Ahir, diumenge 18 de setembre, va tenir lloc la celebració a la pineda de Gavà de la Festa de la Rosa del PSC-PSOE. Els participants patien per les condicions metereològiques ja que amenaçava pluja de bon matí. Els tres "speakers" principals eren la Ministra de Defensa d'Espanya i candidata del PSC-PSOE a les eleccions generals, Carme Chacón; el primer Secretari del PSC-PSOE i ex-president de la Generalitat, José Montilla; i el cap de llista del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Fa temps quan els socialistes tenien el control de totes les administracions aquest acte transpirava il.lusió i energia. L'Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la presidència de la Generalitat, el Govern español....Les coses han canviat molt ràpidament. Ahir, l'ambient era molt més fred. La imatge de Chacón (que ara, després de 3 anys, sembla recordar que era cap de llista catalana....) al costat d'Hereu i de Montilla és demoledora. El cel era ben negre i l'amenaça de llamps i trons per sobre de tots els caps era present... Aleshores Rubalcaba puja a l'escenari i diu que la seva intervenció no serà llarga perque té intuïció i en breu plourà! Quina gran metàfora del "momentum" socialista. I tant que plourà Alfredo, i tant...

I diu poc després el candidat socialista "Catalunya no saldrá sola de la crisis. Catalunya no saldrá sin España...". El que ens faltava per escoltar. El Govern (ell n'era vicepresident) que deia que no hi havia crisis. El Govern (ell n'era vicepresident) que no ha pres les mesures adequades. El Govern (ell n'era vicepresident) dels 6 milions d'aturats. El Govern (ell n'era vicepresident) que no publica les balances fiscals i que promou l'espoli fiscal català. El Govern (ell n'era vicepresident) que vol fer el corredor mediterrani per Madrid. El Govern (ell n'era vicepresident) que porta de bòlit a mitja Europa. Els socialistes que a Catalunya una mica més i ens porten a la fallida...I Rubalcaba té la barra de venir a casa nostra i dir-nos a la cara que sense aquesta España, que ens ofega, no sortirem de la crisis. Es mereix el hashtag #oletu...

Per sort, molts i molts catalans ja fa temps que ho tenim molt clar. Per a uns el cel es va tapant i enfosquint cada cop més. Per a d'altres se'ns obre un gran futur amb una transició nacional que ens ha de portar la llum i la plenitut. Quina intuïció Alfredo!