Catalunya pateix una situació greu de discriminació respecte de la resta de l’Estat. En efecte, amb 632 km Catalunya és el territori de l’Estat amb més vies de peatge. Això significa que la meitat de vies de gran capacitat són de pagament. En canvi, només el 18% de les vies de gran capacitat de tot l’Estat són de pagament.

És lògic que els ciutadans estiguin indignats.

Cal posar de relleu, tanmateix, que aquells que ara impulsen la campanya, en el seu moment des del Govern van passar de la “Catalunya lliure de peatges” als “Peatges més cars de la història de Catalunya”. L’únic peatge eliminat físicament a Catalunya va ser el de la B-30 a Sant Cugat, amb un Govern de CiU a la Generalitat.

CiU està treballant en tres direccions:

a) Instar l’Estat a construir les vies lliures de peatge pendents a Catalunya (N-2/A-2, B-40/Quart Cinturó,A-27, N-340/A7...).

b) Exigir a l’Estat que es creï un Fons específic per homogeneïtzar i rescatar peatges.

c) Establir un sistema de bonificacions propi de Catalunya per a ús freqüent de la via, vehicles d’alta ocupació i vehicles ecològics.

Moltes de les concessions són de la mateixa Generalitat. En el seu moment l’alternativa a una nova autopista amb peatge era, simplement, no tenir autopista. Les barreres de Tabasa, Cadí, Terrassa-Manresa, Túnels del Garraf, Maresme i Mollet són concessions de la Generalitat i, per tant, protestar a aquestes barreres és anar contra la capacitat financera del Govern de Catalunya.

S’ha d’aplicar el Codi de Circulació per una qüestió bàsica de seguretat i legalitat. En aquest punt convé fer tres matisos:

a) Els Mossos no denuncien directament els usuaris que no paguin el peatge. El Servei Català de Trànsit es limita a gestionar les denúncies fetes per les concessionàries. Té l’obligació de fer-ho.

b) Els diners recaptats (100 euros) amb les multes no serveixen per rescabalar les pèrdues de les concessionàries.

c) Les concessionàries, si volen recuperar la tarifa, hauran d'iniciar un procediment civil contra l'usuari. És cosa seva.

Des de CIU tenim clar que quan toqui gestionar el conflicte amb l’Estat (això podria passar amb la hisenda pròpia de Catalunya), no demanarem als ciutadans que incompleixin una llei de l’Estat. 

Oferirem als catalans que compleixin una llei del Parlament de Catalunya, expressió democràtica de la nostra sobirania com a nació.