La Punteta · 5 de Juny de 2016. 17:47h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Un dels nostres al Senat

Miquel Calçada, abans del míting d'aquest diumenge

A Catatalunya hi ha dues menes de periodistes: els que fem de periodistes i els que són de partit. Perquè, a veure, vostès creuen que Miquel Calçada hagués estat la veu que va estrenar les emissions de Catalunya Ràdio amb 18 anyets si no hagués estat de Convergència?. Vostès creuen que Pujol li hagués adjudicat una cadena de ràdio -Flaix FM y Radio Flaixbac- si no hagués estat un dels nostres?.

No és que jo dubti de les qualitas professionals de Miquel Calçada, al contrari. Però en aquest país si ets de Convergència -o del PSC quan manava a tot arreu- tenies la vida més fàcil. Un dia vaig anar a cobrir un acte del llavors conseller Homs a la Blanquerna i la facultat era sociovergent. A un cantó hi havia Marçal Sintes i a l’altre l’exdiputat del PSC Josep Maria Carbonell. Crec que ara mantenen l’status quo i el pacte de no agressió continua. No és qüestió de fer-se mal.

Un altre dia vaig arribar a la redacció de l’e-notícies i dos redactors, el Txema i el JM, estaven fora fent una cigarreta. Els hi vaig aconsellar que si volien fer carrera es fessin d’un partit. Tant se val de quin mentre tingués representació parlamentària perquè llavors, per quotes, t’han de posar a les tertúlies de TV3. Ara el Sergi Picazo, del Crític, surt a tot arreu perquè -suposo- deu ser proper a la CUP.

Després hi ha els periodistes que penquem com a negres -perdonin l’expressió perquè ara és políticament incorrecte-, anem amb la moto a munt i avall, ens xupem un munt de rodes de premsa, empaitem diputats pels passadissos de la cambra o fem guàrdia a les cimeres. A la colla convergent de la Blanquerna (Francesc-Marc Álvaro, Toni Aira, l'esmentat Marçal Sintes, no sé si me’n deixo cap) no els he vist mai fent carrer. Crec que no han editat ni una columna de breus. No, ells són estrelles: es dediquen a l’anàlisi política.

Sense menystenir, insisteixo, les habilitats comunicatives de Miquel Calçada amb ell ha estat el mateix. Primer el convertim en una estrella de TV3 i després el presentem de candidat al Senat. En això ha seguit fil per randa el mecanisme habitual en aquests casos: primer et fan tertulià o una cara coneguda de la televisió -com el mateix Pablo Iglesias- i després fas el salt a la política. A Catalunya hi ha casos similars amb Montserrat Nebrera, que ara s’arrossega per 8TV, i Gemma Calvet, que es va passar a ERC quan tothom la situava en l’òrbita d’ICV.

Però la contribució de Miquel Calçada a la causa ha estat innegable. De fet, al míting de CiU del 2010 ja va ser la sorpresa: van sortir ell, Salvador Cardús i Lloll Bertran d’entre el públic per expressar el seu suport espontani a la candidatura d’Artur Mas. Crec que va ser l'últim cop d'efecte de David Madí perquè, des d'aleshores, els mítings de CDC han perdut molt. Cardús va anar després a les llistes de Junts pel Sí i Lloll Bertran l’he vista algun cop per TV3, però no sé si com a convidada o com a presentadora perquè la cadena és, cada cop més, aquella tele que deixés de fons, però a la que no li prestés atenció.

Miquel Calçada va ajudar, d’entrada, a normalitzar l’estelada la qual cosa va enfurismar PPC i Ciutadans. Després amb la segona etapa d’Afers Exteriors ha llançat el missatge del bé que viurem quan ens hàgim deslliurat del jou d’Espanya perquè tots els països visitats a costa del contribuent -Sudan del Sud, Eslovènia, Kènia, Corea del Sud, Malta, Noruega, Colòmbia, Singapur, Jamaica i Romania- han assolit la independència en aquest segle o l’anterior. Però s’ha de tenir molt de coratge per vendre Sudan del Sud en ple procés. No sé si es va deixar les violacions massives perquè no el vaig veure. Jo sóc d’horaris europeus.

