La Punteta · 28 d'Abril de 2016. 13:34h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Refugiats? Parlem-ne

Pancarta penjada a l'Ajuntament

Àustria -un dels països en els que en s’emmiralla Artur Mas- ha decidit aixecar una tanca a la seva frontera i endurir la política d’asil i immigració arran de la crisi dels refugiats. Aquí anem al revés. El president Puigdemont va a la Moncloa a parlar de a la independència de Catalunya i en el document que lliura a Mariano Rajoy -era el desè punt de 46- hi ha l’acollida de refugiats.

El document, en efecte, recorda que “las administraciones catalanas están en disposición de acoger 4.500 personas refugiadas”, destaca que la Generalitat "tiene competencia exclusiva” i demana dades sobre el “número previsto, momento de llegada, edad, perfil laboral o necesidades sanitarias”. Pel que sembla és una de les prioritats del Govern.

Sis dies després, dimarts passat, el president assisteix a un acte amb Ada Colau i Rafael Ribó i afirma que “les males pràctiques fan avergonyir a Europa” i “ataquen l’essència de la pròpia construcció europea” en al·lusió a l'acord amb Turquia. En un tema tan sensible com aquest no hi ha cap diferència entre el llenguatge de CDC, Barcelona en Comú o la CUP: són iguals. La mateixa alcaldessa ha fet penjar a la façana de l'ajuntament una pancarta gegant amb el lema "Refugees Welcome".

Per descomptat que Europa ha d’acollir refugiats que fugen de la misèria i d’un país en guerra. Però també crec que Catalunya ha complert, amb escreix, la seva quota de solidaritat. Al capdavall, és l’únic país del món sense estat propi que ha rebut més d’un milió d’estrangers en deu anys. Cap altra nació sense estructures d’estat ha patit un impacte demogràfic similar.

L’any 2000 hi havia un 2,9% d’immigrants -180.000 persones- i el 2015 més d’un milió -quasi un 14%-. En el benentès que sempre són més: els immigrants sense papers no surten a les estadístiques. I els que s’han nacionalitzat tampoc: deixen de sortir-hi.

A Lleida el nombre d’estrangers és del 20%, a Santa Coloma de Gramenet també del 20%, a Figueres del 28%, com a Mollerussa. A Salt del 40%, a Alcarràs del 30%, Santa Coloma de Farners del 20%, a la Bisbal de l’Empordà també del 20% i a Vic del 23% per esmentar municipis repartits per tot el territori.

L’ideal és no superar -com a molt- el 10% perquè més enllà d’aquesta xifra dificulta la integració. Els immigrants tendeixen a agrupar-se per nacionalitats o cultures. És normal: és humà. Però això afavoreix també la creació de guetos encara que aquí ens resistim a acceptar-ne que n’hi ha. Fa temps vaig visitar la casa museu de Jospe Pla a Palafrugell. Hi havia tres carnisseries halal pels voltants. Ha quedat en ple barri islàmic.
 
Catalunya pateix un excés de confiança en aquest sentit: com que es va integrar la immigració dels anys 60 i 70 ens pensem que ara serà el mateix. Però un sobiranista com Heribert Barrera ja va advertir fa una quinzena d’anys que "no es pot comparar de cap manera amb la immigració subsaharania o magrebí” (1). Tothom se li va tirar a sobre llavors, però no s’ha fet res des d’aleshores i, previsiblement, la situació ha empitjorat.

Fins i tot Francesc Candel, al seu clàssic sobre Els altres catalans (1964) advertia del perill que la immigració "s'empassés la regió" (2). Candel considerava que la immigració pot ser perillosa “per a Catalunya com a Catalunya" (3). Perquè, a més, si deixem entrar refugiats deixem entrar també immigrants econòmics, no?. Hi ha més estat a Síria malgrat la guerra civil que a Somàlia o Afganistan.

El problema és que la nostra classe política, també en aquest tema, viu en una bombolla. El dia que el president Puigdemont va anar de visita a Salt, en el seu primer desplaçament oficial, no va sortir de les dependències oficials: l’Ajuntament, l’Oficina Municipal d’Habitatge i el Centre Residencial d’Acció Educativa. N'hi ha prou per travessar el túnel que connecta el barri vell amb els carrers d'Àngel Guimerà o de Torras i Bages i entres en un altre món. Jo ho he fet.

