La Punteta · 23 d'Abril de 2017. 10:49h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Tot és postureig

 

De moment tot és postureig. Com l’acte de dijous passat al Parlament en suport de Carme Forcadell i la resta de membres querellats de la Mesa. Benach dient que tocar les nostres institucions és "un fet greu”. Joan Rigol demanant “coratge" perquè "estem al vostre costat”. I Núria de Gispert proclamant que les querelles són “una intromissió intolerable”.

Parole, parole, parole. Es veuen a venir la inhabilitació de Forcadell i la resta perquè Mas, Ortega, Rigau i Homs ja han estat condemnats i no ha passat res de res. Vostès han vist les masses sortir al carrer? Jo estic en contra de la violència, però s'ha cremat algun contenidor? s'ha tallat algun carrer? s'han tancat enlloc?. Forcadell -que té no una, sinó dues querelles- deu pensar que quan vegis les barbes del teu veí tallar posa les teves a remullar.

L'acte de divendres a Palau va ser més postureig. Els consellers i 150 alts càrrecs -a veure qui és el valent que no firma quan et jugues el cessament- signant una manifest en el que fins i tot recordaven “l’assassinat del president Companys”. A Europa no es creu ningú que l’Espanya actual sigui com l’Espanya franquista.

Perquè la pura realitat és que, ara per ara, ningú s’atreveix a signar res: ni el president, Carles Pugidemont. Ni el vicepresident, Oriol Junqueras, al que li va encarregar l’”arquitectura” del referèndum. Ni el conseller Romeva, que havia d’assumir la “participació” i sembla desaparegut en combat. Aquest Govern signa manifestos per marcar paquet, donar-se ànims o per diluir la seva pròpia responsabilitat.

Fins i tot ho veuen a TV3. Al Telenotícies vespre, el Toni Cruanyes s’esforçava a mantenir la ficció destacant el “compromís ferm del Govern pel referèndum”, però després una veu en off explicava que era un acte amb “forta càrrega política i sense validesa jurídica”. Exactament el mateix que el portaveu del Govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo.

Per això Puigdemont va dir allò que la convocatòria no la faran “a dues o quatre mans sinó que són moltes les mans que l’organitzen, el convoquen i el celebren”. I Junqueras va demanar “conjurar-se conjuntaments els uns als altres”. Tirar la pedra i amagar el braç. Allò que dèiem a l'escola: Señorita, yo no he sido.

Fins i tot han tornat a mobilitzar els del Pacte Nacional pel Referèndum, la tercera performance en 72 hores.  Sortia dissabte l’exmembe del PSC Joan Ignasi Elena apel·lant, per Sant Jordi, a una altra “jornada històrica” i a parlant de la nova consulta com “l’anhel col·lectiu del poble de Catalunya”.

Quantes jornades històriques hem viscut des de l’aprovació de l’Estatut aquell 30 de setembre del 2005? He perdut el compte entre cimeres a Palau, declaracions institucionals i debats solemnes al Parlament. A més, tornen a confondre pomes amb peres. Parlen del poble de Catalunya com si el poble de Catalunya fos una cosa uniforme. Confonen la unitat amb la uniformitat.

En fi, el Govern s’ha tornat a comprometre en "l'organització, convocatòria i celebració” del referèndum. Estic esperant amb candeletes veure com ho faran perquè aquestes coses no es preparen d’un dia per l’altra. I ara per ara no hi ha urnes ni cens ni data ni pregunta. “O referèndum o referèndum” va dir el propi Carles Puigdemont durant la qüestió de confiança. Joana Ortega va necessitar nou mesos per organitzar el 9N.

L’altra opció és que, a punt d'arribar al final del procés, apostin per quan pitjor, millor. A veure si amb una mica de sort entren els tancs per al Diagonal. O Rajoy suspèn l’autonomia i podem anar a Europa a plorar una mica, una Europa que fins ara no ens ha fet gens de cas. Tampoc ens el faria en aquest cas.

Els anglesos van tenir 30 anys els soldats a Irlanda del Nord i ningú va aixecar un dit de protesta. Però si no estan disposats ni anar a la presó. Mas només es jugava la inhabilitació als 61 anys i va descarregar tota la responsabilitat en els voluntaris! Aquí no hi ha cap Braveheart. Com a molt Quico Homs. No es pot fer una revolució amb segona residència a la Cerdanya o l'Empordà.

