La Punteta · 18 d'Abril de 2017. 10:31h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Victòria unionista?

El diputat de Ciutadans Antonio Espinosa va acabar la seva intervenció al debat de Pressupostos del passat 21 de març amb aquestes paraules: “Lo que tenemos que hacer los catalanes es cambiar de gobierno”. La mateixa Inés Arrimadas va proclamar quatre dies després, en un acte del seu partit contra la corrupció, que “el proper que hem de fer a Catalunya és governar”.

Farien bé de no vendre la pell de l’òs abans de caçar-lo com els hi ha passat als sobiranistes. Recordin que Junts pel Sí ens va prometre la independència -la independència, no el referèndum- pel 27 de març. Han passat els famosos 18 mesos, les vacances de Setmana Santa i no he notat cap canvi.

Tanmateix, els de Ciutadans ho tenen difícil per governar. Amb l’actual llei electoral, a Barcelona s’escull un diputat per cada 50.000 habitants mentre que a Girona, Tarragona i Lleida només calen 40.000 vots. Que consti que Espanya la desproporció és encara més gran. Un dia m’explicava Joan Ridao, ara lletrat del Parlament, que Sòria elegeix tres diputats al Congrés amb només 90.000 habitants. L'Hospitalet, perquè es facin una idea, en té més de 250.000.

Però tant parlar de democràcia de baixa qualitat i aquí anem coixos. Personalment sóc partidari d'una persona, un vot. Si de cas amb lleugers mecanismes correctors: no he acabat mai d'entendre que el vot d'una persona del Pallars posem per cas valgui més que el meu.

En tot cas, és evident que el catalanisme està sobrerepresentat. Amb aquesta llei difícilment guanyarà mai l’unionisme. L'excusa perfecta ha estat la manca de consens, però en realitat afavoreix uns més que els altres. Pujol, que en sabia un niu, no la va tocar en 23 anys: Per què si guanyes?. Maragall ho va pagar el 1999. Va guanyar en vots, però no en escons.

Societat Civil Catalana va fer un estudi el febrer de l’any passat, arran del memoràndum enviat als consolats per la conselleria de Raül Romeva, en el que recordava que Junts pel Sí i la CUP havien tret 72 diputats i en canvi, Ciutadans, PSC, CSQP i PP nou diputats menys (63) amb quasi 15.000 vots més.

Però malgrat les matemàtiques en la Catalunya actual ja pot passar de tot. És el que sol passar en períodes d'inestabilitat política -aquí seran les terceres eleccions anticipades consecutives: un buit de poder s'acostuma a omplir amb un altre poder.

En realitat, ja ha passat: un periodista que ni tan sols era cap de llista -i que fa faltes a twitter, per cert- ha arribat a president de la Generalitat, una activista social a alcaldessa de Barcelona i una activista per la llengua a presidenta del Parlament.

Potser el cas de Forcadell és el més il·lustratiu perquè, a les eleccions municipals del 2007, l'assemblea local d'Esquerra no la va voler ni de candidata per Sabadell.  Ara alguns dels seus antecessors -Barrera, Coll i Alentorn, Xicoy o fins i tot el mateix Joan Rigol- crec que s’esgarrifarien de veure com duu els debats.

La política, en efecte, és la llei del pèndol. Després d’uns vénen els altres. Hard power, soft power. La prova més palpable és als EUA on després de Bush fill va venir Obama i després Trump. Ningú no donava un duro pel magnat.

I en política, com en futbol, el que no es pot fer és menystenir al rival. Encara recordo Montilla acomiadant Rivera a la darrera sessió de control de la legislatura del 2010. Jo mateix li vaig fer una entrevista al líder de Ciutadans que començava: “he vingut a acomiadar-me”.

Aquell partit que va aconseguir només tres diputats el 2006 -89.000 vots i un 3,09% dels sufragis- és ara la segona força política a Catalunya amb 25 diputats. A la resta de l’Estat té 32 diputats al Congrés, 25 d’autonòmics, una cinquantena d’alcaldes i uns 1.500 regidors. El PDECAT ha quedat relegat a vuit escons al galliner de la Carrera de San Jerónimo. Qui ho havia de dir.

El procés, que sospito que comença a embafar fins i tot a alguns sobiranistes, ha aconseguit paradoxalment catapultar Ciutadans. Encara que tenen també el mapa electoral en contra. Per governar haurien d'encapçalar previsiblement una mena de tripartit unionista amb el PSC i el PPC. A l'espera, a més, del resultat electoral del nou partit de Colau.

Desgavellat, però el que deia: a Catalunya ja pot passar de tot.

 

 

 PD/ Yo he venido a hablar de mi libro:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

17 Comentaris

#11 PODEM ESTAR MOLT TRANQUILS, Barcelona, 25/04/2017 - 13:06

Ni haura cap victoria unioniste
Ni Arrimades sera Presidenta

De moment, tenim sidrall per forças anys
l'enbolic es molt mes del que sembla
l'ha desfrasat de FESTA
encara que pot acabar en drama

#10 Victor, Lewes, 24/04/2017 - 08:18

En tarragona, Gerona y Lérida se eligen diputados con 20.000 votos, Rius. Algunas veces se han conseguido con 16000, como en el 2007.

Por cierto, el periodismo que come alpiste en las manos del político es otra muestra de la baja calidad democrática de un territori.

#9 rushmore, vic, 22/04/2017 - 13:13

La marca blanca del partido más corrupto de Europa, ergo los socios de Rajoy jamás gobernarán Cataluña ...

#8 Tete cohete, Barcelona, 21/04/2017 - 14:13

Dejeme que le corriga sr Rius la diferencia ente jxsi + la cup con el resto de partidos incluyendo los votos en blanco, nulos y otras formaciones es de mas de 160.000 votos no 15.000 como menciona en su articulo

#6 Vallesana, Aragón shore, 19/04/2017 - 11:43

Com a presidenta que gestioni el post-prusesisme, si més no fins que tornem a ser una ccaa. normal i corrent, jo la veig molt bé.

#6.1 Galderic, Barcelona, 19/04/2017 - 17:18

Com a presidenta de comunitat, de veïns, ho faria força bé, sempre i quan hi hagi pocs veïns i de casa bona, of course.

#6.2 pepe.----, andorra, 20/04/2017 - 13:23

Hasta una presidente de comunidad de vecinos de buena casa y con pocos vecinos, lo haria mejor q cualquiera de los separatas q llevan gobernandos hace decadas, hasta Iceta gestionaria mejor cualquier cosa q hagan los separatas. Diria incluso q hasta cualquier jubilado lo haria mejor q cualquier politico actual.