La Punteta · 30 de Setembre de 2016. 06:38h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Un país de baixa qualitat democràtica

Ple del Parlament duran la qüestió de confiança. Foto: Job Vemeulen

Es increïble el que aguanta aquest país. Després de vendre’ns insistentment que el 27-S havien estat unes eleccions plebiscitàries, que l’estiu de l’any vinent seríem independents, que havíem passat pantalla i tota la pesca ara resulta que tornem a la casella de sortida: el referèndum.

Sí: referèndum. Acordat amb l’Estat o no -tant se val-, però referèndum. Acordat amb l’Estat és una utopia i sense acord de l’Estat és el 9N. Com que estan en un cul de sac ara busquen desesperadament una sortida. El referèndum ha esdevingut el nou mantra. Amb efectes terapèutics per al personal com una sessió de ioga o de pilates.

Fa temps que preparaven el terreny per al canvi de rumb, per a la giragonsa, per a la contorsió. Però si fins i tot Joan Tardà va posar com a exemple Adolfo Suárez -durant el debat frustrat d’investidura de Pedro Sánchez- per demanar-lo a Madrid!. I Francesc Homs ha estat a punt de renunciar-hi com tal de poder votar el candidat socialista. Al final sort que s’ha quadrat la Marta Pascal. Almenys referèndum. Per no perdre la poca dignitat que ens queda.

I el conseller Romeva, el dels viatges, deia fa menys d’un any en un lloc tan solemne com el Parlament de Catalunya que “la proposta de demanar novament un referèndum ja ha quedat superada pels fets”. Era quan anàvem de xulos pel món. Si fa no fa com ara. Només a Romeva se li acudeix anar a Washington i fer-se una foto davant l'estàtua de Lincoln. El president que va fer una guerra de quatre anys (1861-1865) per preservar la unitat dels EUA. En quin món viuen?.

Perquè el referèndum era per aprovar la nova Constitució catalana, no per fer un referèndum d’autodeterminació. Els divuits mesos -allò que es va empescar Artur Mas per fer la viu-viu: d'aquí vénen tots els mals- era per fer un govern de concentració, les estructures d’estat, la declaració d’independència, eleccions constituents, la Constitució i finalment referèndum constitucional.

Ara se n’han adonat que dos milions és molta gent, però en un cens electoral de 5,5 no és prou gent i han reculat a la línia de sortida: al 2012. També hi ha una mica de cangueli perquè potser a Madrid no hi ha govern -o hi ha govern en funcions-, però l'Estat no ha deixat d'existir ni el TC de funcionar.

Una de les frustracions del catalanisme en general -i del sobiranisme en particular- és que l'Estat espanyol és més sòlid del que ens pensem. Fins i tot en els moments de més debilitat. Això ja ho va dir Jordi Pujol el 2007. Mentre que aquí anem amb un lliri a la mà.

Però com pot ser que els diputats de Junts pel Sí aplaudeixin? Que TV3 prepari cuidadosament el terreny? Que els mitjans de comunicació mirin en general cap a una altra banda i que els intel·lectuals -per anomenar-los d’alguna manera- callin d'aquesta manera?. En aquest darrer cas és comprensible perquè tots estan col·locats en un lloc o altre. El poder té tota mena de canongies i pessebres per repartir. Si no és el CCCB és una tertúlia als Matins.

Tan posar Espanya com exemple de país de baixa qualitat democràtica i ara resulta que aquí també fem trampes. En un país normal, amb consciència crítica i una societat civil que no visqués del cuento el simple fet de fer una pirueta com aquesta provocaria un daltabaix. Però aquí ens ho empassem tot. Tant criticar i a veure si, en cas d'independència, acabem sent una república bananera.

 

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

36 Comentaris

#26 Joel, Bcn, 03/10/2016 - 18:26

Si el Setembre de l'any que ve fem el referéndum (depén de l'estat si pactat o no) què direu aleshores ?
Respectareu el resultat ?

#25 Ernesto, Viilassar, 01/10/2016 - 12:24

Es de admirar la paciencia de los independentistas con sus representantes políticos, que no han dejado de marearles durante cuatro años.

#24 ESTIGUEM PREPARATS, Barcelona, 01/10/2016 - 09:23

I el problema mes gran es:
que no hi ha CAP INDICI
de que aixo cavii o cambiar en un futur

El Proces s'ha fe com un mal cronic
ha vingun per quedarse
i els que tenen la paella o la mamella
NO LA DEIXARAN

Prenem-su amb calma
poden millorar
pot anar pitjor

#23 Ajo y Agua, Bcn, 01/10/2016 - 09:03

Catalunya té un nivell democràtic molt pobre, Espanya en canvi, té un nivell democàtic molt superior.

Per això uns volen posar urnes i els altres no.

Molt bé, Rius, Molt bé!!!

Ajo y agua!!
//*//

#23.1 Mark, Bcn, 01/10/2016 - 13:16

Y si yo pongo una urna en mi casa¿?

Sois un tanto infantiles simpre con las frases del mismo libro.

#23.2 Benet, bcn, 01/10/2016 - 19:33

Poned las urnas para preguntar "Inmersión o educación trilingüe"

A ver si hay huevos.

#23.3 pepe., andorra, 02/10/2016 - 14:34

como si todo fuera una cuestion de urnas....En Austria en 1938 tambien votaron y eso no les convirtio en democratas, q democracia no es solo urnas. Y si se vota, q se vote todo, imposicion linguistica, sueldos de politicos, concesiones de autopista, agua y servicios...Democracia de verdad y no esto.

#22 Timbaler del Bruch, Bruch, 01/10/2016 - 00:35

Sovint acabem fent sarcasme al respecte,però és ara és quan es veu que el Gran Problema de Catalunya és la falta de premsa catalana independent (o l'excés de premsa independent-ista).Sense premsa que controli -Rius,honrosa excepció- fan -i faran- el que volen, quan volen i les voltes que faci falta