La Punteta · 20 de Maig de 2017. 08:05h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Un país happyflower

Romeva, al Líban


Abans que el defenestressin, el jutge Santiago Vidal anava pel món dient que, a l'hora de la independència, Israel ens donaria un cop de mà. No sé si era fruit de la seva imaginació o era veritat, però a aquest pas difícilment serem mai un estat independent: som un país happyflower.

La imatge de Catalunya pel món -especialment a Israel i als Estats Units- deu estar pel terra a aquestes alçades. En el benentès que sàpiguen també on és Catalunya. Jordi Pujol, ara caigut definitivament en desgràcia, ja havia d’explicar en els seus primers viatges oficials que era president de la Generalitat, no de Generali, que com se sap és una multinacional italiana del sector de les assegurances. Coneguda, entre d’altres coses, per haver donat feina a l’escriptor Franz Kafka (1883-1924).

L’Ajuntamernt de Barcelona, per exemple, ha convidat recentment l’exterrorista palestina Leila Khaled, que té el dubtós mèrit d’haver estat la primera dona en segrestar un avió. Fins i tot a La Vanguardia se’ls hi va encomanar el llenguatge del Front Popular d'Alliberament de Palestina. En la crònica que publicaven el passat dia 15 parlaven de “la nakba, la catàstrofe del 1948, quan els palestins van ser expulsats del seu país”. El que van obviar és que els israelians van ser atacats per cinc països àrabs (Egipte, Iraq, Líban, Síria i Transjordània) després de la partició aprovada per les Nacions Unides i, contra tot pronòstic, van guanyar. Si haguessin perdut l'Estat d'Israel no existiria.

“Conscient que el seu passat terrorista la perseguia -continuo citant aquest diari-, va posar distàncies amb el terrorisme d'Al-Qaida i de l'Estat Islàmic i va afirmar que ‘no entenc quina mena de Déu és un Déu que mana matar’ per després assenyalar que no s'ha de matar ningú, però tampoc deixar que ens matin: ‘Si ens maten els nostres nens al carrer, què esperen de nosaltres?’”.

A més la vam passejar pels mitjans públics. Al Suplement de Catalunya Ràdio va manifestar que "no es pot alliberar un poble sense la lluita armada. La violència es justifica quan una persona no es pot defensar". No sé si estava donant idees ara que el procés ha entrat en un cul de sac. A TV3, ja van presentar Carles Sastre com un “gran reserva de l’independentisme”.

Després hi hagut un viatge de Raül Romeva al Líban. Al conseller no el reben a les cancelleries europees, però sí als països de l’Orient Mitjà. Aquí va arprofitar per declarar una vegada més que “Catalunya referma el seu compromís amb les persones refugiades". El que hauria de fer Romeva, que viu a Sant Cugat, és anar a ca n'Anglada, a Salt, a Llefià, a Rocafonda. Aquest darrer barri és conegut a Mataró com Rocamora.

Aquesta és la segona vegada que Romeva viatja al Líban. El 2016 ja va encapçalar una altra delegació oficial a aquest país. No m’estranya que el rebin amb els braços oberts. Entre d’altres raons perquè paguem diversos projectes de cooperació.

En política, és més vell que l’anar a peu: darrera la imatge de l'aposta per la solidaritat hi ha el fet que després vas de viatge, et fas la foto i quedes com un rei. És a dir, com un home d’estat. Per aquest procediment Carod ja va anar a l’Equador, Bargalló a Moçambic i Homs al Senegal. Voldria fer notar, en aquest cas, que cap d’ells continua en primera línia política. Encara que el darrer de manera involuntària. No sé si amb el titular d’Exteriors tindrem tanta sort.

Per acabar-ho d’adobar l’Ajuntament de Barcelona ha hagut de suspendre una campanya que havia tingut la brillant idea d’enviar contenidors carregats de llibres a Donald Trump. Com si el president dels Estats Units fos un illetrat. A més amb faltes d’ortografia.

