Neva a Catalunya. O això és el que han dit els meteoròlegs. I tot el país ha quedat col·lapsat, aturat. Els nens no poden anar a escola, els avis han carregat de menjar com si hagués de venir una guerra... i des del departament d'Interior ens han recomanat no agafar el cotxe o no bellugar-nos de casa. El país aturat i col·lapsat per tres flocs de neu mal comptats.

Perquè mira que ha costat veure per televisió imatges de ciutats i viles colgades neu com passa a França, Alemanya, Anglaterra, Suiïssa, Bèlgica... De fet, només n'he vist algunes places de poble mig enfarinades, tres nanos que amb prou feines podien fer una pilota de neu i poc més. La imatge de la platja de Blanes, per exemple, amb mig centímetre de neu era per fer riure.

En situacions com aquesta un se n'adona que una cosa és el que volem ser i una altra el que realment som. No és lògic ni normal que per una enfarinada que en molts casos no arriba ni això Catalunya sigui incapaç de funcionar. No em val l'excusa que situacions com aquesta són excepcionals perquè cada any hi ha algun episodi de fred extrem acompanyat de neu.

El problema, i no el volem veure, és que no estem preparats per gairebé res. Quan no és el temps és Madrid. I quan no Brussel·les. Així mai anirem bé. Aviat instaurem el 'pont de la neu', per oficialitzar jornades com aquestes.