La plaça de Sant Jaume s’omple de gom a gom, dia sí, dia també. Les manifestacions de rebuig contra les retallades impulsades pels governs de CiU i PP són constants. Les protestes dels estudiants també, i els peatges de les autopistes han esdevingut una mostra de l'empipament ciutadà. La monarquia cada dia és més discutida mentre es prodiguen consignes maximalistes de tota mena. Són tantes les coses que estan potes enlaire a casa nostra que sovint ens oblidem d’esmentar els petits entrebancs quotidians. Sí, aquells que no són transcendents, ni per a l’economia ni per a l’estabilitat del sistema però, que hi són. En volen un exemple? Doncs aquí el tenen: tots sabem que l’arribada de Xavier Trias a l’alcaldia de Barcelona va estar acompanyada d’un paquet de mesures publicitàries força espectaculars. Felip Puig i Xavier Trias varen escenificar polítiques de seguretat en les quals la coordinació de la Guàrdia Urbana i els Mossos se’ns va vendre com l’antídot contra els furts en el transport públic. L’invent va ser comprat per molt mitjans de comunicació amics que mai no varen arribar a explicar que la pressió als túnels del metro va activar la delinqüència a la superfície... Però, d’això en parlarem un altre dia.

Una altra de les mesures d’imatge de l’equip convergent ha estat regar els carrers de bon matí, enlloc de fer-ho durant la nit. Per què, es deuen preguntar vostès? Doncs molt senzill, una política d’imatge a la qual no hi hauria res a objectar, si a hores d’ara no s’hagués multiplicat el nombre d’incidents, relliscades, turmells torçats i sabates i roba esquitxada i tacada d’un munt de ciutadans. Xavier Trias, i les ments pensants de CiU, varen creure que regant a plena llum del dia carrers i places, el barceloní interioritzaria que l’Ajuntament s’esforçava a fer bé la feina de neteja. Doncs no és així. L’equip municipal s’entesta en fer polítiques d’imatge amb conseqüències no desitjables i un munt de molèsties ciutadanes. Cal rectificar.