La Punteta · 2 de Maig de 2016. 08:13h.

JOAQUIM MARIA PERRAMON

Sofisma constitucional

Els idearis polítics de qualsevol ciutadà es fonamenten en la major o menor desitjabilitat de principis o mesures concretes d'ordre social. En el cas més senzill, els consensos es poden establir sobre allò en que una gran majoria està d'acord; aquest podria ser el cas dels drets humans  o les llibertats bàsiques.

Mitjançant un sistema més sofisticat, també es poden establir consensos  acceptant quelcom que ens interessa molt a canvi de renunciar a quelcom sobre el que tenim un rebuig però no és insuperable. Algú d'esquerres, per exemple, pot acceptar la liberalització del mercat laboral a canvi del dret al treball i la iniciativa pública en l'activitat econòmica. En l'ordre territorial es pot acceptar la unitat d'un Estat a canvi del respecte a la identitat pròpia. Un demòcrata pot acceptar una monarquia tradicionalment totalitària a canvi d'un sistema democràtic efectiu.

La Constitució de 1978 encaixa perfectament en aquest esquema de consecució de consensos. La segona via esmentada – objectiu per renúncia – fou particularment important en el context històric de la transició cap a la democràcia en la que pactaven ideologies molt contraposades.

Amb els anys els principis constitucionals s'han desenvolupat de forma asimètrica o desigual. Hi ha principis que eren una mera declaració i no han tingut cap efectivitat, com és el cas del dret al treball o a l'habitatge. Hi ha principis com el que diu (art.47)  que el poder públics impediran l'especulació del sòl que s'han vulnerat per passivitat i miopia del poders públics.

La passivitat dels poders públics ha servit per crear un sistema polític implícit on es tolerava el finançament il·legal de determinats partits polítics (els que tenien poder) i la corrupció. Determinades reformes fetes a partir de casos de corrupció no semblaven orientades a acabar amb la corrupció sinó a promoure una passivitat  més efectiva per tal que no tornessin a  enxampar als corruptes.

Fora de la passivitat, s'han fet normes com la 'llei mordassa' que no deixa de ser la lletra petita del contracte constitucional que no estava quan es va votar i que, un cop apareix, pot fer pensar a molts ciutadans que el contracte establert era indesitjable. El mateix es pot dir de les sentències del Tribunal Constitucional.  La sentència contra l'Estatut va fer veure als votants de Catalunya que no havíem entès prou bé la Constitució.

A través de les enquestes d'acceptació de la Constitució es pot veure molt clarament quines han estat les asimetries en el seu desenvolupament. Solament a efectes de veure cóm les coses han pogut canviar, ens referim a l'enquesta que presenta El Diario (27/09/2013). El titular era que de cada quatre espanyols, tres estaven a favor de canviar la Constitució i un a favor de deixar-la com estava.

Per edats, els més favorables a canviar-la era el grup de que va dels 31 als 55 anys, on s'acosta gairebé al 65 %;  el segueixen el joves de 18 a 30 anys amb el 60 % i, finalment el grup de més edat que va del 65 anys endavant solament una mica més del 40 % vol canviar-la.

Per ideologies els més interessats eren els d'esquerra que arriben gairebé al 80 %. Els de centre-esquerra i els de dreta sobrepassen el 60 %. El centre i centre-dreta estaven per sobre el 50 %. Per partits el que més desitjava el canvi és ERC (un 80 %), UPyD (78 %) CiU (76 %), ICV (75 %). PNB estava pel 65 % i les que menys desitgen el canvi és PSOE (63 %) i PP (58 %).

És curiós la major acceptació de la Constitució del PNB i del PP; tots dos estaven en contra de la Constitució. El PP ha transformat la Constitució al seu gust mitjançant el seu desenvolupament asimètric. I en el cas del PNB el mecanisme de objectiu-per-renuncia ha estat efectiu; la Constitució al PNB ideològicament no li deu agradar massa però ja li està bé mentre respectin allò que desitja.

Si a Espanya realment el sistema polític fos d'un bipartidisme amb el PP i el PSOE i el PNB al País Basc com a força preponderant, es podria pensar que la Constitució és estable. Tanmateix el desenvolupament desigual del contracte constitucional del 78 ha fet aparèixer per una banda l'independentisme que prefereix la unitat amb la Unió Europea com a marc polític de referència i l'esquerra de PODEM i el moviment del 15 M.

Per un altre costat la Constitució s'aprovà l'any 1978, és a dir fa 38 anys. Solament els espanyols majors de 56 anys han votat la Constitució, això és uns 11,3 milions d'espanyols (2015). Actualment el Cens Electoral és d'uns 34,5 milions electors, per tant solament un terç d'aquests electors actuals ha tingut l'oportunitat de pronunciar-se sobre la Constitució. I molts d'aquests electors de 1978 actualment canviarien el vot. 

El desenvolupament dels principis constitucionals  ha estat tant brutalment asimètric que permet que algú que havia arribat a estripar una Constitució quan era jove perquè hi estava en contra arribi a assolir la presidència del Tribunal Constitucional (El Periódico 2/08/2013: Pérez de los Cobos desgarró un ejemplar de la Constitución cuando era joven ). I aquesta asimetria planteja, en aquests moments, un problema gravíssim: a veure qui se'n refia de l'Estat ? Espanya sembla un país on la picaresca està institucionalitzada. Els recurs sistemàtic per part del govern central a lleis de la Generalitat o de l'Ajuntament de Barcelona al Constitucional és un símptoma de que el sistema polític és poc seriós.

En la recerca d'un consens ciutadà cal veure també que l'economia juga un paper clau en les motivacions individuals i que el sistema polític que parteix de la Constitució del 78 ha comportat una gran corrupció i ineficiència econòmica que en bona part ens ha portat a la situació de crisi en la estem; molt pitjor que la d'uns altres països més al nord.

Els nostres fills han de marxar a països amb millors constitucions. D'això també se'n podria dir votar amb els peus. Llàstima no haver tingut aquí la constitució i el sistema polític alemany, per exemple.

1 Comentaris

#1 Jordi, Manresa, 07/05/2016 - 17:38

"Els recurs sistemàtic per part del govern central a lleis de la Generalitat o de l'Ajuntament de Barcelona al Constitucional és un símptoma de que el sistema polític és poc seriós"......ERROR!!! (probablemente intencionado)
Más bien son los políticos los que son poco serios... No escondamos la mano