Acollir refugiats? Sí però amb registre de dades personals -no com va fer la Merkel- i amb un compromís d’integració: cal aprendre, a Catalunya, el català i el castellà. L’estat és aconfessional i està reconeguda la igualtat home-dona, entre d'altres reivindicacions que ens hn costat molts anys de guanyar.

Tinc la sensació que, en la seva desesperació, els refugiats consideren que l’asil a Europa és un dret que tenen. No exactament, és un dret que els hi atorguem. Però sempre drets a canvi de deures. Quants refugiats, per exemple, han acollit les monarquies del Golf?.

En fi, podem fer dos coses: fer el progre i tanca els ulls -que políticament és molt més rendible- o assumir que tenim un problema i posar fil a l’agulla. El periodista Ignacio Cembrero, un dels millors especialistes sobre el Magrib, acaba de publicar un llibre (4) en el que recorda que Barcelona és el lloc amb més islamistes radicals de tot l'Estat. Tampoc és una dada del tot inèdita: ho sap tothom des de wikileaks. En això som una potència. Encara no he sentit cap membre del Govern parlar-ne.

 


(1) Enric Vila: "Què pensa Heribert Barrera?", Dèria Editors, Barcelona, 2001. Pàg. 117

(2) "Els altres catalans". Edicions 62, Barcelona 2008, pàg 107

(3) Op. cit, pàg. 348

(4) "La España de Alá", La Esfera de los Libros, Madrid 2016

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

19 Comentaris

#10 pepe., andorra, 29/04/2016 - 21:44

curioso, pero el presidente hungaro hacia un discurso en el ultimo dia nacional de Hungria muy critico con la burocracia de la UE y muy en la linea de los vd. cree Don Xavier. Si no ha leido la traduccion de ese discurso, busquelo y lealo, otra vez Hungria de parapeto en Europa contra el islam.

#9 Tema delicado y políticamente incorrecto, Más d lo mismo, hipocresía acreditada, 29/04/2016 - 20:21

Lo más prudente es q los refugiados q entren tengan documentación...y mejor si son familias de sangre!
En " La Retirada" lo españoles refugiados d la guerra civil lo pasaron tan mal o más q los q metio Franco, el campos d concentración aquí!!!
Dos iaios míos fueron refugiados, su familia NO

#8 Pel de les 10.55, ., 29/04/2016 - 11:46

La Guerra Civil espanyola va provocar un allau de 500.000 refugiats que el 1939 varen fugir per la frontera francesa. Em pregunto què li hauria passat a tota aquesta gent si a l'altre banda de la frontera s'hagessin trobat amb personatges repugnants com aquest individu que signa 2fvckCatalonia".

#8.1 Pues hubiera pasado q a muchos les hubiera favorec, Barcelona, 29/04/2016 - 20:24

Depende de lo q hubieran hecho no habría pasado nada...y si eran una familia en una gran capitl como Barcelona menos...lo digo x experiencias familiares...los q se quedaron en Barcelona en su casa, pasaron hambre los primeros tiempos pero sólo eso.
Los q se fueron lo pasaron peor en Francia!

#7 Josep Pagès i Canaleta de CARDEDEU, EL VALLES ORIENTAL. UN DE SOL NO PAS DOS, 29/04/2016 - 11:07

Ara el Govern Català perGuanyar vots o queda be a la Unió Europea diu vol molts Refugiats a Catalunya SR President si no tensDiners perBECAS DE MENJADOR Ara si no alimentes a familias al Atur tenin moltaPOBRESACon podras mentenir i alimentar ELS REFUGIATS ?Algu que mu expliqui costa de entendre

#6 fvckCatalonia, Uropa, 29/04/2016 - 10:55

Metanlos todos en las segundas residencias en la Costa de los jerifaldes separatistas

#6.1 que sí, k, 29/04/2016 - 11:26

Au, fica't la cocaïna que esnifes pel forat del c..

#6.2 qué bien, l, 29/04/2016 - 11:57

Yo los llevaría a todos a la residencia de verano del sr José María Aznar y a la de todos esos h.de p. que provocaron la guerra de Irak y la destrucción de ese país.

#6.3 Todo es muy fácil cuando lo hace otro!, Sabadell, 29/04/2016 - 20:29

Es una decisión difícil... para todos y para las familias d verdad refugiadas más.
Hablar es fácil, porque no metemos nosotros en nuestras casas en una habitación uno o dos?
Q nos den la manutención y nos presentamos voluntarios
Q le parece Catalonia?
Mejor ser prudentes y hacer las cosas bien