La Punteta · 1 de Març de 2016. 11:06h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Reivindicació de Jordi Hereu

Hereu, en la presentació del llibre d'Arturo San Agustín

Com que vaig escriure un llibre contra Jordi Hereu (“Contra la Barcelona progre”, 2012), avui em puc permetre el luxe de reivindicar la figura del darrer alcalde socialista de Barcelona: sense ell ara no tindríem el Mobile Wolrd Congress. A Hereu ara li caic bé perquè diu que sóc dels pocs indepes amb els quals s'hi pot parlar.

Quan va guanyar la convocatòria -enfront Londres, que no era poca cosa- va ser perquè tots els grups municipals de l’Ajuntament -i la Generalitat- van fer pinya. Ja ho va dir aleshores: “quan som capaços d’unir, presentem candidatures que són invencibles”.

En l'actualitat, a més de la incertesa pel procés -la senyora Cifuentes ja està a l’aguait-, és evident que Ada Colau no hagués presentat la candidadura o, si l’hagués presentat, no ho hagués fet amb el mateix entusiasme. Mentre que Barcelona en Comú i la CUP segurament pensarien més en el coltan -aquest mineral que porten els mòbils- que en l'impacte que té per a la ciutat.

Després de cinc anys d’alcalde, Hereu va preferir passar al sector privat en comptes d’escalfar un escó al Senat. Com l’exprimer secretari del PSC, Pere Navarro, al que també li van oferir substituir Montilla a la cambra alta, que va optar per buscar-se la vida. Des de llavors l’exalcalde fa una cosa digníssima: pagar Autònoms.

Aquest dilluns me’l vaig trobar en la presentació del darrer llibre d'Arturo San Agustín a la seu de l’editorial Comanegra, que sembla que estigui al mig de Manhattan en comptes de l’Eixample, i em va dir tres o quatre coses que em van quedar gravades. Espero que em permetrà la indiscreció d’explicar-les en públic.

En primer lloc que “alguns independentistes són el principal obstacle per a la independència”. Hi estic absolutament d’acord. Un dels problemes de l’independentisme és el friquisme. L’altre és el passavoltisme: aquells que van hiperventilats. Molts d’ells, per cert, conversos. Algun fins i tot ha arribat a director de diari.

Ho he dit sempre: mentre els referents intel·lectuals siguin Toni Albà, Joel Joan -la seva qualitat com actor a banda- i Núria Feliu no arribarem enlloc. És que ni Xavier Sala i Martín per molt professor de Columbia que sigui encara que ell signa els seus articles a l’Ara com a “catedràtic”.

A mi em va caure als peus el dia que, en una tertúlia del Basté, es va ficar amb la filla del Rei, que té vuit anys. Sense que, per cert, ni el presentador del programa ni la resta de tertulians diguessin res. Encara li van riure les gràcies.

En segon lloc, que “cada vegada tindrem més estat, però menys nació”. En això també té hi estic d’acord. Jo, aquí, sempre penso en aquell capítol de “La vida amarga” de Pla anomenat “No som res, però fa de mal dir”. És sobre la fugacitat de la vida arran del traspàs d’un pagès benenestant, però en realitat podria ser una metàfora del país.

I, finalment, que “els que demanen estructures d’estat tenen sovint poc sentit d’Estat”. En aquest cas em ve al cap com hem pujat als altars Muriel Casal malgrat la seva estúpida mort. Sospito que fins i tot a ella -que provenia de la tradició laica, progressista i republicana- li hagués fet vergonya.

En fi, Jordi Hereu -errors propis a banda amb els quals vaig omplir un llibre- va ser objecte d’una campanya ferotge de Convergència i Unió perquè per primer cop en trenta anys veien l’Ajuntament de Barcelona a tocar. Els de CiU, en efecte, va ser uns antisocialistes convençuts per la mateixa raó que els socialistes eren uns anticonvergents aferrissats: per la lluita pel poder.

Però el pas de Convergència pel consistori va ser fugaç i aquella esquerra reformista i social-demòcrata amb la qual s’haguessin pogut entendre ha estat substituïda per una d’alternativa i amb peus de fang. Més inclinada als gestos i als titulars que a governar de debò. Governar és també prendre decisions. De vegades doloroses. No sé pas si hi han sortit guanyant, però sobretot no sé pas si els ciutadans de Barcelona hi han sortit guanyant.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

4 Comentaris

#5 Ludwig, Outsland, 02/03/2016 - 13:06

Hereu era un ejemplo de las constradicciones de la percepción política. En muchas encuestas de opinión (publicadas en prensa) se valoraba bien su gestión, pero le castigaba en la valoración personal. En cambio, a su sucesor se le valoraba bastante bien, cuando su gestión se valoraba bastante peor.

#4 Manolo, Barcelona, 01/03/2016 - 19:44

Hereu fue un buen alcalde

Trias, al margen de su entrega total a la Generalitat (prestándole dinero, y haciéndoles concesiones) Cuando llegó el momento se arrugó y se hizo en los pantalones frente a los antisistema

No fué un buen alcalde

La Colau tampoco resulta buena alcaldesa. Ya se está viendo

#2 Alfons Maristany, BCN, 01/03/2016 - 16:56

Yo vote por Hereu y perdimos
Y vote por él porque le conozco
Una persona integra,buen gestor quizas mal politico
No se supo vender
Pero prefiero mil veces a una persona honesta y CAPAZ que a vendedores de humo demagogos y veletas
Una pena que perdimos

#1 PepetCabrejat, Bcn, 01/03/2016 - 11:51

No he estat mai un defensor d'en Jordi Hereu però com alcalde li dona mil voltes a en Trias, i no parlem ja de l "Ada Colau.
Anem de mal en pitjor.