La Punteta · 24 d'Abril de 2016. 11:27h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Toni Comín o el conseller feliç

Comín -i Munté- el dia de la roda de premsa

El conseller Toni Comín, n’estic segur, ens donarà moltes alegries. Els guionistes del Polònia ja el van retratar en el seu programa del passat 18 de febrer. Quan visitava un hospital col·lapsat i anava dient “jo sí que cauré bé, sóc d’esquerres” amb tanta mala sort que confonia la cua d’un lavabo amb la cua d’urgències

Jo, amb franquesa, no tinc massa clar com un llicenciat en filosofia i lletres -fins i tot toca bé el piano- pot ser un expert en gestió hospitalària en moments tant delicats per a la nostra sanitat pública. La versió que corre a Junts pel Sí és que ell no volia ser conseller, almenys de sanitat, i que s’hi va negar dues vegades. Però que Oriol Junqueras va insistir.

Els dos matrimonis són amics -tenen els fills de la mateixa edat- i sembla que els caps de setmana surten junts. De fet, els nens jugaven plegats amb l'aigua de la font del Pati dels Tarongers el dia de la presa de possessió del nou govern. Però, en política, és un error posar amics en llocs de responsabilitat.

En fi, el conseller Comín ha mostrat de cop i volta la manera de governar que ens espera amb Junts pel Sí. Artur Mas, quan encara era el 129è president, ja anava dient que el que calia fer era emmirallar-se en Prat de la Riba. Però no va aconseguir mai que se li encomanés l'obra de govern del primer president de la Mancomunitat.

Comín pretén seguir tan sàvia recomanació: el 22 de març va sortir en roda de premsa de Consell Executiu al costat de la consellera Munté i va anunciar com a primera mesura estelar del seu departament la llei d'accés universal a l'assistència sanitària, que beneficia 65.000 persones.

Espero que el conseller no em digui ara racista, però no acabo d’entendre quina diferència hi ha entre immigrants amb papers i sense papers si a tots donem els mateixos drets. Tant se val, en la seva opinió era "un deure moral, jurídic i polític" i, en aquest cas, “el cost és una dada irrellevant”.

No deu ser tan "irrellevant" quan ja ha dit que per acabar amb les llistes d’espera necessita mil milions o la independència. En pròtesi de genoll, per exemple, cal esperar 180 dies, 45 en cas de càncer, 60 amb càncer de pròstata i 90 en cirurgia cardíaca segons va explicar ell mateix en la seva primera compareixença parlamentària el passat 11 de febrer.

Però el millor de tot és que després va el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la Moncloa -amb tres mesos de retard, per cert- i de les primeres coses que demana a Rajoy són 170 milions “para dar cobertura sanitaria a colectivos que el Gobierno español pretende excluir”, d’acord amb el document de 46 punts que li va lliurar.

A veure si ho entenc: primer es passen pel folre el reial-decret 16/2012 que va aprovar el Goven del PP i després demana al mateix Govern del PP que paguin 170 milions per poder fer-ho?. La mesura, d'altra banda, no beneficia les 65.000 persones com va dir el conseller, sinó a 137.000 en total. Així també em veig jo capaç de ser fer de conseller de Sanitat o de catedràtic de física nuclear. Espero que, com jo, sigui usuari de la sanitat pública. Veurà el pa que s'hi dóna.


Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

9 Comentaris

#9 manuel, de bcn, 25/04/2016 - 12:30

Sus primos de Zaragoza ni le hablan

#8 Carlos Gomez, Bcn, 25/04/2016 - 11:37

Criticavem i amb rao que el ministre Guindos hages estat responsable per España de Lehman Brothers, que posar el llop a cuidar les gallines ere una de les pitjors opcions posibles.
El Rius ens hauria de fer cinc centims qui es David Elvira, el veritable cervell de Sanitat, i d´on prove la criatura.

#7 A vegades no és fácil ser periodista, bcn, 25/04/2016 - 08:05

La meva gratitud , com a ciutadà , per explicar la realitat. Lo primer que havia de fer el Sr Comin és donar una volta per els hospitals i és trobaria amb la gent en camilles als passadissos, Es una vergonya tot plegat

#6 Manolo, Barcelona, 24/04/2016 - 21:19

El mérito de este pajarito es el de haber tenido el padre que tuvo.
Por cierto, si levantara la cabeza se volvería a la tumba

De socialista ha pasado a Junts pel Si, sin tener otro mérito que por lo que dice, el ser amigo de Junqueras.

Su trayectoria es de risa

No sorprende su nivel

#5 Pepu P, El Masnou, 24/04/2016 - 14:53

Així anem de malament, sr Rius. Deu tenir una colla assesors que li fan els deures. Es la 'partitocracia' en estat pur! El pitjor de tot es la mancança que tot plegat provoca! Endavant amb la punteta!, que no falti en aquests temps tan convulsos...