Sembla que li havíem de recomanar el clàssic “Open your mind” perquè nosaltres som superguais. Aquí ens en fotem cada dos per tres del primer mandatari nord-americà. De fet, la portaveu del Govern, Neus Munté, ja li va dir “masclista, racista i homòfob" 24 hores abans de què guanyés. I la televisió pública catalana, abans la nostra, l’ha tractat de “classista, xenòfob, menyspreador i perdonavides”.

Però quan va guanyar, Puigdemont va passar en sis hores de lamentar la seva victòria a felicitar-lo. Fins i tot Mas es va apuntar al trumpisme malgrat que el seu partit feia campanya per Hillary el dia abans. Llavors va dir que  “el que és imposisble esdevé possible” en al·lusió al procés. Ara l’home s’emmiralla en Macron. La consistència ideològica de la nostra classe política de vegades fa feredat.

 

PD/ Yo he venido a hablar de mi libro:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

10 Comentaris

#7 Pepe, Alacant, 20/05/2017 - 13:37

Catalunya nunca será nada mientras no demuestre con hechos los valores y el talento que está convencida de poseer, de momento lo único que demuestra es su insensibilidad a la bufonada y el ridículo.

#7.1 Girac, bcn, 20/05/2017 - 18:34

No pas aquests Mateu, no pas aquests.

#6 el que diuen les enquestes, c, 20/05/2017 - 13:15

Israel i Estats Units són, en aquest ordre, els països que tenen més mala imatge arreu del món, segons les enquestes. Que siguin els que manin és una altre cosa, però no són pas estimats, no. Només cal veure quina classe de líders tenen i quines polítiques s'han dedicat a fer els darrers 15 anys.

#6.1 pepe.----, andorra, 22/05/2017 - 13:04

quieres decir q Arabia Saudi, Corea del norte, Cuba, Venezuela Iran y demas dictaduras tienen peor fama q estos dos estados q mencionas? Lamento no estar de acuerdo contigo, en Israel no asesinan homosexuales por el hecho de serlo, ni lapidan a adulteras, creo q confundes realidad y percepcion de la realidad.

#6.2 ranquing países más odiados del mundo, ju, 23/05/2017 - 02:27

No es cuestión de estar de acuerdo o no, es lo que dicen la gran mayoría de las encuestas publicadas a nivel internacional : los países que son más detestados en el mundo son, por orden : 1º Israel, 2ª Estados Unidos, 3ª Arabia Saudí, 4º Corea del Norte, 5ª Rusia

#6.3 money is money, La City, 23/05/2017 - 12:37

Ni Cuba ni Venezuela representen cap amenaça internacional (excepte per a interessos molt concrets) En canvi, Arabia Saudita es dedica des de fa temps a finançar el yihadisme i, curiosament, no figura en cap "eix del mal" ni llista d'"Estats patrocinadors del terrorisme". Com s'enten això?

#5 hi ha més, cat, 20/05/2017 - 13:08

No tot és així. També hi ha espai per a la gent ultraconservadora, per exemple PPC o Ciudadanos.

#5.2 pepe.----, andorra, 22/05/2017 - 13:06

llamar ultrconservadores a los socialdemocratas peperos y de ciudadanos es un ejercicio de fantasia muy propio de la izquierda guerracivilista, pero desgraciadamente es solo un mito. Si los peperos son ultraconservadores, yo soy el papa de roma, seran muchas cosas, pero desde luego, ultraconservadores no.

#4 Pepet , Sabadell, 20/05/2017 - 13:03

Felicitats per recordar la guerra que varen iniciar 5 països àrabs en contra d'Israel; encara recordem que aquests països varen declarar que tirarien als jueus al mar; cal recordar els fets que han portat a l'estat actual. Israel va guanyar la guerra; els hi anava l'existència.

#3 lepero, barcelona, 20/05/2017 - 12:37

¿La consistencia ideológica de nuestra clase política? ¿Y eso qué es?