La Punteta · 31 de Juliol de 2016. 10:27h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Sí que hi ha fractura social

Junqueras parlant amb l'hemicicle mig buit

Fins ara pensava que les atzagaides en la història de Catalunya eren excepcionals. Em vaig equivocar: són habituals. Tenim, d’entrada, la invasió de Prats de Molló. Que un coronel -encara que fos d’enginyers- pogués planificar una expedició com aquella diu molt sobre les escasses aptituds militars de Macià.

Encara va tenir la sort que un bon advocat, Henry Torrès, li va donar la volta a la truita durant el judici i va convertir-ho en una operació de propaganda. La imatge de Francesc Macià -llavors ja un avi de 64 anys amb bigoti i cabell blanc- devia ajudar-hi. Feia més pinta de senyor que de guerriller.

L’altra era el 6 d’octubre. No m’hi estendré gaire perquè els fets són coneguts. La historiografia més nostrada també ho ha volgut vendre com un episodi romàntic, però com se sap Companys no va declarar la independència, sinó “l’Estat Català” dins de la República Federal Espanyola.

Potser en la llista podríem inclure la proclamació de la República. Toni Soler té un llibre -que he citat en alguna altra ocasió (1)- que descriu no només l’estira-i-arronsa entre Macià i Companys, sinó també les successives les rebaixes. Rebaixes en ple mes d'abril.

El que va començar sent una República Catalana dins d’una “confederació de pobles ibèrics” es convertí tot seguit en una república dins d’una “federació ibèrica” i d’aquí a la Generalitat. Fins llavors ningú tenia ni puta idea de què era la Generalitat.

La recuperació de la Diputació del General medieval no és deu a la pèrfida Espanya, sinó també a dos catalans -Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer- que acompanyaven el malagueny Fernando de los Ríos en la delegació enviada per les noves autoritats provisionals republicanes.

Però, de totes les atzagaides, la que sempre m’ha cridat més l’atenció és quan el rei Joan II va lliuar el 1462 els comtats del Rosselló i la Cerdanya al rei Lluís XI de França per poder fer la guerra precisament a la Generalitat.

Els francesos no ens els van tornar fins més de trenta anys després (1493), però no m’estranya que des d’aleshores els reclamessin insistentment i se’ls quedessin definitivament després de la Guerra dels Segadors. Quan ho tastes i t'agrada no ho deixes.

Per això em temo que el que quedarà del darrer pel del Parlament -que va aprovar les famoses conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent- serà sobretot la foto: els diputats de Junts pel Sí aplaudint mentre l’altra meitat de l’hemicicle estava buit. Els diputats de Ciutadans i del PPC havien marxat i els del PSC i Catalunya sí que es Pot romanien immòbils en els seus escons.

Si hi ha fractura social. Amb aquesta imatge no pots picar a la porta de la cancellera Merkel, ni al Departament d’Estats dels Estats Units ni al Vaticà ni, per descomptat, a les Nacions Unides. De fet, no ens ha donat suport ni Andorra. I això que els hi comprem els formatges.

Ho he dit sempre: no es pot fer la desconnexió amb només la meitat del país. Encara que tingués una majora matemàtica o fins i tot una majoria absoluta de 72 escons. Si per escollir el Síndic de Greuges calen tres cinquenes parts del ple (81) és incongruent plantejar la independència amb menys.

El debat de dimecres només té per objectiu que la CUP voti la qüestió de confiança i, de retruc, donar munició per a la Diada. Ho deia el director d’El Punt-Avui, Xevi Xirgo, -i això que va començar a les JSC- divendres en un article: “Suspendran o sancionaran els diputats? La mesa del Parlament? Vinga! Serà una Diada espectacular” (1). Al cap i a la fi la pròpia ANC va vendre la pell de l’òs abans de caçar-lo i deia que la independència seria per Sant Jordi de ... l'any passat.

Però la política catalana sembla instal·lada en el quan pitjor millor, que històricament no ens ha donat gaire resultats. Cap dels consellers o diputats de Junts pel Sí als quals vaig preguntar durant el darrer ple com acabaria això em van augurar que acabaria bé. La majoria s’arronsaven d’espatlles i justificaven els fets per la coneguda teoria que ara no es pot tirar enrere.

Per ser l'inici de la desconnexió, hi havia més gent caçant Pokemons al Parc de la Ciutadella que independentistes davant del Parlament celebrant una jornada històrica. Una altra.

 

(1) Toni Soler: "El 14 d'abril. Macià contra Companys", Columna Edicions, Barcelona 2011

(2) “No saben què fer”, divendres 29 de juliol del 2016

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

52 Comentaris

#24 La hora de los egoistas, Bcn, 02/08/2016 - 20:49

Solo puedo decir que el mejor resumen del articulo lo hecho usted mismo Sr. Rius: "El debat de dimecres només té per objectiu que la CUP voti la qüestió de confiança i, de retruc, donar munició per a la Diada.". Y podía haberlo titulado: "Por la cuestión de confianza y municion para la Diada"

#22 Barto, Barna, 02/08/2016 - 09:02

Quan pitjor millor. Victimisme en estat pur. Ara ja no poden tirar enrera. Com be dius, ni Andorra ens ha reconegut, tot aquest procés és una mentida.

#22.1 pepe., andorra, 02/08/2016 - 13:28

ni aunque hubiera independencia, Andorra reconocería nada al respecto. Se llevan muy bien con los franceses y a estos no les hace ni pizca de gracia el asunto aunque por educación se lo callen.

#21 E.Gimeno, Gelida, 02/08/2016 - 06:44

Vaya decepción- Yo que por el título esperaba relatos de familias desgarradas y barrios enfrentados a pedradas. Resulta que es que unos diputados se ausentan.

#20 DIVIDITS I SENSE RUMB, Barcelona, 01/08/2016 - 22:23

EN MANS DE LA CUP
ells exigint les seves condicions

I els altres a COMPLIRLES
els necessiten per garantir les cadires

Diran el que calgui
faran el que calgui
per mantenir contents
a qui li dóna soport

Mentres tant Catalunya
ESPERA despres de anys
que algu governi

#19 Pep Lluís, Barcelona, 01/08/2016 - 12:49

Em fas desconfiar quan comentes els fets del 6 d'Octubre, quan realment estàs parlant dels del 14 d'Abril del 31. Et recordo que el 6 d'Octubre del 34, en Macià era mort, i en Companys, President de la Generalitat.

#19.1 pepe., andorra, 04/08/2016 - 21:56

no dice nada del 14 de abril, habla de la invasion del avi en prats de mollo y del golpe de companys el 6 de octubre de 1934, q el avi estaba muerto en esas fechas lo sabe todo el haya leido algo al respecto ya q murio el dia de navidad del año anterior.