La Punteta · 6 de Juliol de 2017. 12:59h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Tendències suïcides

El darrer Govern

Catalunya és un país que, periòdicament, té tendències suïcides. No avalua bé les seves forces ni les del rival. Això ens ha convertit en un poble perdedor al llarg de la història. És com ensopegar dues vegades en la mateixa pedra. O donar-se cops contra la paret.

El 6 d’octubre era, fins al procés, l’exemple més recent. Aquí hem acabat mitificant Companys -hi va ajudar molt una mort tan digna-, però com se sap aquell dia no va proclamar la independència sinó un estat català dins “la República Federal Espanyola”. La cosa va acabar com va acabar.

El complot de Prats de Molló (1926) va ser un altre fiasco que va posar en dubte fins i tot la capacitat militar de Francesc Macià. Potser l’excusa és que, quan ho va fer, ja tenia 67 anys. Una edat en la que la majoria de la gent es dedica a jugar a la petanca en comptes de a soldats. Macià, a més, era de la branca d’enginyers, no d’artilleria com Napoleó.

Encara va tenir sort que el seu advocat, Henri Torès, va convertir el judici en una operació mediàtica i els jutges es van apiadar d’ell. Per cert, a diferència d’altres que jo conec, es va declarar únic responsable de tot plegat. Almenys no va descarregar en els voluntaris.

Més lluny hem de recular a la Guerra del 1714. No he acabat mai d'entendre com, després de jurar fidelitat al rei Felip V a les Corts del 1701, li vam girar l’esquena. Hi ha el famós Pacte dels Vigatans (1705), però tampoc he sabut quin era l’objectiu final. Potser estendre els negocis d’una burgesia incipient sota el paraigües d'Anglaterra?

Perquè, a l'hora de la veritat, els anglesos ens va deixar tirats. El Regne Unit és aquell país un primer ministre del qual, Lord Palmerston, va dir ja a mitjans del segle XIX que no tenia aliats, sinó interessos. És com se solien construir els imperis en aquella època. Com l’arxdiuc Carles. Molt criticar Felip V, però aquest -per descomptat- tampoc va tenir cap inconvenient de bescanviar els catalans per un imperi.

L’historiador Francesc Forn i Salvà va publicar el 2014 els dietaris de Francesc Bellsolell de la Torre d'aquells anys i començen així: el rei Carles III “se n’anà de Barcelona en lo mes de setembre del 1712. Y la reyna s’embarcà lo dia de St. Jospeh de l’any 1713 y se'n passà a Itàlia y de allí a Viena”. Cames ajudeu-me.

En el fons, la resistència a ultrança el 1714 també va ser un suïcidi: un exèrcit de 5.000 homes -la majoria menestrals- contra un altre professional de 40.000. Amb la derrota, el rei va imposar el Decret de Nova Planta per dret de conquesta.

Però cal recordar que, després de la Guerra del 1640, el monarca d’aleshores, en aquest cas Felip IV, no va imposar sancions ni repressàlies després de dotze anys de conflicte. Fins i tot en contra del criteri de la Cort. Un detall que sovint obvien els nostres historiadors més nostrats. No m'estranya, per tant, que el seu successor tirés el dret. En aquella època no hi havia ni les Nacions Unides ni el Conveni de Ginebra.

La Guerra dels Segadors, més enllà de les causes objectives, va ser una altra aposta fallida: la República Catalana va durar amb prou feines una setmana i vam haver de demanar protecció al rei de França, Lluís XIII. Vam quedar tan farts dels francesos que vam preferir tornar a ser espanyols.

En efecte, els que tant critiquen l’Estat espanyol que preguntin als companys de la Catalunya Nord com els hi anat amb l’Estat francès. Gairebé no ha sobreviscut ni el català. I en menys de tres segles. Sense oblidar les invasions periòdiques com la de la Guerra Gran (1793-1795) o la de la Guerra del Francès (1808-1814). De Barcelona van marxar molts mesos després que l'Imperi Napoleònic hagués caigut.

Abans de pensar en segons quins projectes, els nostres polítics haurien de llegir més història. Els catalans no podem anar de derrota en derrota fins a la derrota final. O serem un poble fallit.

16 Comentaris

#15 Telamarinera, Vilanova, 07/07/2017 - 14:36

El golpe de Franco, financiado por catalan/mallorquín, Cambó, March; bendecido como cruzada por dos catalanes: Pla i Daniel, y Goma (cardenales); quien más voluntarios aportó, Cataluña (no Navarra)....dictadura Primo: pagada/pedida por catalanes..Güell y otros.
Guerra de Cuba: que se defendía? Quien ponía los muertos?
Mejor separados.

#14 Marta, Girona, 07/07/2017 - 12:32

Tot aquest repàs d´història de Catalunya esta molt bé, però considero que la del país és la Història d´Espanya i, per això mateix, conèixer-la és cabdal per poder entendre la pervivència al segle xxi d´un nacionalisme cultural i reaccionari al bell mig de l´Europa occidental.

#13 Marta, Barcelona, 07/07/2017 - 10:32

Lo fastidioso de estos tipos es que amargan la vida de los demas sin haber leido historia. Puigdemont es un fanatico y lo peor es que tiene pinta de serlo.

#12 Pepón, Bcn, 07/07/2017 - 10:31

Estos indepes que tanto les gusta hacer metáforas absurdas sobre el prusés y el matrimonio acabarán haciendo aquello de "la maté porque era mía".

#11 pepe.----, andorra, 07/07/2017 - 09:43

se ha planteado q quizas todos estos problemas vienen de q las personas al mando no acceden a el por meritos e inteligencia sino por familia y por sangre? En Cataluña no recuerdo yo a ningun luchador de esos con una minima inteligencia de los ultimos 500 años, q esto ya viene del tratado de Caspe.

#11.1 Pepón, Bcn, 07/07/2017 - 10:34

Cierto, lo de aquí es auténtica casta. La endogamia manda en la oligarquía catalana (Mas i Puigdemont son vasallos). Quizás sea esa también la razón de la cantidad de frikies que nutren las filas indepes.

#11.2 pepe.----, andorra, 07/07/2017 - 11:46

creo q he de rectificar, el unico y mejor rey q ha tenido la corona de aragon y el condado de Barcelona fue Fernando de Antequera, el marido de isabel, los reyes catolicos....Claro q fue al unico q escogieron bien en los ultimos 500 años, despues de Fernando el catolico, el desierto mas yermo....