Publicitat
Cartes al Director · 1 d'Octubre de 2018. 11:59h.

Recordar, commemorar o simplement instrumentalitzar el passat?

Ramon Ventura

El temps passa molt ràpid. Després de viure la tardor passada unes setmanes de convulsió social amb declaració d’independència, aplicació del 155 i eleccions autonòmiques incloses, i de passar la resta de l’any amb una relativa normalitat política, torna a arribar la tardor, aquesta darrera època de l’any que tan agitada fou a Catalunya el passat 2017.

Aquesta tardor, que ha arribat anunciada per més d’un líder independentista com un retorn a l’esperit revolucionari secessionista de l’any passat, ve marcada sobre tot per les múltiples dates en què es complirà un any d’un d’aquells “moments històrics” que a Catalunya vam viure tot just fa dotze mesos.

La tàctica de l’independentisme consistent en enaltir els records i emocionar-se amb fets ocorreguts al passat no és nova –ja en vam patir les conseqüències durant l’any 2014-, però en les properes setmanes la societat catalana es trobarà immersa en un continu devenir d’aniversaris. Davant d’aquesta situació, hauríem de reflexionar sobre si realment es commemoraran veritables efemèrides, o simplement ens veurem exposats a una instrumentalització del passat per a benefici dels interessos de l’independentisme.

Des d’una perspectiva propera a la història com a disciplina acadèmica, els aniversaris d’esdeveniments importants serveixen per a aprofundir sobre què va ocórrer, i sobre tot per a recordar i evitar que fets, esdeveniments, decisions polítiques, tendències socials o altres moments de la història no quedin en l’oblit. A més, malgrat que es puguin fer diverses interpretacions del passat, allò que es commemora s’ha de poder veure d’una manera objectiva.

Entenent aquesta realitat, ens adonem ràpidament de la poca legitimitat amb què es celebraran i commemoraran els primers aniversaris dels múltiples esdeveniments viscuts durant la tardor passada, ja que les celebracions organitzades en motiu del primer aniversari tenen com a objectiu enaltir el missatge independentista i instrumentalitzar els fets en pro del secessionisme. Amb això no vull dir que no van produir-se càrregues policials l’1 d’octubre, ni que milers de persones van sortir al carrer il·lusionats exigint una república que mai els va arribar. Malgrat això, com que és també innegable la fuga d’empreses que paral·lelament es va produir, l’aplicació “light” del 155 i les manifestacions multitudinàries per demanar seny a favor de la unitat d’Espanya, les efemèrides que veurem durant aquesta tardor seran legítimes des d’una perspectiva política i partidista, però no des d’un punt de vista històric.

Publicitat

0 Comentaris

Publicitat