La Punteta · 29 d'Octubre de 2011. 20:57h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Visca Peces-Barba!

No acabo d'entendre el rebombori per les paraules de Gregorio Peces-Barba. En el fons és el que voldríem: que el famós comte-duc de Olivares hagués preferit mantenir Portugal unit a la Corona espanyola en comptes de Catalunya.

D'acord no era ni l'hora ni el lloc, però un diputat d'Esquerra -i número dos de la candidaura- li ha dit "fill de puta" al twitter i ningú -ni el president del partit ni el cap de llista-, han gosat cridar-li l'atenció. El mateix diputat va dir un dia allò de "mori el Borbó" i, en general, aquí també ens ho vam prendre com una bromba

I n'hi ha hagut un altre -aquest de Solidaritat- que ha lamentat que no creméssim Madrid el 1710, però oblida que l'arxiduc Carles -que de català no en tenia res perquè era austríac- no volia rebentar Espanya, sinó governar-hi. Carles III, en tot cas, només hi va romandre tres mesos. A mitjans desembre ja tocava el dos cap a Barcelona a causa de les derrotes militars.

Tinc els meus dubtes també que, als catalans, ens hagués anat millor amb Napoleó malgrat les temptatives del mariscal Augereau -que no van passar d'algun ban bilingüe en francès i en català- o els esforços d'afrancesats il·lustres com l'empordanès Tomàs de Puig.

L'annexió va durar amb prou feines dos anys (1812-1814), però suposo que tothom té clar que Napoleó -començaven a anar mal dades- no pensava en la sobirania dels catalans sinó en la grandeur de França i, de pas, en la seva pròpia.

La Guerra del Francès és una guerra incòmoda per al sobiranisme català perquè, si haguéssim volgut, aquell era el moment ideal per recuperar la independència: l'Estat espanyol mai havia estat tant feble.

Però, en general, els catalans -del timbaler del Bruch a mossèn Pou i Gallifa- van fer costat als espanyols. Al carrer del Bisbe, a tocar de la Catedral i el Palau de la Generalitat, els ajusticiats per la conspiració del 1809 hi tenen un monument i tot.

Val a dir que els francesos -només cal recordar els setges de Girona, Tarragona o Lleida- ho van fer fatal. Montserrat va ser saquejada dos cops gràcies també, entre d'altres, a la ineptitud militar del baró d'Eroles, que es va pensar que allò era una plaça fortificada. I que tot jus uns anys abans ja havíem patit la Guerra Gran (1793-1795).

Pel que fa a la Guerra del Segadors, la República Catalana de 1641 -a casa nostre les repúbliques sempre acaben com el rosari de l'Aurora- va durar una setmana. De fet, es va allargar un any perquè en aquella època no hi havia internet i va ser el que va trigar el rei francès, Lluís XIII, en acceptar el regal.

En aquest cas els francesos també s'ho van cobrar amb escreix -una vegada més amb la inestimable col·laboració espanyola- a canvi dels comtats del Rosselló i la Cerdanya. Però a la vista de la situació del català a la Catalunya Nord -França ni tan sols ha ratificat la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries- no hi ha dubte que, almenys en termes de llengua, hem sortit guanyant sent espanyols en comptes de francesos. L'Estat francès no ha deixat cap escletxa. El català hagués acabat com l'occità.

A més, francament, entre Gaspar de Guzmán -mes conegut com comte-duc d'Olivares- i el cardenal Richelieu -o fins i tot el cardenal Mazzarino, que el va substituir a la seva mort, jo encara prefereixo el primer. El comte-duc era un aprenent al costat dels altres dos.

En el fons, doncs, si els nostres dirigents polítics s'han afanyat a criticar Peces Barba amb una unanimitat mai vista amb l'Estatut o el pacte fiscal és perquè estem en campanya. Duran treu pit després de les crítiques pel PER -fins i tot el Sevilla ens ho va fer pagar amb un empat al Camp Nou-, la socialista Chacón marca perfil enfront el PSOE per primera vegada, el popular Jorge Fernández es fa el catalanista i el republicà Alfred Bosch aprofita l'avinentesa.

En canvi, sí que trobo un despropòsit recordar els bombardejos de Barcelona. Tot i que, a més dels italians i els alemanys durant la Guerra Civil -els primers van ser per mar a càrrec de l'Eugenio de Savoia-, també va ser bombradejada per Espartero (1842) i fins i tot per Prim (1843), cosa que no impedí al famós general fer carrera política fins a la seva mort (1870) ni comptar amb dues estàtues: una a Reus -és fill predilecte de la capital del Baix Camp- i una altra al Parc de la Ciutadella.

27 Comentaris

Publicitat
#21 Papitu, BCN, 02/11/2011 - 20:55

Es el tema? Que si haguessim estat millor a França que a Espanya es el tema?

El Peces aquest aixeca el dit i tots a mirar cap al dit. Quina colla

#20 Tancredo, BCN, 02/11/2011 - 20:51

Miri, Sr. Rius, perque ho entengui, una cosa es fer broma el director i una altra la secretaria. Perque a sobre de tenir el domini, amés fotres'en, ja es de molt mala persona. Les bromes son entre iguals, sino son una altra cosa. Només podrem riurens quan siguem iguals.

#19 Claüc, Sabadell, 02/11/2011 - 09:22

Es fa un error dient q França ha estat pitjor q Espanya.
Els francesos han intentat matar el català des del 1659. Ho han quasi aconseguit el 1980
Els espanyols van començar el 1714 i al 1975 estaven començant a aconseguir-ho.
Però és més fàcil matar la llengua a 250.000 persones q a 6 milions

#18 Ferran, Piles, 01/11/2011 - 09:59

Entre molts altres països, els bascs amb molt menys pes històric demanen la 'independència o l'ha aconseguida.

#17 jordi, Badalona, 31/10/2011 - 15:00

Bon article Rius