 22/09/2016 - 15:05

sera para ti, para mi no refleja eso, y los si hay mas q quieren una separacion es por el adoctrinamiento en las escuelas, no pq haya gente q ha cambiado de opinion, en 30 años pasan muchas cosas. Y el 23 de febrero fue una forma de echar a los ultimos militares franquistas con poder real.

#25 E.Gimeno, Gelida, 20/09/2016 - 08:48

Bueno y qué?. ¿Qué quiere que vayan con la verdad por delante y un "lliri a la má"? frente a tribunales ejércitos etc...?

#24 Ignasi, Madrid, 19/09/2016 - 11:17

Me asombra cómo el nacionalismo es capaz de producir de la noche a la mañana, mitos milenarios, tradiciones centenarias y esencias inmutables.

El último es el desfile de la Coronela, una ocurrencia de anteayer que ya se ha convertido en un símbolo sagrado. No es extraña la manipulación con Carbonel

#24.1 Galderic, Barcelona, 20/09/2016 - 22:37

I tant, fixa't amb els mites del Cid, o de la Reconquista i Don Pelayo. Mira a les generacions d'espanyols enganyats i manipulats. Quines "ocurrencias ".

#24.2 pepe.-., andorra, 22/09/2016 - 15:02

la hispanofobia de galderico raya en la obsesion, a ver chaval, el cid existio, la reconquista existio y don pelayo existio, otra cosa es q se haya exagerado, como el roldan gabacho o el sigfrido aleman, pero una cosa es un mito basado en un hecho y otra es inventarse un mito o tradicion, como esta.