Vaig llegint cada vegada més articles que, de forma oberta o amb insinuacions, vénen a dir que sortir de l’euro seria una bona opció per a que Espanya pogués superar la crisi. Caldria anar responent a totes aquestes persones, perquè a més de ser irresponsables em temo que poden tenir interessos personals o polítics que no ens convenen gens.

L’argument segur que ja l’heu sentit: amb l’entrada a l’euro, Espanya va perdre la capacitat de devaluar la seva moneda. Això vol dir que està lligada a la política monetària que imposin “els europeus”, que semblen obsessionats amb que els països del sud no siguin competitius. D’aquesta manera, diuen, els alemanys asseguren un mercat europeu per als seus productes alhora que impedeixen que altres països puguin arribar a ser tan competitius com ells. Per això, i continuo amb l’argument, al final caldrà que Espanya surti de l’euro i devaluï la seva nova –o vella- moneda. Així les empreses espanyoles podran tornar a vendre barat i els turistes tornaran a fluir cap a les platges espanyoles en comptes d’anar a Croàcia o el nord d’Àfrica.

Sona molt bé, oi? Els alemanys malvats mouen els fils que esclavitzen els pobres espanyols. Ni una paraula del fet que ningú va posar una pistola al pit dels espanyols per a que s’endeutessin multiplicant la seva riquesa o... com bé ha apuntat Xavier Sala-i-Martín, ningú no va obligar Espanya a entrar a l’euro. Alemanya, de fet, no ho veia gens clar.

Però ara ja hi som, i sortir-ne seria una catàstrofe. Més enllà del cost del procés de sortida, que podria ser important, cal pensar què passaria després. Efectivament, la nova pesseta baixaria de valor un 30 o un 40% i això faria que els productes produïts a Espanya passessin a tenir un preu més baix per als estrangers.

Però poca gent sembla tenir en compte tres problemes gravíssims: el primer és que una economia complexa com l’espanyola importa grans quantitats de béns intermedis per produir. D’on surten els motors que van dins els Seat de la fàbrica de Martorell? O el pinso que alimenta els porcs a Osona? Tota la producció espanyola hauria de pagar més cars els productes que necessita, cosa que n’encariria el preu final. A més, moltes fàbriques haurien de tancar per no poder importar prou matèries primeres.

El segon problema arribaria amb el cost de l’energia, que es dispararia per la pujada immediata del preu del petroli i el gas natural, que comprem en dòlars i euros. Estem disposats a assumir increments del 40 o del 50% en les factures d’un dia per l’altre? Estan disposats a assumir-ho els hotelers que figura que baixarien tant els preus? I les fàbriques que exporten en camions? I Iberia? I Renfe?

El tercer problema és el perill que un govern populista com l’actual, que prefereix amagar els comptes reals abans que reconèixer errors, se n’aprofiti. Per què fer retallades quan es pot ordenar al Banc d’Espanya que imprimeixi bitllets? Això ens portaria a que els preus pugessin cada vegada més i ens aproparia al drama de la hiperinflació, que Espanya ja va patir a finals dels anys setanta. Si els preus augmenten un 100% o un 1000% anual per la irresponsabilitat del Govern, això acabaria de destruir l’economia espanyola i la condemnaria al subdesenvolupament del qual havia sortit, amb penes i treballs, durant les darreres dècades.

Qualsevol d’aquests tres problemes ens hauria de posar els pèls de punta, però no sembla afectar la retòrica nacionalista espanyola que carrega els articles que defensen la tornada a la pesseta. Però no patiu, sembla que Grècia en sortirà aviat i podrem comprovar els efectes devastadors sobre el que queda de la seva economia.

Adrià Alsina
http://www.twitter.com/adriaalsina