En fi, el que no entenc -hi ha alguna cosa que se m’escapa- és com ha trigat tant en fer el salt a la política perquè el 30 de juliol de l’any passat ja va anunciar la seva “desvinculació" del Grup Flaix. Vaig pensar de seguida que seria una de les estrelles de Junts pel Sí, però devia haver-hi cops de colze per anar a la llista. A més els resultats van estar per sota de les expectatives.

Al final, quasi un any després, Convergència l’ha fitxat de candidat al Senat. Amb franquesa, tampoc és per tirar coets. No havíem quedat que era un cementiri d’elefants? Que el que cal fer -com diu el seu col·lega d’ERC Santiago Vidal- és tancar-lo?. Tota una estella de TV3 escalfant un escó al Senat. Almenys no el col·locaran al CIDOB. Potser hi hem sortit guanyant.

Tant se val, he entès perfectament el paper que li han assignat a Miquel Calçada en el míting que ha fet aquest diumenge -la presentació de la candidatura- en un lloc tan emblemàtic com la Plaça del Rei de Barcelona. Al mateix indret on, diuen, els Reis Catòlics van rebre Cristòfol Colom i on va ser executat en Serrallonga. Mil anys d’història ens contemplaven sota un sol de justícia.

En efecte, l’han fet servit de revulsiu. El fitxatge de Miquel Calçada ha estat com una injecció de moral per als convergents: hi ha gent que encara se’ls creu. Sonar el seu nom per la megafonia i alguns dels assistents s’han posat dempeus com impulsats per un ressort emocional i han començat a aplaudir. Semblava il·luminat per un halo de santedat. 

La veritat és que tindrà feina perquè no només ha d’animar als convergents sinó també mobilitzar tot el sobiranisme com va confessar en una entrevisa a Rac1 el passat 25 de maig: ”Entenc que la gent estigui una mica decebuda. Com jo mateix. Les expectatives eren molt altes, però hem de continuar remant”. Avui ho ha tornat fer això de donar ànims: ha explicat que s’ha decidit a entrar en política ara -precisament ara- que "fa pujada i no baixada”. Trindrà feina. Molta feina.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

16 Comentaris

#16 El senat com a objectiu, Chez Titole, 09/06/2016 - 16:37

El Senat ha estat un argument avantatjós per uns que acabàven d'arribar a les darreres eleccions, primer com a objectiu a destruir aprofitant la percepció que tenim molts sobre l'utilitat real d'aquest xiringuito, per seguidament passar a ser un remei per endollar una colla d'afiliats amb paga.

#15 Alejandro, Barcelona, 08/06/2016 - 17:34

Ahora entiendo la defensa que del Senado hacía el tal calçada hace unos días. Ni más ni menos : No defendía al Senado como institución sino su sueldo, su asiento en sus filas.
Pues el 26J ya sabemos lo que hay que hacer: NO VOTARLO

#14 Kropotkin, Vic, 06/06/2016 - 15:36

Mafiopolis tercera parte... Mikimoto llega a Madrit... Jua, jua, jua,...

#13 lince, Vilanova, 06/06/2016 - 13:08

Las concesiones de radio, se renuevan o no. Ya a la COPE se la negaron...hay precedentes,
Espero que el elegante Calzada, lo q es de agradecer, se pueda comprar los próximos trajes con el sou del Senat; no de los "estancos radiofónicos".

#12 sergio, bcn, 06/06/2016 - 08:27

Aquí la nueva estrella de la Catalanista-Nacionalista-Independesntista TV3, el Sr. Mikimoto, todavia la recuerdo haciendo el más soberano de los ridículos cuando fue a "concursar" aun GranDictat de celebrtities. No daba pie con bola, demostrando un desconocimiento total de gramática catalana