La Punteta · 29 de Març de 2016. 13:54h.

JOAQUIM MARIA PERRAMON

TTIP al país del Califa

La Unió Europea i els Estats Units negocien a porta tancada  l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les sigles en anglès), un conveni amb la intenció d'eliminar barreres econòmiques entre ambdues regions econòmiques.

Actualment les barreres comercials ja no són els tradicionals aranzels a la importació de mercaderies i serveis sinó que afecten la regulació econòmica en aspectes tals com els criteris mediambientals, la protecció del consumidors i els estàndards socials o laborals. El conveni també considera la regulació de les inversions estrangeres perquè són moltes les empreses que aborden els mercats exteriors amb la inversió directe com, per exemple, les cadenes d'alimentació o de roba.

Aquest conveni està aixecant molts recels. El primer és si la competitivitat dependrà de les rebaixes de les condicions socials i medioambientals i si es definiran uns estandars per països o pel conjunt de la Unió Europea. Per exemple si el govern d'Espanya decidís augmentar el salari mínim podria ser denunciat per una empresa per vulnerar el TTIP ?

Un segon aspecte controvertit fa referència a les empreses publiques privatitzades. Segons el que ha transcendit del TTIP, com a mesura de seguretat jurídica pels inversors estrangers, un cop privatitzada una empresa no es podria desfer el procés i fer-la publica un altre cop. El problema és que privatitzar no és necessàriament equivalent a liberalitzar. Moltes empreses privatitzades esdevenen monopolis privats recolzats en una determinada regulació publica del sector.

Sovint s'ha criticat els processos de privatització adduint que es privatitzaven els beneficis però es socialitzaven les pèrdues ja que en els sectors regulats quan venen maldades ha d'intervenir l'Administració pública tot fent de pare pedaç. Mentre aquests sectors no estiguin liberalitzats de manera real i efectiva i actuïn a risc i ventura com qualsevol altre empresa no té cap sentit considerar que s'han de protegir els drets d'eventuals inversors estrangers de canvis en la regulació jurídica.

De moment per raons molt diferents han estat exclosos del tractat per una banda tot el que te relació amb la defensa nacional, el petroli i la banca, per la que s'està preparant un tractat específic (TISA) i, per una altra banda, la sanitat, l'ensenyament i l'aigua.

Ara tenim un exemple ben proper del què passa amb la regulació que pot servir per a fer un escenari fictici per a il·lustrar el problema. Els promotors del complexe immobiliari, lleure i joc Barcelona World van exigir al govern canviar l'impost sobre els Casinos, És dubtós que el nostre model productiu necessiti aquesta inversió; però es va aprovar democràticament i es va canviar l'impost i si algun dia canvia la relació de forces al parlament es podria tornar a canviar la llei. En aquest cas, hauria de tenir dret el promotor o algun inversor de Barcelona World (suposem que fossin americans) a reclamar una indemnització ? És evident que hi ha raons per que fos així.

Davant aquest fet, estaria bé que els Parlaments calculessin els costos que tenen les repercussions de les lleis que fan o modifiquen.  Amb aquesta mesura estic segur que ens replantejaríem el sistema de majories per a fer o canviar lleis. En aquest país mai es calculen els costos globals que impliquen les lleis. La inseguretat jurídica dels ciutadans i en particular de la classe mitja i les petites i mitjanes empreses és tremenda. El govern pot establir normes amb greus conseqüències i no passa mai res. La pròpia Constitució n'és un exemple. Si l'Estat no pot indemnitzar a aquells que no tenen treball malgrat que el treball és un dret constitucional, s'ha d'indemnitzar a un inversor estranger per haver modificat una norma ? I no és una qüestió de greuge comparatiu, és que l'economia és un sistema de vasos comunicants i l'Estat pot acabar sent seriós amb els de fora (per conveni TTIP) a costa de no ser-ho amb els de dins (per l'article 26 *).

I és que el que més fa patir del TTIP és la manca de seriositat i corrupció profunda del nostre sistema polític o de qualitat democràtica; ve a ser el mateix.



(*)  Diu l'article vint-i-sis que en un cas de compromís el Califa pot, si cal, refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses" totes les lleis del país."Califa". La Trinca.

0 Comentaris