L'última esperança és el famós xoc de trens. Però el punyeteru del Duran ja va dir dijous a TV3 que això no és un xoc de trens: és com un AVE contra el Trambaix. “Serà -va afirmar- un xoc desigual. Un dels errors dels que dissenyen el procés és menysprear la capacitat de l’Estat".

En la seva opinió -i modestament en la meva-, "Espanya, malgrat que alguns la vulguin ridiculitzar, és molt forta. El seu tren és molt fort respecte a Catalunya. En un xoc de trens sempre hi ha ferits, però sempre surt més malparat el tren petit, que en aquest cas és Catalunya”.

El pitjor de tot saben què és? Què pot oferir el govern de CiU primer i el de Junts pel Sí després d'haver recuperat la Generalitat ara fa set anys?. Llevat el procés l'obra de govern és tan prima com una fulla de paper. L’únic que em ve al cap és la Grossa, que avui anunciaven a tots els diaris de paper. Senyal que es ven poc.

screensnapz039.jpg

 

No té nom el que han fet i com han jugat amb els sentiments de la gent. Van veure una onada i van voler surfejar. Però el procés està amortitzat. Més val que, com deia David Bonvehí, els del PDECAT vagin buscant un candidat autonomista perquè la patacada serà monumental. Però abans que despatxin Artur Mas definitivament, es posin de genolls i demanin perdó.

 

 PD/ Yo he venido a hablar de mi libro:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

17 Comentaris

#13 botifler 1914, Sinitaca, 24/04/2017 - 12:07

Como dice mi admirado Carlos Gomez, van de congreso eucarístico en congreso eucarístico.
.

#11 Pepón, Bcn, 24/04/2017 - 09:27

Lo cierto es que yo me esperaba más del Oriol Junqueras y el Puigdemont que son independentistas de toda la vida... pensaba que no les importaría ser inhabilitados una buena pila de años al cumplir lo que prometieron a sus electores. Aún están a tiempo.

#10 Pepu P, El Masnou, 23/04/2017 - 18:59

Sóc independentista, però sóc honest. Subscric fil per randa l'article, d'una contundència demolidora. El processisme ha estat una pressa de pèl.

#10.1 Oriol, BCN, 24/04/2017 - 00:45

Bé, aquí s'hi han barrejat l'oportunisme d'uns, la ingenuïtat d'uns altres i la mediocritat de gairebé tots. No comparteixo l'alegria dels espanyolistes, que en el fons estan molt contents amb el procés. Però és cert que ben poques vegades deu haver passat una cosa igual: un moviment polític capaç de treure centenars de milers de persones

#10.2 Inmersión lingüística: 0, 2 y 3 horas semanales de castellano en infantil, primaria y secundaria, respectivamente, 3 en inglés y 23 en catalán, BCN, 24/04/2017 - 11:08

#10


Felicidades Pepu, valoro enormemente la honestidad no sólo de los que opinan como yo, sino especialmente de los que (potencialmente) opinan diferente (como creo que puede ser tu caso). Por ese motivo, soy lector del e-noticies y profeso un enorme respeto por el Sr. Rius, al cual aprovecho también para felicitar y agradecer su labor.

#10.3 Pepe, Alacant, 24/04/2017 - 14:36

La alegría es por el fin de la ambiguedad, los que antes eran catalanistas, autonomistas, etc., en realidad eran independentistas que ya no podrán volverse atrás con nuevos embustes, la cuestión ha quedado muy clara, y eso es una buena noticia para los españoles.

#10.4 pepe.----, andorra, 24/04/2017 - 15:00

Orio, los del RCD Español estan contentos, si, pero es pq este año no van a sufrir por el descenso, aunque si q he de decir q los españoles en general, ven con alegria q los separatas empiecen a perder fuelle con esta farsa q tienen montada para distraer al personal mientras se llevan la cartera.

#9 Pere Andreu, BCN, 23/04/2017 - 18:16

És fals que el cap de llista de JxS, aquell número 1 que era un número indeterminat, el ministre exteriors Romeva, estigui desaparescut en combat. El seu ministeri de propaganda d'exteriors ens està deleitant amb vídeos per animar a les tropes d'ultramar per la gran batalla final. Tot plegat sembla extret d'un film bèlic de sèrie Z.

#8 lepero, barcelona, 23/04/2017 - 13:56

Caducó la independencia, y ahora caduca hasta el referéndum. Suerte que, según Puigdemont, el derecho de autodeterminación no caducará, y así todos contentos, luchando como fieras, y cobrando cada mes.
Y eso que iban tener que aparecer los tanques por la Diagonal, para parar a estos guerrilleros.